L'ACORD PSC-ERC-IC-V SOBRE L'APROFUNDIMENT DE L'AUTOGOVERN DE CATALUNYA EN FORMA DE PROPOSTA D'INFORME DE LA COMISSIÓ D'ESTUDI CREADA PEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Catalunya i l'autogovern: perspectiva 2008

I. PRESENTACIÓ

II. LES RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ

1. Actualitzar la definició de les competències de la Generalitat i del seu exercici
2. Revisar la regulació de les institucions pròpies de la Generalitat i del govern local a Catalunya
3. Reforçar la posició de la Generalitat com a part de l'Estat
4. Institucionalitzar la presència de la Generalitat en la Unió Europea i en l'àmbit de les relacions internacionals
5. Garantir el reconeixement dels aspectes simbòlics i culturals de l'Estat plurinacional
6. Establir els drets i els deures dels ciutadans de Catalunya

III. CONSIDERACIONS FINALS

I. PRESENTACIÓ

1. El treball de la Comissió ha tingut per objectiu l'avaluació del rendiment de l'autogovern i la proposta de línies de reforma per a millorar-lo, d'acord amb la Resolució 343/VI, aprovada pel Ple del Parlament en data 14 de novembre de 2000 (BOPC 117).

2. És opinió de la Comissió que l'equilibri assolit pel pacte que culminava la transició democràtica, amb renúncies per totes les parts, ha produït el període més llarg d'autogovern de Catalunya i ha suposat significatius avenços. Tanmateix, la Comissió constata que no s'han desenvolupat totes les potencialitats dels textos constitucionals i estatutaris (vegeu els informes presentats pels experts que han comparegut davant la Comissió). A més, les circumstàncies socioeconòmiques, polítiques, tecnològiques i culturals del darrer quart de segle han modificat de manera substantiva el context en que Catalunya ha d'exercir la seva capacitat política. La intensificació de les dinàmiques integradores a escala europea i mundial i en paral·lel el reforçament d'identitats i solidaritats de caràcter nacional i local han de ser recollides en la proposta d'aprofundiment de l'autogovern que es fa en aquest Informe.

3. La Comissió considera que la posta al dia de l'autogovern de Catalunya es justifica també en la necessitat de facilitar l'elaboració de les polítiques avançades que el país exigeix i que han de donar a la nostra societat més cohesió, més justícia i més benestar. No és d'estranyar, per tant, l'existència de l'aspiració d'una majoria social catalana a una major capacitat d'autogovern, tal com revela el suport electoral obtingut per les forces polítiques que han proposat l'extensió d'aquest autogovern i tal com es manifesta també en els estudis d'opinió sobre la qüestió.

4. La Comissió avança una sèrie de propostes de reforma normativa, d'actuació jurisdiccional o d'iniciativa política. Aquestes recomanacions s'inspiren en principis com la plurinacionalitat de l'Estat, la subsidiarietat o proximitat, l'autonomia territorial i local i la solidaritat. Aquests principis deriven dels Tractats de la Unió Europea, de la seva Carta de Drets Fonamentals, de la Carta europea de l'Autonomia local, de la Constitució de 1978 i de l'Estatut de 1979. Amb aquestes propostes, la Comissió estima que poden ser corregides moltes de les carències del sistema actual i millorar-ne els resultats en benefici de la societat catalana. Finalment, l'Informe de la Comissió conclou amb unes consideracions sobre les mesures disponibles i el ritme d'aplicació de les seves propostes.

5. L'Informe de la Comissió no fa referència al sistema de finançament de l'autogovern, tot i tenir una importància decisiva quan es tracta d'aprofundir l'autonomia catalana. Altres iniciatives parlamentàries sobre el tema han portat la Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern a no tractar la qüestió del finançament en aquest Informe. Per la mateixa raó, la Comissió només ha considerat de forma somera les qüestions referides a l'ordenació territorial que actualment són objecte del treball d'una ponència parlamentària especial.

6. La Comissió ha tingut molt en compte les aportacions que en els darrers anys ha fet la doctrina jurídico-pública sobre la matèria, tant la que s'ha elaborat entorn de l'Institut d'Estudis Autonòmics, com la que han produït els Departaments i Instituts de les Universitats catalanes. La Comissió agraeix la contribució de totes les persones que han col·laborat amb la mateixa en el curs dels seus treballs. De manera especial, reconeix la contribució que han fet les persones que han comparegut durant les seves reunions en qualitat d'experts i l'Informe preparat pel Lletrat de la Comissió. Les seves aportacions han estat de gran utilitat.

II. LES RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ

Les recomanacions de la Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern afecten a diversos àmbits de la nostra organització política. Aquests àmbits són exposats a continuació en sis apartats, amb indicació dels objectius específics i dels instruments jurídics i polítics que poden contribuir al seu assoliment.

1) Actualitzar la definició de les competències de la Generalitat i del seu exercici
2) Revisar la regulació de les institucions de la Generalitat i del govern local a Catalunya
3) Reforçar la posició de la Generalitat com a part de l'Estat
4) Institucionalitzar la presència de la Generalitat en la Unió Europea i en l'àmbit de les relacions internacionals
5) Garantir el reconeixement dels aspectes simbòlics i culturals de l'Estat plurinacional
6) Establir els drets i els deures dels ciutadans de Catalunya

1. Actualitzar la definició de les competències de la Generalitat i del seu exercici

1. La Comissió considera que les interpretacions extensives del bloc de la constitucionalitat i la concepció expansiva de la legislació bàsica i de les lleis orgàniques han alterat el repartiment competencial previst en els textos de la Constitució espanyola (CE) i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) i han produït una reducció de les potencialitats d'autogovern contingudes en els textos esmentats. Per altra part, l'abandonament practicat pel legislador autonòmic en el desplegament d'algunes de les seves competències o determinades renúncies a utilitzar la via jurisdiccional davant del Tribunal Constitucional (TC) han restringit també l'exercici de l'autogovern. És necessari, per tant, actualitzar la definició de les competències autonòmiques en funció de l'experiència acumulada, sense alterar el caràcter obert i dinàmic del model constitucional.

2. Més en concret, la Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera que cal apuntar a quatre objectius, que s'han de traduir en decisions autònomes de la Generalitat o en decisions conjuntes de la Generalitat i de l'Estat. Aquests objectius són els següents:

a) Desplegar les competències legislatives reconegudes en l'Estatut i que no són objecte de controvèrsia

b) Desplegar les competències executives, procedint a

- requerir de l'Estat la culminació dels traspassos pendents
- enfortir les instàncies político-administratives territorials més properes als ciutadans, transferint competències i recursos de l'Estat a la Generalitat i d'aquesta als governs locals
- activar les competències de la Generalitat pel que fa a l'Administració de Justícia
- adscriure la potestat reglamentària plena a les competències executives
- avançar en la transferència de l'execució de competències pròpies de l'Estat a l'Administració de la Generalitat

c) Recuperar plenament el repartiment competencial Estat-Generalitat establert a la CE i l'EAC, procedint a

- fer efectives les previsions estatutàries no realitzades (per exemple, en matèria d'administració de justícia, demarcacions judicials, notarials i registrals, medi ambient, gestió d'infrastructures d'interès general, participació de la Generalitat en entitats i empreses estatals, etc.)
- activar la participació de la Generalitat en l'àmbit de l'ordenació general de l'activitat econòmica (CE art. 131), que emmarca les competències exclusives de la Generalitat en aquest camp (EAC art. 12)
- promoure la revisió de l'abast de les lleis orgàniques en el desenvolupament i l'exercici dels drets fonamentals i del règim electoral general
- promoure la revisió de l'abast formal i material de la legislació bàsica estatal, que no hauria de desbordar l'establiment de principis o regles fonamentals
- promoure la revisió de l'abast de la noció d'interès general com a criteri de repartiment competencial (per exemple, en matèria d'infrastructures), per tal que en l'apreciació de l'existència d'aquell interès intervingui també el govern autonòmic
- promoure la revisió de l'abast del principi de territorialitat com a límit de l'exercici de competències autonòmiques, substituint la concepció inspirada en una desconcentració administrativa per una concepció decidida d'autonomia territorial que simplifiqui també l'acció administrativa
- promoure la revisió de l'abast de les competències transversals (per exemple, foment de l'activitat econòmica), per tal que no produeixin una desvirtuació del repartiment competencial i es converteixin en obstacle per al disseny de polítiques efectives i eficients en determinats sectors

d) En el marc constitucional i estatutari, procedir a l'ampliació de les competències de la Generalitat, admetent la singularitat de la distribució competencial i avançant cap a convertir-la en actor principal de la legislació i execució en matèries com les següents:

­ regulació de les institucions d'autogovern
­ règim jurídic i organització del govern local
­ organització territorial
­ manteniment de la seguretat pública i policia
­ llengua
­ ensenyament
­ medi ambient
­ migracions
­ cultura, mitjans de comunicació i esport
­ organització de l'administració de justícia
­ funció pública notarial i registral
­ legislació electoral autonòmica i local i consultes populars
­ foment de l'activitat econòmica general

3. Aquests quatre objectius impliquen actuacions diferents. En alguns casos, l'actuació se situa en l'àmbit estrictament català, per exemple, quan es tracta d'activar una capacitat legislativa de la Generalitat encara no exercida, tot i tenir una competència indiscutida sobre la matèria. En altres casos, es tracta d'emprendre actuacions en l'àmbit estatal, establint acords amb el Govern de l'Estat, fent ús de la iniciativa legislativa o recorrent als instruments jurisdiccionals.

La Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern enumera, per tant, les actuacions relacionades amb cadascuna dels objectius anteriors i seguint el mateix ordre.

a) Respecte del desplegament normatiu de l'Estatut, la Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern recomana:

- Impulsar la iniciativa legislativa en matèries de competència reconeguda i no abordada fins ara pel Parlament català: per exemple, ordenació de l'ensenyament, recerca, política familiar, ordenació del sector industrial o règim electoral
- Activar les previsions estatutàries no implementades en matèria de delegació o gestió de competències, per exemple, la clàusula subrogatòria en matèria de justícia o de gestió d'infrastructures d'interès general
 

b) Respecte de l'assumpció de competències executives, la Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern recomana:

- Impulsar la intervenció de la Comissió Mixta per a completar els traspassos pendents i, en cas de desacord en la Comissió Mixta, insistir en el conflicte de competència davant del TC o atribuint facultats en aquest punt a un Senat reformat. Es recomana impulsar la modificació de la LOTC, per tal que incorpori un procediment específic per a resoldre les situacions de desacord en aquesta matèria
- Adequar progressivament l'administració perifèrica de l'Estat al nivell de competències realment exercides per aquesta en l'àmbit territorial català i promoure la unificació de l'atenció administrativa al ciutadà a través dels acords institucionals que corresponguin, per la via de l'art. 150.2 CE i reformant la LOFAGE (Llei 6/1997)
- En el marc de la revisió de les lleis d'ordenació territorial, instituir la demarcació de la vegueria com a àmbit de descentralització de la Generalitat i de cooperació municipal, promovent, quan s'escaigui, la reforma de la legislació estatal sobre règim local per al reconeixement d'aquesta demarcació per part de l'Estat
- Exercir per part de la Generalitat la potestat reglamentària que li pertoca quan es tracti de les seves competències executives i recórrer als instruments jurisdiccionals adequats quan aquesta potestat sigui envaïda competencialment pel govern de l'Estat

c) Respecte de la recuperació del repartiment competencial potencialment incorporat a la CE i a l'EAC, la Comissió recomana:

- Instar ­mitjançant l'acord polític o l'actuació jurisdiccional davant del TC­ la recuperació d'una interpretació no expansiva de les competències estatals en la normativa bàsica i les lleis orgàniques, així com de les competències transversals (per exemple: legislació sobre RTVE, bases del règim local, dret a l'educació, sistema educatiu, comerç minorista, sanitat, poder judicial, espais naturals)

- Impulsar, quan s'escaigui, la iniciativa legislativa del Parlament davant les Corts per a reformar les lleis estatals quan puguin limitar les potencialitats de l'autogovern

- Instar la modificació de la normativa estatal pertinent pel que fa a la definició dels principis de territorialitat i interès general i establir convenis amb altres Comunitats Autònomes (CCAA), quan els límits de la territorialitat puguin significar un obstacle a l'adequada prestació de serveis i funcions de titularitat autonòmica

- Insistir en la conveniència d'interposar recursos d'inconstitucionalitat en cas de nova legislació estatal restrictiva de la interpretació de la competència autonòmica

d) Respecte de l'ampliació de competències estatutàries, la Comissió recomana:

- Incorporar a l'Estatut ­mitjançant la seva reforma­ les competències sobrevingudes després de la seva aprovació (policia de trànsit, mitjans de comunicació públics)

- Recórrer a la previsió de l'art. 28 de l'EAC per tal d'impulsar l'aplicació de l'art. 150.1 i 2 CE en matèria d'ampliació de competències, per exemple, en l'àmbit de la immigració

- Explorar la via de la Disposició Addicional Primera de la CE, que empara i respecta els drets històrics

- Un cop exhaurides les vies assenyalades en els apartats anteriors, considerar l'eventualitat de la revisió de les disposicions estatutàries i constitucionals en matèria competencial

2. Revisar la configuració de les institucions de la Generalitat i del govern local a Catalunya

1. La Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera que el rendiment de les institucions pròpies de la Generalitat permet ja una avaluació i justifica una proposta de revisió en funció de la seva efectivitat i de la legitimitat adquirides durant aquests anys. Una avaluació globalment positiva no pot ignorar la necessitat de revisar alguns aspectes de la configuració d'aquestes institucions. De la mateixa manera, es pot constatar la importància del govern local, que durant aquests vint anys d'autogovern ha fet una gran contribució al desenvolupament democràtic, econòmic i social, tot i les insuficiències de la seva posició institucional i dels recursos que se li han assignat. En conseqüència, les propostes de reforma afecten a l'Estatut i a les lleis de desplegament estatutari que regulen institucions com el propi Parlament, la Presidència, el Consell Executiu, l'organització territorial, els mitjans de comunicació públics, el Consell Consultiu o la Sindicatura de Comptes. Igualment, es recomanen actuacions pel que fa a la normativa que afecta als governs locals de Catalunya, la seva estructura, competències i recursos.

2. La Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern proposa que aquesta revisió tingui en compte, entre d'altres, els criteris següents:

­ Incrementar la participació ciutadana en l'activitat política, tant en la designació d'òrgans representatius com en procediments d'intervenció directa

­ Reequilibrar les relacions Parlament-Executiu i reforçar la capacitat de control del Parlament sobre el Govern i les seves actuacions

­ Fer més efectius els mecanismes de responsabilització pública dels organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat

­ Augmentar la transparència en la gestió dels mitjans de comunicació públics o dependents de concessions públiques i vetllar per la seva observància del principi constitucional del pluralisme polític

­ Reforçar els governs locals i acostar a la ciutadania els centres territorials de decisió político-administrativa, amb aplicació del principi de proximitat a les relacions entre nivells territorials, fent efectiu el principi de l'autonomia local i facilitant la simplificació i la coordinació de la xarxa administrativa

3. La Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera que la traducció d'aquests criteris s'ha d'expressar en la reforma de lleis autonòmiques vigents, especialment de la llei 3/1982 i de les lleis reguladores dels organismes assessors de la Generalitat, així com en l'elaboració de noves normes legals. De manera particular, es recomana

­ Elaborar immediatament la llei electoral catalana, respectant els principis establerts en l'EAC i instituint la Junta Electoral de Catalunya

­ Incorporar les disposicions relatives al Parlament contingudes a la Llei 3/1982 (del President, del Parlament i del Consell Executiu) a l'Estatut o al Reglament parlamentari, segons escaigui

­ Reformar el Reglament del Parlament, per a facilitar l'agilitat dels seus procediments, l'efectivitat de la seva capacitat d'impuls i de control, la participació ciutadana i social en les seves tasques, l'expressió del pluralisme polític i la penalització del transfuguisme

­ Elaborar una Llei del President i del Govern, en substitució de la Llei 3/1982, que revisi la dinàmica presidencialista actual del sistema i estableixi la limitació del nombre de mandats consecutius del President, la regulació de la figura del Conseller Primer, la responsabilitat política individual dels membres del Govern, etc.

­ Establir a l'Estatut el rang de les lleis institucionals bàsiques (o de desplegament estatutari) i establir el control parlamentari dels decrets legislatius

­ Reformar la llei catalana 2/1995 d'iniciativa legislativa popular, facilitant una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu

­ Reformar les lleis reguladores dels organismes assessors de la Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes, Consell de l'Audiovisual), per tal de revisar les competències, la responsabilitat política, la designació i la revocació parlamentària dels seus membres i establir la limitació dels seus mandats

­ Regular el règim de l'activitat dels alts càrrecs al servei del Govern i de l'Administració de la Generalitat, així com del personal eventual no estructural, a través de la fixació d'incompatibilitats i de mecanismes d'avaluació de la seva idoneïtat

­ Assumir per part de la Generalitat i en el marc de l'ordenament actual les competències referents a les consultes populars, els nuclis d'intervenció participativa o consells ciutadans i l'accés a les tecnologies de la comunicació per a la participació política

­ Elaborar la llei reguladora del servei públic de ràdio i televisió de la Generalitat de Catalunya i la llei general de l'audiovisual de Catalunya

­ Incorporar l'afirmació del principi de proximitat (o subsidiarietat) a l'art. 5 de l'EAC, reformar les lleis catalanes d'ordenació territorial de 1987, constituir el Consell Local de Catalunya, i impulsar la reforma de la Llei de Bases de Règim Local o el recurs a la delegació prevista en l'art. 150.2 CE, per tal d'aconseguir una ordenació del govern local que faciliti l'efectivitat del principi de la seva autonomia, el reequilibri territorial, la cooperació intermunicipal i la transferència a les administracions locals de competències, equipaments i recursos en polítiques (ensenyament, ocupació, habitatge, immigració, serveis socials) que requereixen una màxima proximitat als ciutadans

3. Reforçar la posició de la Generalitat com a part de l'Estat

1. És opinió de la Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern que cal desenvolupar alguns dels principis bàsics de la Constitució de 1978 pel que fa a l'organització territorial de l'Estat:

- El principi segons el qual les institucions d'autogovern de les nacionalitats i regions són Estat, amb les seves conseqüències sobre la subrogació dels òrgans estatals per part de les institucions autonòmiques i sobre la lleialtat i solidaritat recíproques entre aquestes i les institucions estatals
- El principi de la plurinacionalitat d'Espanya (art. 2 CE), que es pot expressar en formes singulars en diversos camps competencials i simbòlics, en els quals la Generalitat pot tenir una posició diferenciada
- El principi d'autonomia, que ha d'informar l'exercici de competències estatals i la configuració de les seves institucions, de manera similar al paper que té el principi constitucional del pluralisme democràtic

Aquest principis s'han de traduir en la participació de la Generalitat en l'exercici de funcions estatals i, per tant, en les institucions generals que en són titulars. Si aquests principis s'accepten plenament, les institucions comunes de l'Estat faran possible que la voluntat general de l'Estat expressi efectivament les voluntats de les comunitats que l'integren.

2. La Comissió creu necessari, per tant, que es facin efectius els principis esmentats quan l'Estat configura les seves institucions i quan exerceix les seves competències. De manera més específica, aquest objectiu implica:

- Revisar les competències, la composició i l'elecció del Senat, convertint-lo en cambra de representació efectiva de les CCAA i de la seva participació en la formació de la voluntat estatal, i com a expressió del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d'Espanya
- Facilitar l'exercici de la iniciativa legislativa davant les Corts Generals per part de les Comunitats Autònomes, revisant la normativa actual sobre aquesta tramitació
- Establir la intervenció de la Generalitat ­especialment a través del Senat- en la designació dels membres d'institucions generals de l'Estat (Tribunal Constitucional, Consell General del Poder Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social)
- Establir la participació de la Generalitat en els tràmits previs a la designació dels membres d'organismes i agències les intervencions dels quals afecten tot el territori espanyol (Banc d'Espanya, Agència Tributària, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Comissió del Sistema Elèctric Nacional, Comissió del Mercat de Telecomunicacions, Agència de Protecció de Dades, Consell de RTVE, etc.)
- Adaptar l'estructura del Poder Judicial a la naturalesa d'un Estat compost com el que defineix la Constitució de 1978, atribuint a cada Tribunal Superior de Justícia les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre en darrera instància els recursos judicials iniciats en el territori de la seva jurisdicció, instituint la justícia municipal de pau als grans nuclis urbans, descentralitzant les tasques d'organització i de govern del Poder Judicial, assegurant la intervenció de la Generalitat en la fixació de la planta i demarcació judicial i integrant el seu personal no judicial en la funció pública catalana
- Ampliar i consolidar els mecanismes de col·laboració entre les institucions estatals i les CCAA i les CCAA entre elles, especialment pel que fa a l'establiment de convenis i acords intercomunitaris i d'òrgans permanents de col·laboració interterritorial en allò que no sigui competència del Senat reformat
- Reforçar els mecanismes de relació ordinària entre la Generalitat i l'Estat de caràcter bilateral
- Reconèixer legalment totes les conseqüències que han de derivar de la consideració del President de la Generalitat com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya
- Transferir progressivament les funcions executives de l'Estat en el territori de Catalunya a la Generalitat, per tal d'esdevenir única administració responsable de les competències autonòmiques i estatals, actuant en aquest darrer cas com a administradora de tasques comuns

3. La Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern opina que els objectius anteriors podran ser aconseguits mitjançant el recurs a reformes normatives d'ordre divers que s'enumeren tot seguit.

a) Pel que fa al Senat, reforma del Títol III de la CE, d'altres normes vinculades a aquesta reforma i de l'EAC
b) Pel que fa al Poder Judicial, reforma de la LOPJ i de la Llei de Planta i Demarcació i, eventualment, activació de la clàusula subrogatòria continguda a l'art. 28.2 EAC
c) Pel que fa a l'exercici de la iniciativa legislativa davant les Corts, reforma del Títol III CE, per tal siguin preses en consideració en el Senat
d) Pel que fa a la intervenció en la designació dels membres d'institucions generals de l'Estat, reforma de les Lleis estatals que les regulen i del Reglament del Senat
e) Pel que fa a les relacions entre CCAA, suprimir l'autorització prèvia sobre acords de cooperació intercomunitaris que preveu l'art. 27.1 i 2 EAC
f) Pel que fa a l'assumpció per part de la Generalitat de les competències d'execució estatals a Catalunya, reforma de la LOFAGE

La reforma del Senat apareix com una actuació indispensable per a l'aprofundiment de l'autogovern i per a la transformació federal de l'Estat, desplegant les virtualitats no activades de la Constitució de 1978. Per això mateix, la Comissió atorga una importància essencial a aquesta reforma. El Senat ha de ser la Cambra de les Comunitats Autònomes, per tal de poder debatre i decidir sobre les qüestions que se suscitin entre elles, entre elles i el govern de l'Estat, i entre elles i el Congrés dels Diputats. D'aquesta manera, es converteix en la millor garantia per a la defensa de la plurinacionalitat, la pluriculturalitat i el plurilingüisme de l'Estat de les Autonomies i pot abordar de forma decisiva la participació de les Comunitats Autònomes en qüestions com l'elaboració de la legislació estatal, especialment quan afecti la distribució territorial del poder polític, la formació de la voluntat estatal en la construcció europea, la designació de membres d'organismes comuns de l'Estat o les decisions sobre finançament autonòmic i territorialització de les inversions estatals.

La reforma del Senat i les demés reformes normatives previstes en aquest apartat poden ser impulsades mitjançant la iniciativa legislativa en el Congrés o en el Senat, basada en un acord entre formacions polítiques amb presència a les Corts. Alternativament, es pot recórrer a la iniciativa legislativa del Parlament de Catalunya davant les Corts Generals.

4. Institucionalitzar la presència de la Generalitat en la Unió Europea i en l'àmbit de les relacions internacionals

1. Tal com s'afirma en l'apartat anterior, la Comissió estima que la Generalitat és Estat i que l'Estat ­en la seva configuració i en les seves actuacions- ha de ser informat pel principi d'autonomia territorial. Al mateix temps, la Generalitat té també encomanada la defensa dels interessos de Catalunya. La Comissió dedueix d'aquestes dues premisses una doble conclusió. En primer lloc, la Generalitat ha de participar en la formació de la voluntat estatal en la UE, en organismes internacionals i en l'àmbit de les relacions internacionals, especialment quan aquestes relacions afecten a àmbits competencials reconeguts com a propis de la Generalitat o participats per ella. En segon lloc i de la mateixa manera, la Generalitat ­i les demés CCAA- han de participar en l'aplicació de les decisions adoptades per la UE i per organismes internacionals. En aquesta doble perspectiva, s'ha d'admetre que els mecanismes fins ara existents de col·laboració i de participació, tant a nivell intern com extern, s'han mostrat del tot insuficients. De manera particular, la integració d'Espanya en la Unió Europea -sobrevinguda després de l'entrada en vigor de la CE i de l'EAC- obliga a regular situacions no previstes en aquell moment.

2. Per tal de regular aquesta situació, la Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera necessari aprofundir en aquesta dimensió de l'autogovern, d'acord amb els criteris següents.

a) Pel que fa a la presència en la UE,

- Institucionalitzar la participació de la Generalitat i de les altres CCAA en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries, especialment a través del Senat reformat
- Assegurar la participació ordinària de la Generalitat i de les altres CCAA en la representació espanyola davant del Consell Europeu, del COREPER, dels Comitès i dels Grups de Treball del Consell i d'altres òrgans auxiliars quan tractin de matèries de competència autonòmica
- Exercir per delegació estatal la representació espanyola en les institucions de la UE, quan tractin de matèries de competència autonòmica, d'acord amb l'art. 203 del Tractat de la Unió Europea
- Assumir de forma plena per part de la Generalitat l'execució del dret comunitari ­és a dir, la seva transposició al dret intern- en l'àmbit de les seves competències, tal com estableix l'art. 27.3 EAC
- Ampliar i assegurar la intervenció de les CCAA en les actuacions de l'Estat davant del TJCE quan es tracti de la defensa de les competències i interessos autonòmics i tal com es produeix en altres Estats compostos
- Promoure el reconeixement de la representació catalana en la composició del Parlament europeu en vistes a l'horitzó 2004, després de l'ampliació i de la Conferència Intergovernamental de Berlín

b) Pel que fa a les relacions amb organismes internacionals,

- Facilitar la participació de les CCAA en les relacions de l'Estat amb el Consell d'Europa i els seus òrgans i, en especial, promoure la cooperació entre el Parlament de Catalunya i l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
- Incorporar una representació de la Generalitat en la delegació estatal en organismes internacionals quan es tractin matèries de competència autonòmica
- Promoure la presència de la Generalitat en organismes que accepten la participació d'entitats subestatals i tenen objectius relacionats amb competències autonòmiques (per exemple, UNESCO, Organització Mundial del Turisme, etc.)

c) Pel que fa a altres relacions internacionals,

- Participar en la negociació de tractats sobre matèries d'interès autonòmic, d'acord amb les competències del Senat reformat i fent efectives les previsions de l'EAC (art. 24.4 i 5)
- Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques sobre matèries de competència de la Generalitat, especialment pel que fa a la col·laboració transfronterera
- Impulsar la participació de la Generalitat en els fòrums i organitzacions internacionals, on hi hagi presència d'entitats polítiques subestatals i facilitar la seva adhesió als acords i tractats que contribueixin a la consecució d'un món més just i solidari
- Establir la cooperació amb les institucions representatives dels territoris històrics de la comunitat cultural catalana en matèria econòmica, cultural i de serveis en el marc de la UE
- Promoure la coordinació de polítiques econòmiques, socials i culturals en el conjunt dels territoris del denominat "arc mediterrani" en el marc de la UE

3. Per assolir aquests objectius, la Comissió recomana, entre altres, les mesures següents:

- Reformar les competències del Senat per tal que -com a Cambra de representació territorial- incorpori de manera expressa les funcions de relació de les CCAA amb la UE i la participació de les CCAA en la negociació de tractats internacionals que afectin matèries de la seva competència
- Revisar les lleis estatals que transposen directrius o executen reglaments comunitaris a partir de competències bàsiques per fer efectiu allò que estableix l'art. 27.3 EAC, en matèria de tractats i convenis internacionals
- Establir l'acord amb l'Estat per ampliar els supòsits de participació de la Generalitat en les diverses delegacions espanyoles a les institucions de la UE i per millorar la defensa de les competències i interessos de la Generalitat davant del TJCE
- Revisar les disposicions de la LOREG pel que fa a les eleccions al Parlament Europeu, per tal que ­a partir de la propera reforma de les institucions de la UE derivada de la seva ampliació i en vistes a la futura definició d'una legislació electoral europea­ es promogui la representació de Catalunya al Parlament Europeu
- Fer ús de l'article 27.4 EAC i, en el seu cas, reformar-lo per ampliar les seves possibilitats en matèria d'acords i tractats de contingut acadèmic, lingüístic i cultural
- Establir una oficina de relacions del Parlament de Catalunya amb el Consell d'Europa
- Establir una agència pública de representació institucional de la Generalitat on ho aconsellin circumstàncies de caràcter polític, econòmic, cultural o d'altre tipus

5. Garantir el reconeixement dels aspectes culturals i simbòlics de la plurinacionalitat de l'Estat

1. És opinió de la Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern que el caràcter plurinacional i pluricultural de l'Estat no es manifesta de forma clara en el reconeixement i la regulació dels aspectes simbòlics, culturals i comunicatius en que s'expressa l'activitat institucional de l'Estat. La situació actual és, en aquest aspecte, clarament deficient. Sovint, les iniciatives preses des de Catalunya no han trobat l'acollida necessària per a garantir aquest reconeixement.

2. La Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera, per tant, que aquest reconeixement ha d'activar-se en alguns àmbits preferents com són l'àmbit educatiu, cultural, lingüístic i de la representació simbòlica de l'Estat. Més en particular, el marc legal ha d'orientar-se a

- Garantir el desenvolupament de les diverses cultures d'Espanya, tant a l'interior de l'Estat com a l'estranger
- Promoure el coneixement i l'ús de les seves llengües, pel que fa a les activitats institucionals i de representació simbòlica
- Fomentar el respecte i la valoració positiva de la diversitat cultural especialment entre els joves

3. Amb aquest objectiu, la Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern proposa que l'Estat i la Generalitat adoptin les mesures legals i polítiques necessàries per tal de

- Incorporar al sistema educatiu en tots els seus nivells les matèries obligatòries i/o optatives que expressen la diversitat cultural i lingüística d'Espanya
- Reconèixer la realitat plurilingüística de l'Estat en la seva denominació oficial, en els registres públics, l'emissió de moneda i segells, el DNI i el passaport i l'etiquetatge de productes
- Establir el requisit del coneixement de les llengües cooficials per exercir funcions administratives ­incloses les judicials­ en els corresponents territoris de l'Estat
- Establir l'ús de les llengües cooficials a Espanya en les institucions comunes de l'Estat (Corts Generals i altres), d'acord amb l'art. 3 CE
- Crear un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les funcions previstes en l'art. 149.2 CE i al qual s'aniran transferint aquestes funcions per part del govern de l'Estat
- Condicionar les concessions administratives per a la comunicació audiovisual a un compromís d'utilització de les diverses llengües estatals per part del concessionari
- Fomentar per part de la Generalitat l'activitat cultural en les llengües reconegudes a l'EAC de Catalunya
- Aplicar la Llei de Política Lingüística

4. Aquests objectius requereixen la revisió de les legislacions estatal i autonòmica i de les normatives derivades vigents que es relacionen amb aquestes matèries, mitjançant la iniciativa legislativa del Congrés o Senat o mitjançant la iniciativa legislativa del Parlament.

6. Establir els drets i els deures dels ciutadans de Catalunya

1. La Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern entén que la pertinença a la nostra comunitat nacional es defineix avui pel fet de compartir els mateixos drets i els mateixos deures, sense discriminació de cap mena. La seva identitat s'actualitza permanentment, d'acord amb la voluntat dels seus ciutadans i de les seves ciutadanes. Aquests drets i deures han de tenir el seu reconeixement en el text normatiu bàsic de l'autogovern que és l'Estatut. A més, la progressiva unificació política i econòmica de la Unió Europea avança cap a una única ciutadania europea, amb uns drets i deures comuns compartits per tots els habitants de la Unió, basats en els principis de llibertat i igualtat. Per això, la Comissió creu que la Generalitat haurà de vetllar tant per l'efectiva aplicació dels drets de tots els ciutadans de la Unió residents en territori català, com per la preservació de la identitat nacional catalana.

Per aquesta raó, és convenient desplegar i ampliar la breu referència que l'Estatut (art. 8) fa als drets i deures dels ciutadans de Catalunya que es limita a una remissió a la Constitució espanyola. Aquesta remissió, però, no impedeix l'establiment d'un catàleg propi de drets i deures. Aquest catàleg no pot limitar en cap cas el que figura a la CE. Però sí que pot ampliar-lo mitjançant

­ La incorporació dels drets declarats i protegits en la Carta de Drets Fonamentals de la UE (Niça, 2000)
­ L'ampliació del contingut de drets ja contemplats a la CE en les matèries sobre les que la Generalitat té competències reconegudes
­La garantia reforçada de prestacions que facilitin l'exercici dels drets
­ La transformació en drets subjectius d'alguns principis rectors de la CE (Títol I, cap. III) que han d'inspirar les polítiques socials, sobre les que la Generalitat té competències
­ La transformació en drets subjectius de principis que s'afirmen en els Tractats de la UE
­ El reconeixement de drets ja contemplats en legislació autonòmica catalana de caràcter sectorial

2. La Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera que aquest desplegament en un catàleg propi ha de fer referència a drets i deures, que poden agrupar-se de la manera següent:

a) Drets i deures de participació ciutadana que concreten el principi democràtic: petició, participació en l'activitat administrativa (audiència, accés a documentació pública, arxius i registres), accés a mitjans de comunicació, associació, iniciativa legislativa popular i altres formes d'intervenció política directa.
b) Drets i deures denominats de "tercera generació" que concreten el principi social: relacions laborals, ensenyament, medi ambient, habitatge digne, salut, consum, igualtat i no discriminació. De manera especial, haurien d'incloure's aquí una millor definició dels drets de determinats col·lectius: infants i joventut, dones, homosexuals, discapacitats, tercera edat i estrangers, amb especial atenció a l'acollida i integració de nacionals no comunitaris. Igualment, s'haurien d'incloure els deures de solidaritat social, discriminació positiva i compromís voluntari en l'atenció a col·lectius més desfavorits.
c) Drets i deures de caràcter cultural: no discriminació per raons lingüístiques i/o culturals, usos lingüístics d'acord amb les recomanacions formulades per la Comissió en els apartats anteriors, respecte i foment de les expressions culturals, etc.

3. La Comissió constata que alguns d'aquests drets i deures es troben ja formulats en lleis catalanes sectorials. Però considera que és convenient la seva incorporació a l'Estatut, juntament amb la definició d'altres com els esmentats en l'apartat anterior. Aquesta incorporació implicaria l'addició a l'Estatut d'un Títol relatiu als drets i als deures polítics, econòmics i socials, seguint el procediment de reforma previst en el seu art. 57. D'aquesta manera, tot partint dels drets i deures establerts en la Constitució, els Tractats de la UE, la Carta de Drets Fonamentals de la UE i el Conveni dels Drets Humans del Consell d'Europa, es faria més explícit el compromís de la Generalitat i de la resta d'administracions públiques catalanes en la garantia dels drets fonamentals, en la divulgació del seu coneixement entre la població i en la informació dels procediments administratius i judicials previstos per a garantir la seva observança.

La Comissió recomana també que el Parlament estableixi amb rang de llei una "carta dels serveis públics" on s'especifiquin els serveis d'interès general que hauran de prestar les diferents administracions públiques i els requisits bàsics que aquests serveis han de reunir.

III. CONSIDERACIONS FINALS

Tal com es desprèn del contingut de l'apartat anterior, la Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern planteja l'aprofundiment de l'autogovern de Catalunya com un procés constituït per un conjunt d'objectius, una sèrie de mesures i una gradació de ritmes.

1. La Comissió manifesta que els objectius d'aquest procés d'aprofundiment de l'autogovern no han de ser contemplats per separat. Han de ser considerats com a peces d'un objectiu general: l'adaptació de les normes i de les institucions de la Generalitat i de l'Estat a les noves necessitats i demandes de la ciutadania. L'autogovern es justifica quan es converteix en un instrument eficaç i eficient per a la regulació dels conflictes i dels problemes que té Catalunya, com a societat plenament inserida en la complexa xarxa de relacions que constitueixen el nostre món.

2. Respecte de les mesures, la Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern ha incorporat a les seves recomanacions tots els instruments disponibles de cara a obtenir els resultats que es consideren desitjables: acords polítics, reformes legislatives al Parlament català i a les Corts espanyoles, recurs al Tribunal Constitucional i, finalment, reforma de l'Estatut i de la Constitució. La Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern és conscient del grau divers de complexitat i rigidesa que presenta la utilització de cadascun d'aquests instruments. Té present que la reforma de la Constitució o de l'Estatut requereixen acords molt amplis. Però no són menys difícils d'assolir les majories necessàries per a revisar la legislació estatal bàsica i orgànica o quan es tracta d'ampliar competències per la via de l'article 150.2 de la CE. Malgrat aquestes dificultats, la Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern no renuncia a contemplar tots aquests instruments i a posar-los a la consideració de la Cambra en aquest Informe, amb plena consciència que seran criteris d'oportunitat política els que determinin la selecció de les mesures més adequades en cada moment.

3. Finalment, la Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern afirma que el ritme a seguir en aquest procés d'aprofundiment de l'autogovern haurà de tenir en compte que aquest procés no té més límits que la voluntat -expressada per les vies constitucionals i estatutàries- de la societat catalana i la satisfacció de les necessitats dels homes i de les dones que la integren. Però la Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern opina també que és recomanable una aproximació gradual a l'horitzó cap on ens dirigim. Aquesta aproximació requerirà amb tota probabilitat de més d'una legislatura. La Comissió recomana que, en aquesta aproximació gradual, s'activin immediatament les mesures de legislació catalana que depenen del Parlament català i, alhora, que s'insti per la via prevista en l'art. 28 de l'EAC la transferència de competències estatals i/o de la seva gestió per part de la Generalitat. Entre les iniciatives legislatives davant de les Corts que pot presentar el Parlament de Catalunya, sembla prioritari apuntar a la reforma a fons del Senat, per l'efecte que ha de tenir sobre la posició de la Generalitat i les seves competències. En tot cas i des d'una perspectiva d'aproximació gradual, la Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern opina fermament que aquest Informe serà útil si és acceptat com el mapa de referència que ­amb el suport parlamentari i ciutadà més ampli possible­ orienti d'ara endavant la tasca incessant d'aprofundiment de l'autogovern de Catalunya.

Barcelona, 27 de novembre de 2001