NO TORNAREM A L'ARMARI
Article publicat amb motiu de la Diada del'Orgull Gai de l'any 2000

El Dia de l'Orgull Gai i Lèsbic ens exhibim pels carrers iles places per exigir el dret a ser el que som i per rebutjar qualsevolcomplex o sentiment de culpa que se'ns vulgui imposar.

Durant molts segles s'ha pretès convèncer les personeshomosexuals de la seva raresa, de la seva anormalitat, de la seva aberració. Religions i preteses cièncieshan servit de base i d'excusa per cremar a la foguera real o figurada els que no compartim l'orientaciósexual majoritària. Des de la infància se'ns intenta demostrar com estan d'equivocats, solsi turmentats tots aquells i aquelles que no s'ajusten a la norma sexual que pretén imposar-se de totestotes. I a força de denigrar-nos, de difamar-nos i d'injuriar-nos se'ns pretén convèncer dela necessitat de negar el que som, de renunciar-hi o, almenys, d'amagar-ho d'una manera convenient.

Però no ho han aconseguit. Segles d'història ho testimonien.L'opció homosexual ha de ser forçosament una cosa natural, i no una moda o un capritx, perpoder explicar per què l'homosexualitat ha sobreviscut als més pertinaços, violentsi radicals intents d'esborrar-la de la faç de la terra. I, per descomptat, l'orgull gai és la resposta adequadaa tots els que ens pretenen convèncer que la nostra opció és un error de lanaturalesa, una malaltia o un desvari passatger. No som estranys, ni anormals, ni som fruit de cap aberració.

Per això exigim el dret a ser el que som, lliurement, sense traves.Convençuts del que som, ho proclamem ben clarament. Demanem respecte i estem decidits a fer-nosrespectar. No ajupirem el cap ni desviarem la mirada. Ja no. I per deixar ben clar que no acceptemde cap manera l'escassa consideració en què molts encara ens tenen, que la nostraautoestima està molt per sobre de la infravaloració a la qual ens sotmet la cultura fins avui dominant,ens volem exhibir orgullosament en carrers i places, des de la nostra diversitat.

Ocupant el carrer rebutgem qualsevol complex o qualsevol sentiment deculpa que se'ns vulgui imposar des de la societat benpensant. No volem gastar-nos ni un duromés en psiquiatres, ni volem perdre el temps davant d'un confessor incapaç de comprendre'ns.No volem donar explicacions ni estem disposats a tolerar que se'ns aclapari amb insinuacions, pregunteso maledicències. No estem disposats a mendicar tolerància a canvi de discreció. Jano.

Estem farts i fartes que les nostres famílies puguin patir nomésperquè algú va decidir fa segles que la nostra opció no té perdó. Volem acabar amb elnostre sofriment i amb el dolor dels nostres familiars. Volem dir-los que som feliços sent com som. I que ellstambé han de ser feliços al constatar-ho. Que no acceptem normes imposades que ens condemnen a lainfelicitat. Que ja hem trencat amb la por, la culpabilització i el silenci. Que la felicitatpersonal i col.lectiva només s'aconsegueix des de la sinceritat, la llibertat i lanormalització.I que els volem sentir al nostre costat en un combat que ho ha de ser de totes les persones decents.

Tot i amb el risc d'escandalitzar, o precisament per aconseguir-ho, volemser molts i moltes els que marxarem per la via pública, i seran sens dubte les disfressesmés extremes o les imatges més xocants les que es veuran puntualment reflectides en fotografies i reportatges.Està bé un punt d'exhibicionisme. Però que no s'enganyi ningú: hi ha tantesmaneres de ser homosexual com homosexuals existeixen. Amb ploma o corbata, amb veu de soprano o detenor, policies o perruquers, que han sortit de l'armari o residents encara en el bagulen què ens pretenen tancar per sempre. Potser és més senzill per a molta gent intentarreduir la realitat de gais i lesbianes als aspectes més coloristes. Però s'equivoquen. Pot ser gaio lesbiana el seu veí de dalt, la seva companya de feina, el seu oncle, l'amiga del gimnàs o el seu propifill. Fins i tot aquells i aquelles que han estat casats i potser encara ho continuen estant, i tambébastants que tenen fills.

El nostre crit d'afirmació és també compromís:no ens deixarem tancar mai més a l'armari i ajudarem a tots aquells i aquelles que encara no han pogut o no han sabutsortir-ne. Aquest armari imaginari, institució opressora que ens exclou i ens reclou, aquestpeatge indigne al qual aquesta societat encara ens sotmet perquè puguem demostrar, sortint-ne,que ens mereixem els mateixos drets que qualsevol altra persona. I guanyarem aquesta batalla, la batallaper la igualtat de drets i, sobretot, la batalla pel dret dels gais i les lesbianes a viurelliurement,a la nostra manera. Que ningú s'enganyi: hem sortit de l'armari per cremar- lo, no per tornar-hi aentrar. I per això reclamem el suport dels que estiguin disposats a lluitar per una societat verdaderamenthumana en què capiguem tots i totes.

Miquel Iceta
Portaveu del PSC i diputat al Parlament de Catalunya.
Copyright © 2000 Ediciones Primera Plana S.A. Grupo Zeta