diumenge, 20 / maig / 2007

Falta una setmana!

Diumenge vinent coneixerem el resultat de les eleccions municipals. No abans. Dic això perquè aquests dies hem estat sotmesos a un allau d’enquestes, i encara vindran algunes més els dies a venir. Són enquestes en general favorables als socialistes. Si l’encerten, no sols mantindríem les Alcaldies de Barcelona (amb Jordi Hereu), Girona (amb Anna Pagans) i Lleida (amb Àngel Ros) –augmentant en algun cas el nombre de regidors- sinó que també guanyaríem a Tarragona (amb Pep Fèlix Ballesteros). No m’agradaria estar a la pell dels responsables de campanya de CiU que, certament, deuen estar ja prou nerviosos si jutgem les afirmacions de Mas acusant el govern de Catalunya de passivitat davant el terrorisme islamista.

Les declaracions de Mas no sols van mostrar la greu desorientació política que pateix CiU, sinó que han posat en evidència una profunda divisió en el moment que Duran no perd oportunitat de desmarcar-se de Mas. Les declaracions de Mas han merescut el rebuig generalitzat dels creadors d’opinió. Podeu llegir al respecte l’article de David Miró publicat a El Periódico de Catalunya. A mi les declaracions m’han sorprès relativament, perquè des de l’inici de la campanya CiU fa un descarat seguidisme dels arguments del PP (inseguretat i immigració). El que mai no havia pensat és que CiU cauria tan baix com el PP en el sentit d’utilitzar el terrorisme com a argument electoral. En aquest context, es ben natural l’oferiment de Rajoy a CiU de pactar allà on puguin per desplaçar els socialistes. CiU no ha negat aquesta possibilitat. Què lluny queden els dies en que Artur Mas anava a cal notari per dir que mai no pactaria amb el PP! I per això cal repetir una i altra vegada que les eleccions no es decideixen fins el proper diumenge dia 27. Que cal promoure la màxima participació. I que per assegurar les alcaldies socialistes convé que el PSC obtingui més regidors que CiU i PP sumats.

Sobre les enquestes i sobre la interpretació de l’anunciat alt nivell de l’abstenció, convé que llegiu l’article d’Àngels Pont, directora de GESOP, l’empresa que fa les enquestes publicades per El Periódico de Catalunya.

Com m’agrada predicar amb l’exemple, us faig cinc cèntims de la meva participació en la campanya aquesta setmana passada. Vaig repartir propaganda amb Celestino Corbacho a L’Hospitalet i he participat a tres actes electorals. A Vilanova i la Geltrú, fent costat a l’Alcalde Joan Ignasi Elena (aquí sota trobareu un testimoni gràfic). A Mollet del Vallès, donant suport a l’Alcalde Josep Monràs. I a Canovelles, acompanyant l’Alcalde Josep Orive.



Tampoc no hem d’oblidar que a la resta d’Espanya hi ha 13 Comunitats Autònomes que celebren eleccions a les seves respectives Assemblees legislatives. Les enquestes apunten que el PP mantindrà els governs de Castella-Lleó, Comunitat valenciana, Múrcia, Madrid i La Rioja, mentre podria perdre Navarra, Canàries i Balears. Els socialistes mantindríem Extremadura, Castella-La Manxa, Astúries, Aragó i Cantàbria.

La campanya municipal de Madrid ha pujat de to quan el candidat socialista ha demanat explicacions sobre un presumpte tracte de favor de l’Ajuntament envers una de les advocadesses implicades en el cas de corrupció de Marbella conegut com a “operación Malaya”. La resposta de Gallardón ha estat d’una gran ambigüitat perquè apunta a que Miguel Sebastián ha entrat en un terreny reservat a la intimitat personal, però no ha donat cap mena d’explicació. El cert és que la immensa majoria de mitjans han seguit la tesi de Gallardón tot i que els interrogants segueixen sense resposta. Pilar Rahola, sovint contracorrent, en parla en aquest article publicat a El País. També contracorrent, Javier Pérez Royo, segueix advertint contra els riscos de deixar fora del joc democràtic a l’esquerra abertzale en un article també publicat a El País.

Tres lectures recomanades al voltant de temes importants de la política catalana. La visió de Vicenç Navarro en una entrevista publicada a eldebat.cat, un article de la meva amiga Carolina Homar, directora general de l’ICASS, sobre el nou sistema català de serveis socials, i un article de Llàtzer Moix advertint sobre l’escepticisme de molts escriptors sobre la preparació de la Fira de Frankfurt.

Aquesta setmana ha estat notícia Javier Solana amb motiu de la concessió del Premi Carlemany a personalitats que s’han destacat pel seu europeisme. Llegiu les paraules de Javier Solana en rebre aquest prestigiós guardó. Com a aportació al debat sobre el present i el futur de la Unió Europea, us recomano la lectura d’aquest article de Santiago Petschen, publicat a El País.

Finalment, Gordon Brown ha estat elegit nou líder del Labour Party i es convertirà en el nou Primer Ministre de la Gran Bretanya. Els seus contrincants John Mc Donnell i Michael Meacher es van retirar mancats de suports. En canvi, resta oberta l’elecció de l’adjunt del líder laborista. A aquesta elecció hi concorren sis aspirants: Hilary Benn, Hazel Blears, Jon Cruddas, Peter Hain, Harriet Harman i Alan Johnson.

Després de resistir-s’hi tant com ha pogut, Paul Wolfowitz ha hagut de plegar com a President del Banc Mundial per fer un tracte de favor a una dona amb la que manté una relació sentimental. Llegiu al respecte l’editorial d’El País, i l’article d’Antonio Caño, publicat també a El País, que apunta a la feblesa de Bush que s’ha posat de manifest amb motiu d’aquest cas. Tampoc no us hauríeu de perdre l’article de Shlomo Ben Ami molt crític envers la política de l’administració nordamericana. Aquest article ha estat publicat per Project-Syndicate, és un bon lloc web a seguir si voleu estar al corrent del debat polític internacional.

A la campanya presidencial francesa Nicolas Sarkozy va presentar-se com a l’enterrador de l’esperit del Maig de 68. Manuel Castells reivindica el maig de 68 en la seva dimensió de revolució cultural i de valors. Jacques Julliard fa des de les pàgines del Nouvel Observateur la seva aportació al debat de l’esquerra francesa i proposa reinventar-la. En aquest esforç de renovació del pensament trobareu molt suggerent l’aportació de Zygmunt Bauman (text en anglès).

Acabo. Antoni Gutiérrez m’ha regalat el llibre de Michel Wieviorka “La primavera de la política. Ideas para acabar con el declive de la política tradicional”, publicat per Libros de Vanguardia. A la revista de La Vanguardia de diumenge passat van publicar un extracte. També li he d’agrair a Joan Serrallonga la seva biografia de Pablo Iglesias, editada per Edhasa.



“Perles” del programa Polònia emès el 17 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)

- Reunió de campanya a ca l'Hereu... l'assessor de torn que suggereix una visita a la Boqueria. L'alcalde: "un altre cop? ja l'hem inaugurat dos cops aquesta setmana!". L'assessora de torn: No, necessitem algú mediàtic, que sàpiga parlar". [picant a la porta] "Hombre, hablando del rey de Roma... buena sombra le cobija", és l'inigualable Clos amb unes idees descabellades de rètols lluminosos, floquets de neu... delirant. Postil·la: els marcianus s'ho miren des de la nau "Aquest Joan Clos és tremendo... calla, que vas ser tu qui el va enviar a la terra... sí, pensava que li aniria bé un canvi d'aires"

EL MILLOR

- Cimera de responsables al PSC. Montilla obre foc: "Algú vol opinar igual que jo"... Avui sembla que hi ha una estrella convidada, el President Maragall que ha vingut a recollir les seves coses, ara que plega del partit "Vosaltres feu, mentre jo vaig recollint, tranquils, però feu, eh!.... com si jo no hi fos, vaja, com quan era President. [caixa en mà i remenant pel despatx] Me voy..... que lástima pero adiós.... Mira, un exemplar de l'Estatut. Bah, el deixo, no val la pena... Quim [a Nadal, en un dels seus interminables parlaments], et pots aixecar un moment, és que la cadira la vaig portar de casa els pares... Bé, em sembla que ja està tot. Algú vol venir amb mi? [ni Nadal, ni Tura no semblen massa predisposats i el mateix Maragall, Pasqual, ha d'empènyer a Maragall, Ernest a marxar]. Ah, i records al Zapatero. . . . pero no se vayan todavía, aún hay más. . . . Montilla fa que Castells recordi a Maragall, Pasqual, la seva clàusula de rescissió. Diu que si se'n va abans del Congrés haurà de pagar 500.000 €. Sembla que la Maragall, Ernest, és només de 30 €. Bonic veure els germans cridant a l'uníson "Què cabrooooooons"

EL PITJOR

- El de la família reial i el seu suposat llenguatge inventat.... pobre Leonor, si és una mo-na-da, jugant amb els micros, com emulant a la seva mare en temps periodístics ;) Guai del Paraguai????

- Y dale amb la tonyina! Per què ens ofereixen una segona part de l'enquesta sobre l'apassionant món de la tonyina que s'acaba quan ja la primera part va ser penoseta?

SURREALISTA

- El rap del candidat enrotllat sobre les propostes de mobilitat. Xavier Trias amb gorra, samarreta i monopatí cantant un rap: "feu-me cas a mi, per anar per Barcelona, millor el monopatí, patí, patí, patí, pamí"

- Primer va ser CSI Miami, després CSI Las Vegas, i ara... CSI Bulli! Adrià & Ruski en un impossible cas d'assassinat amb ketchup, pells de plàtan, soufflé de polen i jo que sé.

LA PICADA D'ULLET

- La final de Glasgow: Hereu nerviós perquè Trias s'ha quedat a Barcelona "pescant vots"... el que està en la seva salsa és Carod "no sé si saps, Pepe, que aquí a Escòcia guanyen els independentistes". Montilla: "Però si encara no ha començat el partit!"

KA FORT

- Piqué entusiasmat davant les eleccions: "Los vamos a barrer, els escombrarem!". Rajoy també ho té clar: "Claro, claro, mira, aquí tienes una escoba y ya puedes empezar a barrer que este plató está hecho unos zorros".

LA IMATGE DEL DIA

- Els cartells electorals amb les fotos "retocades". Tots els candidats i les candidates s'han tret tantes arrugues que Trias apareix envoltat de nens i Hereu és una ecografia.

LA FRASE DE LA SETMANA

- Rajoy li dóna un petit "aguinaldu" a l'Espe pel seu bon comportament... "Es que si no no llego a fin de mes": Soler, brillant: "Hombre, depende de adónde quiera ir!" [a Espe i Gallardón no se'ls veu gaire ocupats, Rajoy diu que és perquè per guanyar a Simancas i Sebastián no els cal... pobres de nos]

LA NOVETAT

- Rajoy en roda de premsa "Buenas noches y viva el Getafe. Si en Valencia Camps tiene la fórmula 1, aquí en Madrid tenemos preparada una bomba para que ganen Esperanza y Alberto. Ruiz Gallardón n'explica els detalls, és una bomba de veritat "y está programada para explotar el día siguiente de las elecciones, no quedará nada en pie entre Cáceres y Huesca". Només la desactivaran si guanyen les eleccions, així que tranquils ;)

- Montilla es reuneix amb el responsable de la mala maror d'aquests últims dies per clavar-li la bronca: "Tu ets un geni, d'acord, ets un visionari, d'acord, tens moltes idees de futur, d'acord, però no fas més que molestar, has provocat una crisi i per culpa teva estem fent el ridicle, m'entens? el ridicle. Estic fart de les teves maragallades." Quan jo ja era a punt de desmaiar-me veiem que l'interlocutor no és el President Maragall sinó Ronaldinho.

ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS

- Sofia ha fet caqueta... pel que fa a la filla dels prínceps, cap novetat.

- El Barça s'assembla cada cop més a Catalunya, perquè ja no depèn d'ell per guanyar.

ARXIU HISTÒRIC (reciclatge de gags, Avui fa 1 any)

- Trobada ZP-Mas al banc del parc fent manetes. ZP: "Cariño, se acerca el momento en que estaremos juntos". Mas: "Y yo te defenderé... pero seguro que no me engañarás???" ZP: "Por quién me tomas? Desde cuándo he engañado yo a nadie? Bueno, Maragal sí, pero lo hice por ti. Mas: "Qué picarón...". ZP: "Y quién se lo dirá a nuestros padres? [que no son altres que González i Pujol]

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL (amb tòpping de Ronaldinho)

- Catalans! Darrerament s'ha instal·lat entre nosaltres un clima de confusió i pessimisme. Els catalans se sentien representats per un grup de gent que aspirava a molt i al final potser acabarà aconseguint ben poc. I com sempre, a Madrid, se'n riuran de nosaltres. Catalans, si el Barça no guanya la lliga, l'esforç per reformar l'Estatut no haurà valgut la pena. Ara bé, dit això, també he de trencar una llança a favor d'una persona a qui se l'està culpabilitzant de tot el que passa. Vine. Eh, que passa. [és Ronaldinho]. Mireu, un jugador genial, com jo. Un jugador imprevisible, com jo. Capaç del millor i també del pitjor. Eu també faig maragallades, m'ho ha dit un senyor calvo. Ah, el Montilla. Ho veieu? Eu anuncio Natillas e tu te pegaste una nata! Que cabrooooon. Escolta, Ronaldito, i si et dediques a la política? Podríem fer un partit! Sí, un partido de fútbol. Som dos genis incompresos però sempre hem estat al servei del país. Niño, la mano. Visca Catalunya, i visca el Barça. Ah, i visca l'Espanyol. Espanyol ha ganau o perdiu? Ah, ni idea, es que esto está grabado. Ah, y lo de los romans que viene después también está grabado. Todo es decorado, no son romanos de verdad que viven en Tarragona.... es todo grabado.



ZW núm. 85 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.sitographics.com/menu.html

Enciclogràfica. Revista permanent d’Art i Disseny
Tot tipus d’eines, símbols, il·lustracions i curiositats sobre art i disseny, sobre el llenguatge gràfic i visual, que poden ser d’utilitat en algun moment en els nostres espais i comunicacions online. Altres serveis a destacar en aquesta línia podrien ser:

Picli
Un servei que permet valorar i promocionar fotografies, de la mateixa manera que ho fan Digg o Menéame amb les notícies i pàgines web que envien els internautes. Els usuaris voten i aquelles notícies que tenen més vots arriben a publicar-se en portada. En aquest cas, fariem el mateix però amb imatges.

IconFinder Aquest cercador, és un servei Ajax, que ens permet trobar tot tipus d’icones a Internet. IconFinder té indexades més de 17.000 referències. Només és necessari escriure la paraula que volem trobar i ens mostra diferents icones, amb l’opció de triar la mida que ens vagi millor, canviar el fons a negre, blanc o transparent, etc. També ens mostra informació sobre l’autor, llicència i tags relacionats.

Spell with Flickr
Escriu una paraula en el requadre i, al moment, cadascuna de les lletres es convertirà en una imatge, que pots canviar tantes vegades com vulguis fins aconseguir aquella combinació que més t’agradi.

ZV (Zona Vídeo). Eleccions Municipals 2007, un espai específic de seguiment dintre de l’agència àudiovisual de notícies en espanyol Vnews, dirigida per Juan Pedro Valentín. A més de notícies i vídeos dels diferents candidats, es poden veure vídeos diversos enviats per usuaris col·laboradors.