diumenge, juny 05, 2005

De França a Galícia

Començo el resum de la setmana de forma ben inhabitual. Divendres em vaig incorporar al Patronat de la Fundación Española de la Tartamudez (TTM) juntament amb Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Antonio Monfort, Elvira Cortajarena, Alejandro Rojas Marcos i Josefina Cruz Villalón. Aquesta Fundació, presidida per Adolfo Sánchez García i que té Alvaro Garaizábal Elizalde com a Vicepresident, té com a finalitats evitar que els nens amb risc pateixin els efectes de la tartamudesa (quequeig), millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen aquesta disfunció i conscienciar els professionals, les Administracions i la societat en general de les característiques i greus conseqüències de la tartamudesa. Conseqüències en forma de discriminació de les persones que la pateixen i les dificultats per a la seva plena integració social i laboral. Espero que el que pugui fer en favor d’aquesta Fundació correspongui a l’honor que m’han fer en voler comptar amb mi.

Avui el diari La Vanguardia publica una entrevista que em va fer Jaume Aroca sobre política catalana i, més concretament, sobre el procés d’elaboració de l’Estatut. Com podreu comprovar el periodista es sorprèn quan li dic que no sé si s’aprovarà l’Estatut. Aquest dubte es fa encara més gran quan sento que Artur Mas diu que li sembla molt difícil donar suport a una proposta que el PSOE pugui acceptar. Girant l’argument és fàcil comprovar que CiU sols voldria donar suport a una proposta que fos inacceptable pel PSOE i, per tant, que no fos aprovada pel Congrés dels Diputats. El PSC no participarà en un engany a la ciutadania que consisteixi en aprovar al Parlament de Catalunya una proposta condemnada al fracàs al Congrés dels Diputats. Amb les coses serioses no s’hi juga!

Aprofito per saludar la creació del Centre d’Estudis Jordi Pujol i la posta en marxa del seu web. En ell hi trobareu materials d’interès, d’entre els que destaco el recent article de l’ex-President de la Generalitat publicat a La Vanguardia que portava el títol “La cultura del no”. En ell Jordi Pujol adverteix contra la falsa comoditat d’oposar-se a decisions imprescindibles com ara infraestructures, presons, etc. En l’article Pujol ironitza sobre el fet que persones i grups que havien impulsat aquesta cultura es vegin ara afectats negativament per ella (en referència a l’actual govern de Catalunya). L’ex-President no diu que l’actual direcció de CiU sembla haver-se abraçat a la cultura del no que ell critica. Per exemple, les declaracions d’Artur Mas a la Segarra exigint “més inversions, no més presons”. O el propi Felip Puig manifestant-se a Barcelona en contra del projecte de presó. ¿Com oblidar que CiU no va fer cap presó en els darrers deu anys i que per això els establiments penitenciaris catalans estan a punt de col·lapsar?

Tampoc sembla una bona cultura la d’impulsar una “sostenibilitat insostenible” contra la que vaig publicar un article al setmanari Canvi Setze. Aquests dies veiem com, malgrat les decisions del govern del que formen part, alguns partits es dediquen a polemitzar en públic sobre el traçat d’una línia elèctrica d’alta tensió, barrejant criteris ecològics amb interessos electorals locals. Espero que ben aviat el Govern català aprovi el seu pla energètic i assoleixi un acord amb el Govern d’Espanya que doni llum verda a la imprescindible interconnexió elèctrica amb França.

I parlant de França, el Partit Socialista d’aquell país s’ha vist sacsejat per la crisi i en el seu darrer Consell Nacional ha exclòs de la Comissió Executiva Laurent Fabius i els dirigents que van fer campanya pel no contràriament al que havien decidit els afiliats i afiliades socialistes en el seu referèndum intern.

Cal seguir analitzant les causes i els efectes del no a la Constitució europea en els referèndums celebrats a França i Holanda. El cas francès ha merescut una bona colla d’articles que convé llegir. Us recomano l’anàlisi de les enquestes realitzades per l’Institut IPSOS (a peu d’urna) i Louis Harris (post-electoral). Renaud Dely va publicar al diari Libération un interessant article basat en les dades de l’estudi fet per l’Institut Louis Harris. Podeu llegir-lo en català gràcies a la traducció d’Anjo Valenti. L’anàlisi coincideix amb l’advertiment que havia fet Joaquín Estefanía abans de conèixer els resultats en les pàgines de El País. Amb posterioritat s’han publicat interessants articles de Pasqual Maragall, Nicolás Sartorius i Josep Martí Font.

La propera cita electoral la tenim a Galícia. Moltes coses depenen del resultat d’aquestes eleccions. Podeu seguir l’actualitat electoral al web d’Emilio Pérez Touriño i als diaris de dos joves companys gallecs als que conec, el candidat a Diputat José Manuel Lage i Enrique Castro.