diumenge, juliol 03, 2005

Acaba una discriminació injusta i l'Estatut ja té calendari

No hi ha dubte que la notícia més important de la setmana ha estat l’aprovació de la modificació del Codi Civil en matèria de matrimoni perquè les parelles formades per persones del mateix sexe puguin contraure’l. Per això dijous dia 30 de juny de 2005 quedarà sempre com a una data de celebració, com a fita d’ampliació dels drets civils. Com vaig dir en el meu Diari: “Després de molts anys molta gent ha vist realitzat el seu somni. Després de molts anys hem pogut acabar amb una discriminació injusta. Gràcies al moviment dels gais i les lesbianes. Gràcies als centenars de milers de persones que ens han acompanyat en la nostra reivindicació, conscients que sols la igualtat de drets assegura la plena llibertat de tots. Gràcies als partits que hi han donat suport. Gràcies a José Luis Rodríguez Zapatero, que ha demostrat un cop més que és home de paraula”.

Aquí trobareu el text legal publicat al Butlletí Oficial de l’Estat i la intervenció del President del Govern d’Espanya en el moment d’aprovar-se aquesta llei al Congrés dels Diputats.

Dimarts vaig pronunciar una conferència sobre el tema “Catalanisme, federalisme i justícia social” al Club de Conferències del PSC. Davant d’un auditori de més de 400 persones vaig desgranar els arguments que configuren el nostre ideari polític i que expliquen el nostre posicionament davant l’elaboració del nou Estatut i la futura reforma de la Constitució.

L’altra gran (i bona) notícia de la setmana ha estat la proposta dels grups que donen suport al Govern i que ha estat acceptada per CiU, de fixar un calendari per a la tramitació parlamentària del projecte de nou Estatut. Aquest calendari dóna compliment a l’acord de Miravet de tenir enllestit un text abans de marxar de vacances. El calendari acordat és el següent:

5, 6 i 7 de juliol, el Grup de Treball de la Ponència prepara el Dictamen

8 de juliol, la Ponència conjunta aprova el Dictamen amb les observacions que facin els grups

9 de juliol Publicació del Dictamen al Butlletí Oficial del Parlament

11-20 de juliol Període de presentació d’esmenes per part dels grups parlamentaris

21 de juliol La Comissió 1a del Parlament nomena una Ponència

21-25 de juliol La Ponència aprova per majoria un Dictamen sobre el projecte de nou Estatut junt amb les esmenes que els grups es reservin per a ser debatudes i votades en Comissió

26 de juliol Publicació del Dictamen al Butlletí Oficial del Parlament

27, 28 i 29 de juliol Aprovació en Comissió per majoria del projecte de nou Estatut.

Els Grups podran reservar esmenes per a ser debatudes i votades pel Ple del Parlament.

El Consell Consultiu elaborarà un Dictamen sobre el projecte aprovat en Comissió al llarg del mes d’agost.

El setembre els Grups parlamentaris podran presentar esmenes al Projecte, tant les que s’hagin reservat en el debat en Comissió com les que puguin derivar-se del Dictamen del Consell Consultiu si aquest apreciés algun element d’inconstitucionalitat.

El Ple del Parlament debatrà el Projecte elaborat per la Comissió així com les esmenes que puguin presentar els Grups i aprovarà definitivament el Projecte de nou Estatut.

Avui Josep Gisbert a La Vanguardia fa un bon resum de tot el procediment parlamentari tant al Parlament com a les Corts Generals.

La setmana vinent serà, doncs, decisiva. Com és conegut, el Grup Socialista demanarà que s’incorporin al Dictamen totes les observacions fetes per l’Institut d’Estudis Autonòmics per tal de garantir al màxim la constitucionalitat del projecte. No hauria de ser gaire difícil si tenim present que tots els grups parlamentaris han afirmat en un o altre moment que estan d’acord en que la proposta ha d’ajustar-se al marc constitucional.

Sense afany polèmic, he de dir que hi ha dos interrogants que m’inquieten:

1) Si tots els grups diuen que l’Estatut s’ha d’ajustar a la Constitució, i el PP diu que si el projecte s’ajusta a la Constitució el votarà favorablement, com és que hi ha grups que pensen que l’Estatut sols serà bo si el PP hi vota en contra?

2) Per què Joan Ridao, en nom d’ERC, insisteix tant en que la delegació del Parlament de Catalunya que anirà a defensar el Projecte al Congrés dels Diputats hagi de prendre els seus acords per majoria de dos terços? Quin és l’interès d’ERC en donar a Convergència i Unió el poder de vetar de forma unilateral qualsevol acord?

En fi, espero que al llarg de les properes setmanes quedi clara la voluntat real de tots els grups d’arribar a un ampli acord que faci possible l’aprovació d’un Estatut amb la màxima ambició que s’ajusti a les previsions constitucionals, és a dir, que no se situï fora de la llei.

Per cert, els que defensem que Catalunya és una nació, que aquesta definició cal recollir-la al nou Estatut i que això no planteja problemes de constitucionalitat hem trobat nous arguments en l’interessant article de Miquel Caminal publicat ahir amb el títol “Todas las naciones” a El País.

Tampoc no us hauríeu de perdre, si seguiu el debat europeu, l’entrevista a Daniel Cohn-Bendit publicada avui en el suplement de diumenge d’El País.