|
 ENTREVISTA
PUBLICADA PER LA REVISTA “ÀMBITS DE POLÍTICA I SOCIETAT”, número 14,
primavera de 2000.
Miquel Iceta
Portaveu adjunt del G.P. Socialistes-Ciutadans
pel canvi
És homosexual. Per
aquesta senzilla raó Miquel Icetava ser màxima
actualitat tant als mitjans de comunicació comal carrer durant la campanya
de les eleccions catalanes d'aquest passatoctubre. No són suficients 20 anys d'activitat política coma regidor de Cornellà, director
d'un departament del Gabinet de Presidènciadel govern espanyol o diputat al Parlament
espanyol, entre d'altres. Aixòens
demostra, un cop més, que queda un llarg camí per recórrerabans
d'arribar a la tan desitjada normalització
sexual. I, a més,ens deixa el dubte de com reaccionarà el sistema de
partits davantaquesta situació o, millor dir, si
reaccionarà.
Àmbits: El fet de declarar la seva
homosexualitat al bellmig de la campanya va
suposar-li algunes crítiques d'electoralisme.El
van acusar d'intentar captar l'anomenat
vot rosa. Vostè, en canvi,es va defensar dient que només responia a la
petició del grupVota Rosa, de que tots els
candidats reconeguessin la seva tendènciasexual.
Per què, doncs, va triar aquell moment? No hauria estat mésoportú
declarar la seva homosexualitat en un període no electoral,si més no per a
evitar les crítiques d'electoralisme i d'intentde captació del "vot rosa"?
Miquel Iceta: El cert és que la campanya
VOTA ROSA plantejales seves reivindicacions
precisament davant les conteses electorals. Aixòés
el que explica el moment que vaig triar per fer la meva declaració.D'altra
banda també és cert que no m'imagino fent-la en qualsevolaltre moment, a sant de què? Convocant una
roda de premsa ad hoc?Es tractava de cercar el màxim ressò mediàtic i personalmentvaig
creure oportú fer-ho mentre encara era diputat al Congrésperquè
tingués repercusió a tot Espanya. I conveniafer-ho abans del 2000, no hi havia motiu per
esperar més. Séque aquestes explicacions potser
no convenceran aquells que des d'altresforces
polítiques van criticar un suposat electoralisme. Peròel
cert és que ha passat força temps i encara és horaque
un altre diputat o diputada faci declaracions semblants. Potser caldràesperar una altra campanya electoral? Ja ho
veurem
Àmbits: Quines van ser les reaccions,
positives i negatives,que més el van sorprendre?
Miquel Iceta: Em varen sorprendre les
reaccions positives d'algunsrepresentants del PP,
com el President del Congrés dels Diputats,i també les felicitacions que
vaig rebre d'alguns sacerdots. Em varensorprendre les reaccions negatives d'algun conegut escriptor gai.
Àmbits: La notícia del reconeixement públicde la seva sexualitat va ocupar moltes pàgines
als mitjans de comunicació.No és frustrant que
després de tants anys en la políticahagi estat
conegut a tot l'Estat per la simple declaració de
la sevahomosexualitat? Creu, doncs, que queda
molt camí per a la plena normalització?
Miquel Iceta: És evident que l'enorme impacte mediàticde
la meva declaració mostra fins a quin punt estem lluny d'una
situacióde plena normalitat. Al mateix temps la
general bona acollida que va tenirmostra que
estem en bon camí. És cert que he tingut mésressò
mediàtic per aquest motiu que no pas en vint ants
d'actuaciópolítica com a regidor de Cornellà, com
a director d'un departamentdel
Gabinet de Presidència del Govern d'Espanya, com
a diputat ocom a dirigent del PSC. Ha estat
xocant però tanmateix previsible.No em sento
frustrat per això. Sols espero haver posat un petit grade
sorra en el camí per l'alliberament de les
persones.
Àmbits: No crei
que és responsabilitat dels polítics,en gran mesura, que no hi hagi una
normalització? Perquè sónels polítics, en
definitiva, els que aproven les lleis i els querepresenten
públicament el seu electorat.
Miquel Iceta: Sí. Però no ens hem d'enganyar: normalmentels
polítics estan molt a l'aguait del que pensa el ciutadàmitjà. Pocs polítics s'atreveixen
a anar una mica per davant.Ni en aquest ni en
altres temes. És la societat la que marca el camíen
moltes d'aquestes qüestions. I, sens dubte, la
tenacitat del movimentd'alliberament gai i
lesbià.
Àmbits: Creu que els polítics no
declaren la sevasexualitat per una qüestió d'electoralisme ja que pensenque
la ciutadania encara no accepta l'homosexualitat?
Miquel Iceta: Aquesta pot ser una raó. Però tambéperquè pensen que una declaració així vulnera el seudret a la intimitat. I hi tenen tot el dret. En el
meu cas vaig pensar quehi estava obligat, perquè encara
hi ha molts homosexuals que pateixendiscriminacions,
que corren el risc de ser exclosos i que es veuen obligatsa
amagar la seva orientació sexual fins i tot en el seu entorn socialmés pròxim. Com que jo estava en condicions de
fer aquestpas em vaig considerar en l'obligació de fer-ho.
Àmbits: S'ha
sentit discriminat algun cop durant la sevacarrera
pel fet de ser homosexual?
Miquel Iceta: No. En el meu partit la meva
homosexualitat eraconeguda de feia molt de temps.
Sols un cop un amic em va fer una reflexiódient-me:
"Al capdavall tu no fas por perquè tothom sap quetens
un sostre". Es referia, és clar, a què les mevesaspiracions
havien d'estar limitades per la meva
homosexualitat. Encarano crec haver tocat sostre.
I per ara no puc queixar-me gens ni mica!
Àmbits: Quines conseqüències creu que
ha detenir en un futur pròxim la seva declaració en el sistemade
partits espanyol?
Miquel Iceta: Sincerament, no crec que
tingui gaire conseqüències.Sols espero que
declaracions com la meva facin més fàcil qued'altres
puguin fer-les, tant en la política com fora de la política.Del
que es tracta és que tothom pugui viure en llibertat la sevasexualitat,
i que ningú no hagi de pagar cap peatge per practicaruna
sexualitat diferent a la "normal", és a dir, a la practicada,segons
diuen les enquestes, per la majoria.
|
