"És un plaer ser aquí fora"
----------------------------------------------------------------------------
Faltava a penes un quart d'hora per a les quatre de la tarda quan les reixes
de la presó de Can Brians es van obrir. Josep Maria Sala deixava el centre
penitenciari escortat pel seu advocat Jose María Cánovas Delgado i una altra
lletrada.
Però hi havia més gent. Amb un somriure emocionat, Sala anava saludant els
seus companys de partit i els periodistes que l'esperaven. "Què tal, com
anem!", anava repetint, mentre rebia encaixades de mans i copets a l'esquena
en senyal de solidaritat. Josep Montilla, secretari d'organització del PSC,
va ser el primer amb qui Sala va voler fondre's en una abraçada. Al costat
de Montilla l'esperaven Miquel Iceta, secretari d'acció política i electoral
-que el va substituir en dimitir de l'executiva-, el senador Joan Oliart i
Manel Bustos, diputat al Parlament i primer secretari del partit al Vallès
Occidental.
Els dirigents socialistes van aparèixer al centre penitenciari a les tres de
la tarda. Montilla i Iceta havien marxat a mitja reunió de la comissió de
política lingüística del PSC, que estava en plena discussió sobre el
dictamen del Consell Consultiu. Bustos havia deixat a mig preparar el ple de
pressupostos de l'Ajuntament de Sabadell.
La llibertat, el dret més vital
"És un plaer ser aquí fora." Així s'expressava Sala, manifestant el seu
desig de passar els minuts i hores següents amb els amics i amb la família.
"Recupero ara la meva llibertat, que és el dret més vital per a qualsevol
persona", va exclamar.
Després de 25 dies d'empresonament, va tornar a subratllar davant els
periodistes que havia estat víctima d'una greu injustícia i que no defallirà
fins a aconseguir que es restableixi la seva plena innocència. Això sí, va
voler deixar clar que ho farà sense rancúnia. No hi van faltar tampoc
paraules de record per dos dels seus companys que queden a Can Brians:
Carles Navarro i Lluís Oliveró.
Festa d'aniversari, avui
Sala, abans d'anar-se'n, va saludar els dos fills d'un intern que es
trobaven a la porta del centre penitenciari. Els havia conegut el primer
dissabte de reclusió. Després, va pujar en un Nissan Primera en direcció al
restaurant Les Torres. Allà els seus quatre companys de partit el van voler
obsequiar amb un dinar. Al mateix lloc on el 28 de novembre es van acomiadar
d'ell, poc abans d'anar a presó.
Avui, però, els seus companys i els seus amics l'afalagaran amb una festa
d'aniversari. Dimecres passat va complir 52 anys. Ja han anunciat que li
regalaran el seu dietari de presó enquadernat.
----------------------------------------------------------------------------
© 23/12/97 AVUI. Tots els drets reservats. Es prohibeix la seva duplicació
sense autorització.