L'ARTICLE DEL DIA
Josep Maria Sala
Enginyer industrial. Militant del PSC.
Catalunya necessita un revulsiu
L'exsenador socialista reclama des de la presó de Can
Brians més protagonisme de Maragall i Nadal per
impulsar un canvi profund en el discurs i en els
protagonistes de la política catalana
Ara tinc força temps per pensar i m'he decidit a escriure unes
breus notes que són fruit d'aquesta reflexió. Una reflexió que
s'inicia constatant l'escàs interès que desperta la política
catalana. Ni el debat d'orientació política general del
Consell Executiu, ni l'aprovació dels pressupostos mereixen
l'interès que els hauria de correspondre. Sembla que al llarg
de l'any 1997 només ha despuntat l'elaboració de la llei de
política lingüística, i probablement aquest és l'únic tema
sobre el qual ens hauria convingut més estalviar-nos
l'interès.
Es curiós comprovar que tampoc l'acció de govern del Consell
Executiu de la Generalitat, gestionant les competències i els
serveis que tenen més relació amb el benestar dels ciutadans i
ciutadanes del nostre país (salut, educació, serveis socials,
infraestructures, cultura, esport), sembla que ocupi un lloc
rellevant en la discussió pública.
Quines raons hi pot haver a darrere de l'escàs interès que
desperta la política catalana? Per què els debats celebrats
al Parlament de Catalunya no susciten la curiositat ciutadana?
No admet cap discussió el fet que els governs solen tenir
al.lèrgia al Parlament. Els sembla que la discussió
parlamentària és un tràmit enutjós que s'ha de tractar de
minimitzar. Prefereixen el protagonisme que proporcionen les
rodes de premsa en què donen compte de les seves decisions, i
les inauguracions de grans i no tan grans obres públiques.
Alguns s'entesten fins i tot a inaugurar diverses vegades la
mateixa cosa. O a inaugurar obres inacabades.
L'oposició tampoc està sempre encertada a l'hora d'elegir els
temes sobre els quals exerceix la seva labor de control i de
crítica, tot i que és meritòria la dedicació de molts diputats
que desenvolupen una tasca que no és prou coneguda. Els
mateixos mitjans de comunicació tendeixen a magnificar
anècdotes i a donar prioritat al soroll sobre les nous, sempre
buscant el titular d'impacte o donant més audiència a qui més
crida.
Es obvi també que discursos repetitius i monòtons causen
avorriment, com cansa també a vegades la permanència a
l'escenari dels mateixos actors. Als catalanistes ens hauria
de preocupar molt el fet que la política espanyola sigui
seguida amb més interès que la que es desenvolupa en el marc
català. De fet, el mateix Jordi Pujol adquireix més
protagonisme i rellevància en funció del fet que els seus 16
vots al Congrés són els que sostenen el Govern de José María
Aznar, que no pas pel seu propi pes específic en la política
catalana.
Als catalanistes ens hauria de preocupar també el fet que les
eleccions que registren un nivell d'abstenció més elevat
siguin precisament les eleccions al Parlament de Catalunya. La
política catalana necessita, doncs, un revulsiu. Un canvi
d'escenari, un canvi de discurs, un canvi de protagonistes. El
relleu a Convergència Democràtica no sembla pròxim a pesar
d'un desgast evident. Pujol afirma que se sent amb forces i
desplaça el seu delfí natural, gelós, potser, del protagonisme
que anava adquirint. D'aquesta manera es queda sol, sense
successor. Convergència, a pesar de mostrar-se a vegades
incòmoda, sembla convençuda que la seva permanència en el
poder ha de continuar depenent dels vots del Partit Popular de
Catalunya a canvi del seu suport al Govern de la dreta
espanyola.
En aquestes circumstàncies, sembla lògic que el revulsiu
vingui de la mà d'una alternativa progressista. Una
alternativa que, per mandat dels ciutadans, ha d'encapçalar el
PSC. Es l'alternativa que estem preparant des del partit,
dirigits per Narcís Serra, i des del grup parlamentari
presidit per Joaquim Nadal. Una alternativa que ha de tenir
perfils programàtics clars i atractius, com els que s'estan
esbossant en el pla estratègic que estem elaborant en contacte
amb sectors progressistes, o els que estan continguts en el
Llibre Blanc de la Cultura, coordinat per Ferran Mascarell.
Una alternativa que ha de ser capaç de mobilitzar i
d'il.lusionar una àmplia majoria de progrés, formada pels qui
no es resignen a l'anar fent, els qui creuen que Catalunya
està per sota de les seves possibilitats, els qui volen oferir
un futur millor per als seus fills.
Un futur millor que impliqui més i millor ocupació, menys
desigualtats socials, menys desequilibris territorials, frenar
el deteriorament mediambiental, millorar la qualitat de la
nostra democràcia, fer de Catalunya la punta de llança
d'Espanya a Europa, més poder per a l'Administració local,
respectar i impulsar el pluralisme i la diversitat de la
nostra societat, més participació ciutadana, més oportunitats
per a les dones i els joves, més respecte per la nostra gent
gran. Hem de ser capaços de generar una dinàmica de canvi, de
baix cap a dalt. Des dels municipis i les comarques, des dels
centres de treball i els instituts, amb els sindicats. Des
d'entitats i associacions, des del voluntariat. Aquesta
il.lusió ha d'implicar molta gent en el disseny del futur,
només així es desenvoluparà sa i fort el procés de canvi.
Aquest serà el revulsiu que la política catalana necessita. I
un procés d'aquesta naturalesa no s'improvisa fàcilment. Ha de
partir del que ja existeix i funciona. Del PSC, amb els seus
militants i els seus quadros, amb les seves organitzacions,
amb els seus càrrecs electes, amb la seva àmplia experiència
de govern municipal, amb la seva implantació territorial i
sectorial, amb la seva vinculació estreta amb el moviment
sindical. I aquest procés ha de ser capaç d'obrir-se a altres
sectors polítics i socials, fugint de les sopes de lletres i
de manipulacions i instrumentalitzacions. I un procés així,
cap a la configuració d'una majoria política i social, ha de
tenir un lideratge clar. Que tampoc s'improvisa. Tot és a
punt. Es el moment, Pasqual i Quim, del revulsiu.
-------------------------------------------------------
Copyright © 1997 Ediciones Primera Plana S.A. Grupo Z