Si faig cas als meus amics, no hi ha cosa més hilarant que l’intent de tots els partits de demostrar que han guanyat sigui quin sigui el resultat de les eleccions del dia abans. El Referèndum de diumenge no escapa a aquesta circumstància, tot i que algun dels intents d’explicació resulta ser poc hilarant i esdevé un espectacle gairebé patètic. ¿Han de ser tots els intents d’explicació de vot forçosament hilarants o patètics? Crec que no.
Podem afirmar tots plegats que cal preocupar-se pel baix nivell de participació, tot i que a Catalunya s’hagi superat el grau de participació de les eleccions europees de l’any passat. O que governs i forces polítiques podien haver fet un esforç més gran per convèncer els electors de la importància de la consulta i de la bondat de la posició de cada força política. No és sobrer remarcar un significatiu augment dels vots en blanc que, juntament amb un compromís cívic, assenyala una crítica explícita a les insuficiències de les campanyes del ‘no’ i del ‘sí’.
Tampoc no és absurd subratllar la victòria del ‘sí’ (com no ho seria subratllar la victòria del ‘no’ si s’hagués produït). Com no és absurd assenyalar que el ‘no’ a Catalunya és més alt que la mitjana espanyola, sols superat a Navarra i el País Basc.
Sí seria absurd dir que el ‘sí’ és un vot responsable en contrast amb un ‘no’ pretesament irresponsable, o que el ‘sí’ és un vot inequívocament europeista mentre el ‘no’ seria un vot inequívocament euroescèptic (de fet, a Catalunya, bona part del vot ‘no’ vol més Europa). Tan absurd com dir que el ‘no’ és un vot pacifista mentre el ‘sí’ no ho és tant, o com dir que el ‘no’ és un vot crític i entusiasta, mentre el ‘sí’ seria un vot acrític i resignat. Tampoc no sembla lògic plantejar que un 28% pot fer més força que un 65% de cara a futures negociacions polítiques.
La barbaritat més gran escoltada ahir va ser l’afirmació que les forces del ‘sí’ haurien retrocedit 14 punts respecte als seus resultats a les eleccions europees de l’any passat, mentre que les forces del ‘no’ haurien experimentat un increment de 10 punts. Això és tant com defensar que les forces polítiques poden atribuir-se els vots en un referèndum de la mateixa manera que poden fer-ho en unes eleccions. Ningú no pot apropiar-se del ‘sí’ en exclusiva, ni del ‘no’ en exclusiva. Tots sabem que en el si de les forces polítiques hi havia posicions molt diverses, com ho van posar de manifest especialment els debats interns desenvolupats a CDC i ICV.
Com ja he dit, és pràcticament impossible esbrinar a posteriori què hi ha al darrera de cada vot. Sols una enquesta ben feta a peu d’urna que preguntés sobre el sentit del vot en el referèndum i, al mateix temps, sobre el sentit en les darreres eleccions europees ens podria donar alguna pista.
Per alimentar el debat us proposo el següent exercici: comprovem a nivell comarcal la correlació entre el vot als partits en les eleccions europees celebrades el 2004 i el resultat del referèndum de diumenge. Trobareu les dades en un arxiu excel i unes gràfiques de dispersió en un arxiu pdf.
L’anàlisi del resultat d’aquest exercici és força curiós. En el cas del PSC, ERC i PP es produeix una correlació clarament positiva entre vots obtinguts a les eleccions europees i el sentit del vot defensat en el referèndum (a més percentatge de vot PSC a les europees del 2004, major percentatge de vots ‘sí’ en el referèndum; a més percentatge de vot PP, major percentatge de vot ‘sí’; a més percentatge de vot ERC, major percentatge de vot ‘no’). En canvi, en el cas de CiU es produeix una correlació negativa (a més percentatge de vot CiU a les europees de 2004, major percentatge de vot ‘no’ en el referèndum; a menys percentatge de vot CiU, més percentatge de vot ‘sí’). Això podria indicar que una part significativa d’antics votants convergents no han seguit la consigna dels dirigents de la federació nacionalista. En el cas d’ICV no sembla haver-hi relació entre el vot a ICV en les eleccions europees del 2004 i el vot ‘no’ en el referèndum.
Resto obert als vostres comentaris sobre aquesta qüestió i a suggeriments sobre com aprofundir en aquest anàlisi.
versión castellana
<< Inici