Recordin aquests noms

Francesc de Carreras

Catedràtic de Dret Constitucional.

Els magistrats del Tribunal Suprem que van dictar la

incongruent sentència en el cas Filesa s'hi han afanyat.

Conscients de la debilitat dels seus raonaments i dels errors

en l'apreciació de les proves, temen que el Tribunal

Constitucional admeti a tràmit el recurs d'empara que han

presentat alguns dels afectats. Saben que l'article 56 de la

llei orgànica del Tribunal Constitucional permet que aquest

tribunal suspengui l'execució de la sentència quan pugui

"ocasionar un perjudici que faria perdre a l'empara la seva

finalitat". I saben també que la doctrina del Tribunal

Constitucional en aquesta matèria és la de suspendre

l'execució de la sentència quan el que està en joc és la

llibertat personal.

Entre molts d'altres, un acte del Tribunal Constitucional del

12 de juliol de 1993, que resolia un cas similar, expressava

amb aquestes molt belles paraules les raons de fons que

justifiquen la suspensió: "La llibertat, com a valor, inspira

la sencera concepció constitucional des del seu pòrtic, on

s'invoca com el primer i principal dels pilars del sistema; i

entre les diferents manifestacions concretes de la llibertat

destaca la llibertat personal, suport de totes les altres".

Però els magistrats de Filesa tenen, segons es veu, un altre

concepte de la llibertat. Hi ha pressa. Els noms d'aquests

magistrats són José Augusto de Vega Ruiz, Ramón Montero

Fernández-Cid i Luis Román Puerta. Recordin aquests noms:

potser algun d'ells té futur en la política.