El primer aniversari del Tinell i bones notícies sobre Europa

Diumenge 14 de desembre de 2003 se signava per part de Pasqual Maragall, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura, en un acte solemne celebrat al Saló del Tinell, l’Acord per a un govern catalanista i d’esquerres a la Generalitat de Catalunya. Un any després podem començar a fer-ne un balanç força positiu que us resumeixo en els següents deu punts:

• Impuls a l’elaboració d’un nou Estatut de Catalunya a través d’un ampli acord
• Impuls a la constitució de l’euroregió Pirineus-Mediterrània
• Llum verda a la reforma de la Constitució i a la reforma del Senat
• Reconeixement oficial del català a Europa i presència de les Comunitats Autònomes a les institucions de la Unió Europea
• Creació de la Conferència de Presidents
• Llei de reforma integral de barris, àrees urbanes i viles que requereixen d’una atenció especial
• Pressupost 2005: augment d’un 65% de la inversió pública. La inversió per habitant ha passat de 365 € el 2003 (darrer pressupost del govern de CiU), a 405 € el 2004, i a 669 € el 2005
• 440 noves places de personal sanitari
• 3.600 nous professors
• La despesa social suposa un 65% del pressupost de la Generalitat

Vull destacar la importància dels aspectes socials de la gestió del govern Maragall. Sols cal prendre com a exemple la llei de millora de barris, que avui és objecte d’un extens informe publicat al diari El País. Dissabte vinent dia 18 a les 12.00 hores celebrarem un acte a la Llotja de Mar (antic edifici de la Borsa de Barcelona, accés per Pla de Palau) per commemorar aquest primer any de govern, amb parlaments de Pasqual Maragall i José Montilla.

La signatura d’un acord impulsat pel Govern Zapatero i subscrit per totes les Comunitats Autònomes, obre el camí a la presència de les institucions autonòmiques en els òrgans de la Unió Europea. Es tracta d’un avenç històric i la culminació d’una aspiració que s’havia plantejat ja en el moment de l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea el 1986. La importància de l’acord en qüestió ve subratllada pel fet que hagi estat també subscrit pel Govern Ibarretxe. Aquest acord coincideix en el temps amb la participació dels Presidents de les Comunitats Autònomes d’Aragó i Catalunya i de la Comunitat Foral de Navarra en la cimera hispano-francesa co-presidida per Jacques Chirac i José Luis Rodríguez Zapatero, i amb el coneixement del contingut del Memoràndum del Govern Espanyol pel que se sol·licita el reconeixement en la Unió Europea de totes les llengües oficials a Espanya. Per la seva importància, transcric a continuació la part essencial del document:

El Gobierno español solicita el reconocimiento oficial en la Unión Europea de las lenguas españolas distintas del castel1ano que cuentan con estatuto oficial en España, lenguas que han encontrado ya un primer reconocimiento con las tres versiones lingüísticas del Tratado entregadas el 4 de noviembre: el euskera, el gal1ego y la lengua que se denomina catalán en la Comunidad Autónoma de Cataluña y en la de las Illes Balears y que se denomina valenciano en la Comunidad Valenciana. El Gobierno propone para alcanzar este objetivo que se proceda a una modificación del vigente Reglamento 1/1958, en el que se establece el régimen lingüístico de las instituciones de la Unión.

Esta modificación debe permitir:

• El uso indistinto por los ciudadanos de cualquiera de las lenguas que tienen carácter oficial en España, en sus comunicaciones escritas con las instituciones (Parlamento Europeo, Consejo, Comisión, Tribunal de Justicia, salvo para las comunicaciones relacionadas con el ejercicio de la función jurisdiccional, y Tribunal de Cuentas) y órganos consultivos de la Unión (Comité de las Regiones y Comité Económico y Social), así como con el Defensor del Pueblo.

• La facultad de utilizar dichas lenguas previa petición formulada con antelación razonable, en las intervenciones orales (interpretación pasiva) en las sesiones plenarias del Parlamento Europeo y del Comité de las Regiones y en su caso, en las sesiones ministeriales formales del Consejo (en particular cuando forme parte de la delegación española un representante de las Comunidades Autónomas).

• La publicación oficial en tales lenguas de los textos legales finales adoptados por procedimiento de codecisión entre el Parlamento Europeo y el Consejo.

Amb aquests avenços indubtables sobre el reconeixement del català i la presència de les institucions catalanes a Europa, qui podrà dir que de Zapatero sols rebem bones paraules? Qui podrà escudar-se en falsos pretextos per negar el seu suport a la Constitució europea?

Per si encara algú necessita més arguments, segueixo recomanant la visita a l’espai del meu web dedicat a aquesta qüestió o al web que el PSC ha dedicat a la Constitució europea. Més concretament, recomano la lectura de l’interessantíssim article de Toni Comín, Diputat al Parlament del Grup Socialistes-Ciutadans pel canvi, publicat a la revista El Ciervo, i, modestament, la meva intervenció a la Jornada “Sí a Europa, sí a la Constitució europea” organitzada pel Grup Socialista al Parlament Europeu, celebrada ahir al World Trade Center de Barcelona.