Tenia 33 anys, sempre massa pocs per morir. La mort d'un contemporani ens porta a una estranya sensació de provisionalitat. Ha estat ell i hauria pogut ser qualsevol de nosaltres. Diem nosaltres perquè les morts prematures sempre deixen a l'aire una olor d'escola o, millor dit, d'inclusa. Durant la vida creiem ser cadascú allò que volem ser. Però la mort sempre va seguida d'uns anys de caducitat que no s'han arribat a complir i aleshores, només aleshores, és quan el mort i els que el sobreviuen es condensen en generació.

No vaig conèixer gaire Xavier Soto. Vull dir que no vam anar a prendre copes ni a ballar en una discoteca. En coneixia més el clatell de parlamentari quan s'aixecava al seu escó, amb l'uniforme sensecorbatista, i els periodistes asseguts a la tribuna li sentíem la veu i l'energia. Passarà a la història per haver estat el diputat més jove del Congrés. Tenia 22 anys i la política era encara una cosa tan estimulant com una partida de pim pom o un concert d'en Loquillo. Altres més autoritzats que jo en faran la semblança. Em quedo simplement amb la seva joventut i la gratuïtat de la seva adscripció política. Joves polítics n'hi ha molts. Però a l'esquerra socialdemòcrata, no gaires. Soto encara era dels que vivien els partits polítics com es viuen els partits de futbol. Ell era dels seus i anava a fer la traveta als altres. Probablement no pensava en cap càrrec en un despatx, sinó simplement a seguir l'onada del seu temps fins que el temps de les cireres s'acabés i Loquillo hagués recuperat la raó. Entre l'avorriment de l'escó i l'aventura personal va ser prou jove per deixar-se endur per aquesta. I, a l'hora de plegar, quan al Parlament ja hi ha més calbes i cabells blancs que colls sense corbata, la cambra sembla, avui més que mai, una cambra mortuòria.

S'acaben els joves a la política. Vull dir els joves de veritat, no pas els de màster a universitats estrangeres ni els ensabonadors presidencials, sinó els joves rebels amb causa que continuen creient en la causa mentre els van domesticant la rebel.lia. Avui, la mort d'un jove ha deixat els avis una mica orfes.