"Sóc innocent"
----------------------------------------------------------------------------
Marta Lasalas
Si volien la foto ja la tenen. La foto d'un innocent ingressant a la presó."
Josep Maria Sala va entrar ahir a Can Brians proclamant per enèsima vegada
la seva innocència. L'acompanyaven una trentena de dirigents del PSC i amics
personals. Tots plegats escrivien l'últim capitol -de moment- d'una història
que durant sis anys ha acompanyat aquest polític fins a conduir-lo a la
presó de Sant Esteve Sesrovires. Era una tarda humida i les gotes de pluja
que van començar a caure mentre Sala travessava la porta de Brians van
servir a més d'un per dissimular les llàgrimes.
Però el dirigent socialista no es va mostrar vençut. . Un parell de minuts i
trenta ratlles de text va comprimir el relat del "greu error judicial" que
l'ha portat on és. "Se m'ha condemnat per les declaracions d'un senyor que
ha manifestat que no em coneix i per la firma d'una acta que no vaig signar,
d'una reunió a la qual no vaig assistir", va proclamar component una imatge
gairebé kafkiana.
Després de repetir que les úniques "associacions il.lícites" en què ha
participat han estat en la lluita antifranquista, va dedicar unes paraules
al Tribunal Suprem tot lamentant que es fes el desentès davant les seves
denúncies i el recurs d'empara que ha portat al Constitucional. "Se'm
condemna de forma inexplicable, mitjançant proves inexistents o errònies",
va clamar per concloure que és víctima d'una greu injustícia que "hauria de
preocupar tothom". I és que, si bé és públic i notori que tots els partits
s'han finançat irregularment i al PSOE li ha tocat carregar el mort, Sala no
va voler entrar a presó sense reiterar que ell no hi té res a veure.
Un núvol de fotògrafs, càmeres de TV i micròfons seguien atents la
declaració. Al costat de Sala, com sempre, el secretari d'organització del
PSC, Josep Montilla, amb dirigents i quadres del partit, però sense els
màxims líders. Alcaldes i diputats, obiolistes i aparell. Capitans. El
mateix Sala va decidir les trenta persones que sintetitzen el seu univers
polític i personal. No hi faltava el caputxí Jordi Llimona, dirigents d'UGT,
la professora de sevillanes, el portaveu de la CECREC. Trenta persones amb
qui va compartir l'últim dinar abans d'anar a la presó i que es van posar al
seu darrere -físicament i moralment- mentre llegia el comunicat.
En acabar, va plegar el paper i es va dirigir a la porta, mirant
constantment enrere per dir adéu. No sabia ben bé si acomiadar-se un per un
dels presents o acabar ja el que havia anat a fer. Faltava un quart per a
les cinc quan es va plantar davant la porta i, després d'un instant
d'indecisió, va enfilar el llarg passadís entre l'enreixat i la porta de la
presó. L'acompanyaven els seus advocats i el senador Joan Oliart,
responsable de temes penitenciaris del partit.
Mentre els fotògrafs intentaven devorar fins a l'última imatge de Sala
caminant cap a la presó, els presents feien esforços per pair l'escena.
Empassant la saliva, ni tan sols es van veure capaços d'aguantar uns minuts
els aplaudiments. Alguns no van poder evitar que els ulls se'ls omplissin de
llàgrimes. Una imatge habitual davant la presó, però amb un protagonista
excepcional.
Sala viu ara al departament d'ingressos. Hi passarà uns dies de revisions
mèdiques i entrevistes amb els especialistes del centre. El procediment
habitual. Durant el cap de setmana podrà rebre visites. Vint minuts
cadascuna. Aquesta ha estat una de les raons que l'ha portat a entrar
immediatament i no consumir les 48 hores que concedia el jutge: podrà
aprofitar les visites de cap de setmana per veure cares familiars els
primers dies mentre es submergeix gradualment en la vida carcerària.
Quan els tècnics del centre en determinin la classificació penitenciària,
passarà a un dels mòduls, on farà vida com qualsevol pres. Menjarà el mateix
que tots i, si vol podrà apuntar-se a alguna activitat. Sala es proposa
aprofitar les hores per perfeccionar el nivell de català i sobretot llegir.
Vinyoli i Martí Pol l'acompanyaran junt amb poesia espanyola. A més de la
inevitable Agatha Christie, du la maleta atapeïda de llibres en català,
castellà, anglès i alemany. Va arribar a la presó amb un tauler d'escacs en
miniatura, i potser, més endavant, s'hi instal.larà un ordinador atès que
les normes del centre ho permeten. L'escriptura serà una altra de les
dedicacions d'aquest polític que durant els últims dies ha rebut una
autèntica allau de cartes que ara es proposa contestar, una per una. S'endú
una ràdio. La tele la compartirà amb la resta de reclusos.
Sala va dedicar la jornada abans d'ingressar a la presó a acomiadar-se.
Dijous va organitzar una xocolatada amb la gent de la seu del PSC, al migdia
a Granollers va compartir estovalles amb la UGT del Vallès i Barcelonès i a
la nit va inaugurar a l'Hospitalet una seu del partit.
Ahir al matí va acudir al jutjat per sentir la decisió del jutge. Al mateix
edifici els okupes preparaven l'escenificació del seu propi judici. Uns
companys heavies que resulten oportuns per a qui en un temps va ser conegut
com el diputat jabalí. La resta del dia van continuar els comiats, ja
telefònics. No hi havia temps per més. Uns comiats ràpids i amb la confiança
que siguin per poc temps. Al PSC hi ha l'esperança que el Constitucional es
pronunciarà aviat i suspendrà la sentència. Quan les reixes es van tancar a
Can Brians encara ressonaven les paraules de Sala: "Si volien la foto ja la
tenen. La foto d'un innocent ingressant a la presó."
----------------------------------------------------------------------------
© 29/11/97 AVUI. Tots els drets reservats. Es prohibeix la seva duplicació
sense autorització.