RODA DE PREMSA DE JOSEP MARIA SALA (18.11.97)
Aquest matí he conegut la decisió de la Sala 2a. del Tribunal Suprem d'executar de forma immediata la sentència de l'anomenat "cas Filesa".
No puc dir que m'hagi estranyat.
Després de veure com un judici pel procediment abreviat ha durat més de sis anys ...
Després de veure que se'm condemna per un delicte que fins ara sols s'havia aplicat a bandes terroristes i als seus col.laboradors ...
Després de veure que la condemna pel que a mi respecta es basa en dos fets: la declaració d'una persona que diu que no em coneix i que no li consta que jo hagi tingut cap relació amb les empreses Time Export, Filesa o Malesa, i la signatura d'una acta que no firmo ...
Després de veure com se'm condemna sense cap prova que em vinculi als fets delictius dels que se m'acusa ...
Després d'haver vist tot això no puc dir que m'estranya res.
Reitero la meva innocència. No he tingut res a veure amb un pressumpte finançament irregular del PSOE. No he comès cap delicte o il.legalitat.
Estic convençut que la veritat quedarà demostrada quan el Tribunal Constitucional es pronuncïi.
Ja vaig dir que la sentència era injusta. Molts han declarat que la troben desproporcionada. En el meu cas, estem davant d'un error judicial evident. Els demano que mirin la sentència, pàgines 53 i 74.
Per desgràcia no hi ha possibilitat que la sentència sigui recorreguda davant una segona instància judicial. Diuen que això és un privilegi dels aforats. Privilegis com aquests no els vull ni per a mi ni per a ningú. I encara menys per a les persones que s'han vist condemnades així sense ser aforades. Som tots víctimes d'aquest tracte injust. Un tracte que vulnera els pactes internacionals de drets civils i polítics.
I aquest fet, que podria haver estat parcialment compensat per una actitud prudent per part de la Sala 2a. del Tribunal Suprem, s'ha posat encara més en evidència amb la decisió d'executar de forma immediata la sentència.
Jo no sé si el que s'està buscant és la foto d'uns dirigents socialistes entrant a la presó. Però no trobo cap altra explicació a aquest fet.
No he tingut dret a una segona instància judicial. Tampoc tinc la possibilitat de veure si el Tribunal Constitucional admet el meu recurs i suspèn l'execució de la sentència. En tot cas, és molt probable que ho vegi quan ja hagi ingressat a la presó.
És injust.
El màxim intèrpret de la Justícia del nostre país ha comès una injustícia. Trencant amb la lògica d'altres pronunciaments anteriors aplicats a casos com aquests, trencant amb la mínima prudència exigible quan es parla d'una pena de privació de llibertat.
Els hi demano que es mirin l'antecedent de Melilla. En aquest cas, un càrrec públic va ser condemnat i, quatre mesos després de la sentència, la Sala 2a. del Tribunal Suprem va decidir "per prudència" esperar la decisió del Tribunal Constitucional. En el meu cas, vint dies després de la sentència, la Sala 2a. del Tribunal Suprem decideix executar d'immediat la sentència.
I actuant a instàncies de la Fiscalia, que depèn jeràrquicament del govern del Partido Popular, depèn del govern de José María Aznar.
A la injustícia de la sentència, s'hi ha afegit ara la injustícia de la seva execució immediata.
Algú hauria d'explicar el perquè de tot això.
Ho repeteixo, sóc innocent, em sento víctima d'una greu injustícia.
I si bé se'm fa aquesta greu injustícia, puc dir que confio plenament en el Tribunal Constitucional. En aquest país un innocent no pot ser condemnat per un error judicial. Confio que s'esmeni aquest error. I que sigui ben aviat.
Quan es va conèixer la sentència, vaig renunciar als meus càrrecs de representació popular i vaig posar a disposició del partit els meus càrrecs orgànics. Era una sentència injusta però vaig avançar-me a complir-la, per evitar al meu partit una erosió major de la seva imatge i de la seva credibilitat política.
Avui que la Sala 2a. del Tribunal Suprem decideix, amb una celeritat excepcional, que la sentència es faci efectiva, he enviat al Primer Secretari del Partit una carta en la que li presento la meva renúncia com a membre de la Comissió Executiva del PSC.
Amb aquesta decisió meva no sé si estic servint la justícia, però sí estic plenament convençut d'estar servint el meu partit.
Sé que els meus companys del partit avui pateixen amb mi. Els hi demano que es mantinguin ferms.
Que lluitin, que sempre ho hem fet els socialistes, contra la injustícia i contra les discriminacions.
Els hi demano que segueixin treballant per les nostres idees, com jo, passi el que passi, seguiré fent.
Barcelona, 18 de novembre de 1997