Fem força en favor del nou Estatut!
Aquesta setmana, que ha marcat l’inici del debat parlamentari entre la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats i la Delegació del Parlament de Catalunya, començava dilluns amb la constitució de la Ponència conjunta. Manuela de Madre va aprofitar l’oportunitat per posar de relleu la miserable campanya del Partit Popular en contra de l’Estatut. Els amics de El Periódico de Catalunya van reflectir-ho dient que la Vicepresidenta del PSC havia “sacado de quicio” als representants del PP. Jo crec més ajustat dir que la direcció del PP està, pel que fa a l’Estatut, “absolutamente desquiciada”. Jutgeu vosaltres mateixos llegint la intervenció de la Manuela. Sobre la radicalització del PP han escrit magnífics articles a El País, Ignacio Sánchez Cuenca i Santos Juliá.
Certament, i com ja havia anticipat, la dinàmica del debat parlamentari sobre l’Estatut a Madrid segueix la lògica de la confrontació entre els que han acordat els eixos fonamentals del nou Estatut (PSOE-CiU-PSC-ICV-EUiA) i el PP que s’hi oposa frontalment. S'ha produït també alguna coincidència en el vot entre el PP i ERC. És una coincidència per motius ben diferents: mentre el PP no vol avançar (i a voltes sembla que fins i tot vulgui retrocedir quan vota en contra d’un article primer idèntic al de l’Estatut vigent, contradint les afirmacions de Josep Piqué), ERC no troba que l'acord que farà possible l'aprovació de l'Estatut valgui la pena. Discrepo profundament d'aquest criteri. El nou Estatut és sensiblement millor que l'Estatut vigent. Reconeix la singularitat nacional de Catalunya, definida com a nació pel Parlament català, fet que quedarà recollit al Preàmbul junt amb la consideració que la realitat nacional de Catalunya és reconeguda a la Constitució espanyola quan parla de nacionalitat. Amplia les competències de la Generalitat i garanteix millor la seva capacitat per a exercir-les plenament sense interferències indegudes del Govern de l'Estat. I millora substancialment el sistema de finançament, que no sols veurà augmentar els seus ingressos sinó que incrementa la capacitat normativa de la Generalitat, crea l'Agència Tributària de Catalunya amb àmplies competències i la possibilitat d'establir un consorci amb l'Agència Estatal d'Administració Tributària per tal de gestionar l'IRPF, estableix uns criteris més justos i transparents de solidaritat i fixa un importantíssim compromís inversor de l'Estat.
Tampoc s’escapa a ningú que el mèrit de l’acord no rau tan sols en el seu contingut, sinó en l’enorme pressió que ha hagut de resistir el PSOE a causa de la ferotge campanya del PP, que té evidents conseqüències negatives en termes d’opinió pública a la resta d’Espanya. Sols cal llegir l’enquesta publicada avui diumenge per El Periódico de Catalunya. Es poden citar algunes dades: el 49,4% dels enquestats consideren que Catalunya és insolidària, el 46,9% creuen que els catalans volen deixar de ser espanyols, que és el mateix percentatge dels que creuen que l’aprovació de l’Estatut serà dolenta per a Espanya, el 54% està poc o gens satisfet per l’acord per aprovar l’Estatut, el 54,3% creu que debilita la unitat d’Espanya, que és el mateix percentatge dels que creuen que Espanya és una única nació. Curiosament, són encara molts més, un 76,3%, els que creuen que Catalunya no és una nació. Com a dades positives es pot citar el fet que el 61,9% està d’acord en que les autonomies puguin incrementar les competències, o que el PSOE segueix per davant del PP amb un avantatge de 1,8 punts, mentre Zapatero segueix essent el polític millor valorat (amb un 5,2) molt per davant de Rajoy que suspèn amb un 4,4.
Tant el contingut de l’acord com el mèrit que suposa mantenir-lo malgrat la pressió exercida pel PP i la caverna mediàtica farien difícilment explicable una oposició a l’Estatut des d’un punt de vista catalanista. Tampoc no s’entendria ara que la insatisfacció dels que potser pensaven que l’Estatut no es veuria alterat per cap mena de negociació o acord amb el PSOE, portessin a CiU a fer-se enrere de l’acord ni que, encara menys, això s’expliqués en funció de l’actitud d’ERC. No és raonable pensar en la possibilitat de fer un millor Estatut més endavant. No sols no recuperaríem el cost que ha suposat per Catalunya la campanya del PP, sinó que les posicions més tancades, més refractàries envers l’Espanya plural es veurien enfortides i farien inviable qualsevol plantejament de desenvolupament seriós de l’Estat de les Autonomies. Tampoc és sobrer recordar que pensar en un Estatut en clau sobiranista no tindria suport suficient Catalunya endins i, a més, implicaria una reforma prèvia i en profunditat de la Constitució, inimaginable en els propers anys i encara menys després d’un eventual fracàs de la reforma que estem impulsant. L’alternativa seria, doncs, quedar-nos com estem en un marc interpretatiu més restrictiu, fruit de la victòria dels sectors més involucionistes.
Convé subratllar els avenços que tenim a tocar de dits. Fàcils de comprovar en els textos acordats divendres (aquí els teniu en versió castellana) i en la proposta de drets i deures que el PSOE plantejarà dilluns (aquí la teniu en versió castellana).
Avui La Vanguardia publica una llarga entrevista amb Fran Caamaño, Secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, persona en qui el President Rodríguez Zapatero va delegar la negociació, juntament amb Alfredo Pérez Rubalcaba i José Montilla. En l’entrevista es diu que ha estat el redactor en cap de l’acord. I és ben veritat.
En el nostre esforç de convenciment sobre la bondat de l’acord i per facilitar que ERC s’hi afegeixi, convé refrescar els arguments favorables al model de finançament que es recollirà al nou Estatut. Aquí hi trobareu l’argumentari facilitat als mitjans de comunicació pel Departament d’Economia i Finances de la Generalitat amb motiu de la roda de premsa celebrada dijous pel Conseller Antoni Castells, la comparació a triple columna entre el projecte aprovat el 30 de setembre, la contra-proposta del Ministre d’Economia i el text finalment acordat, i la valoració del grau de compliment dels nou objectius en matèria de finançament plantejats pel Govern. També podeu llegir el meu article publicat al diari Expansión que porta com a títol “El éxito de la lógica federal”. La defensa del nou Estatut no ens ha d’impedir explicar la bona gestió del govern Maragall amb molts exemples concrets com els continguts en l’article que em publicarà la propera setmana la revista Canvi Setze. La satisfacció per la feina feta pel govern catalanista i d'esquerres és incompatible amb la proposta del director de l'AVUI, Vicent Sanchís, que suggereix a ERC que pacti amb CiU una moció de censura contra Maragall, en un article que publica avui diumenge. Tot i que ell mateix diu que és una opció insensata, acaba el seu article amb una significativa pregunta "Es pot permetre Esquerra descartar-la?"
Aquesta setmana ha estat també centrada en la polèmica sobre la reacció d’importants sectors del món musulmà a partir de la publicació d’unes caricatures del profeta Mahoma. Hi ha que ha volgut simplificar el debat reduint-lo a una qüestió d’estricta defensa de la llibertat d’expressió. Alguns dels que han defensat aquesta visió reduccionista del tema es van destacar també per la defensa de la posició d’Aznar a la guerra d’Irak i es neguen a admetre que després d’aquella guerra no poques coses han empitjorat en aquella regió del món i han tingut també efectes molt negatius per a l’estabilitat mundial. Personalment estic més d’acord amb els plantejaments que fan compatible la defensa de la llibertat d’expressió amb el respecte envers creences religioses i diferents sensibilitats necessari per a la convivència entre civilitzacions. En aquest sentit ha actuat el President del Govern espanyol que va signar junt amb el Primer Ministre turc, Recep Tayib Erdogan un article publicat a l’International Herald Tribune que portava el significatiu títol de “Un llamamiento al respeto mutuo y a la calma”. Trobareu arguments similars en articles signats per Michel Wieviorka, Juan Goytisolo, Javier Pérez Royo i Manuel Castells.
No us podeu perdre aquesta nova “confessió” de José Amedo publicada a El País. No m’atreveixo a afegir-hi cap comentari.
Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.eurid.org
Dominis “.eu” i “.cat”
Els ciutadans, les empreses i tots els organismes de la Unió Europea poden tenir de forma immediata el domini ".eu" afegit al seu nom per a les adreces de Internet i de correu electrònic. En el mes de maig de 2003 la Comissió Europea va seleccionar EURid, un consorci d’organitzacions belgues, italianes i sueques, com a organització privada encarregada de la gestió i explotació del nou domini de primer nivell “.eu”. Aquesta organització, anomenada el Registre, facilita a la seva pàgina tota la normativa administrativa sobre com registrar noms de domini.
Els més de 750 registres habilitats en els 25 països de la UE per a la inscripció dels nous noms es van obrir, en una primera fase, el 7 de desembre de 2005. En aquesta primera etapa, que es va acabar el passat dilluns dia 6 de febrer, només podien sol·licitar aquest domini les institucions públiques i els titulars de marques registrades. Ara, a la fase II que acaba el 6 d’abril, s’atendran les sol·licituds d’aquells qui vulguin fer valer un altre tipus de drets anteriors, per exemple, noms d’empreses i/o noms artístics. A la fase III (a partir del 7 de abril de 2006) el registre serà completament lliure. Aquí podeu trobar tota la informació.
A Catalunya, el domini “.cat” inicia també la primera fase de pre-registre demà dilluns dia 13, i fins el dia 21 d’abril, per a institucions directament relacionades amb la promoció de la llengua i la cultura catalanes.
Del 20 febrer al 21 d’abril es reserva a entitats de tot tipus amb presència en català a Internet. I en una tercera fase (del 20 de febrer al 23 d’abril) es reservarà a les més de 68.000 persones, entitats i empreses que es van adherir a la campanya de suport a la candidatura del “.cat.” Tant en Toni com jo la vam signar. Però la signatura més important la va posar José Montilla com a Ministre d’Indústria que, en una carta a l’ICANN, l’organisme que reconeix dominis d’Internet a nivell mundial, va manifestar que el Govern espanyol no tenia cap inconvenient per al reconeixement del domini “.cat”.
Certament, i com ja havia anticipat, la dinàmica del debat parlamentari sobre l’Estatut a Madrid segueix la lògica de la confrontació entre els que han acordat els eixos fonamentals del nou Estatut (PSOE-CiU-PSC-ICV-EUiA) i el PP que s’hi oposa frontalment. S'ha produït també alguna coincidència en el vot entre el PP i ERC. És una coincidència per motius ben diferents: mentre el PP no vol avançar (i a voltes sembla que fins i tot vulgui retrocedir quan vota en contra d’un article primer idèntic al de l’Estatut vigent, contradint les afirmacions de Josep Piqué), ERC no troba que l'acord que farà possible l'aprovació de l'Estatut valgui la pena. Discrepo profundament d'aquest criteri. El nou Estatut és sensiblement millor que l'Estatut vigent. Reconeix la singularitat nacional de Catalunya, definida com a nació pel Parlament català, fet que quedarà recollit al Preàmbul junt amb la consideració que la realitat nacional de Catalunya és reconeguda a la Constitució espanyola quan parla de nacionalitat. Amplia les competències de la Generalitat i garanteix millor la seva capacitat per a exercir-les plenament sense interferències indegudes del Govern de l'Estat. I millora substancialment el sistema de finançament, que no sols veurà augmentar els seus ingressos sinó que incrementa la capacitat normativa de la Generalitat, crea l'Agència Tributària de Catalunya amb àmplies competències i la possibilitat d'establir un consorci amb l'Agència Estatal d'Administració Tributària per tal de gestionar l'IRPF, estableix uns criteris més justos i transparents de solidaritat i fixa un importantíssim compromís inversor de l'Estat.
Tampoc s’escapa a ningú que el mèrit de l’acord no rau tan sols en el seu contingut, sinó en l’enorme pressió que ha hagut de resistir el PSOE a causa de la ferotge campanya del PP, que té evidents conseqüències negatives en termes d’opinió pública a la resta d’Espanya. Sols cal llegir l’enquesta publicada avui diumenge per El Periódico de Catalunya. Es poden citar algunes dades: el 49,4% dels enquestats consideren que Catalunya és insolidària, el 46,9% creuen que els catalans volen deixar de ser espanyols, que és el mateix percentatge dels que creuen que l’aprovació de l’Estatut serà dolenta per a Espanya, el 54% està poc o gens satisfet per l’acord per aprovar l’Estatut, el 54,3% creu que debilita la unitat d’Espanya, que és el mateix percentatge dels que creuen que Espanya és una única nació. Curiosament, són encara molts més, un 76,3%, els que creuen que Catalunya no és una nació. Com a dades positives es pot citar el fet que el 61,9% està d’acord en que les autonomies puguin incrementar les competències, o que el PSOE segueix per davant del PP amb un avantatge de 1,8 punts, mentre Zapatero segueix essent el polític millor valorat (amb un 5,2) molt per davant de Rajoy que suspèn amb un 4,4.
Tant el contingut de l’acord com el mèrit que suposa mantenir-lo malgrat la pressió exercida pel PP i la caverna mediàtica farien difícilment explicable una oposició a l’Estatut des d’un punt de vista catalanista. Tampoc no s’entendria ara que la insatisfacció dels que potser pensaven que l’Estatut no es veuria alterat per cap mena de negociació o acord amb el PSOE, portessin a CiU a fer-se enrere de l’acord ni que, encara menys, això s’expliqués en funció de l’actitud d’ERC. No és raonable pensar en la possibilitat de fer un millor Estatut més endavant. No sols no recuperaríem el cost que ha suposat per Catalunya la campanya del PP, sinó que les posicions més tancades, més refractàries envers l’Espanya plural es veurien enfortides i farien inviable qualsevol plantejament de desenvolupament seriós de l’Estat de les Autonomies. Tampoc és sobrer recordar que pensar en un Estatut en clau sobiranista no tindria suport suficient Catalunya endins i, a més, implicaria una reforma prèvia i en profunditat de la Constitució, inimaginable en els propers anys i encara menys després d’un eventual fracàs de la reforma que estem impulsant. L’alternativa seria, doncs, quedar-nos com estem en un marc interpretatiu més restrictiu, fruit de la victòria dels sectors més involucionistes.
Convé subratllar els avenços que tenim a tocar de dits. Fàcils de comprovar en els textos acordats divendres (aquí els teniu en versió castellana) i en la proposta de drets i deures que el PSOE plantejarà dilluns (aquí la teniu en versió castellana).
Avui La Vanguardia publica una llarga entrevista amb Fran Caamaño, Secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, persona en qui el President Rodríguez Zapatero va delegar la negociació, juntament amb Alfredo Pérez Rubalcaba i José Montilla. En l’entrevista es diu que ha estat el redactor en cap de l’acord. I és ben veritat.
En el nostre esforç de convenciment sobre la bondat de l’acord i per facilitar que ERC s’hi afegeixi, convé refrescar els arguments favorables al model de finançament que es recollirà al nou Estatut. Aquí hi trobareu l’argumentari facilitat als mitjans de comunicació pel Departament d’Economia i Finances de la Generalitat amb motiu de la roda de premsa celebrada dijous pel Conseller Antoni Castells, la comparació a triple columna entre el projecte aprovat el 30 de setembre, la contra-proposta del Ministre d’Economia i el text finalment acordat, i la valoració del grau de compliment dels nou objectius en matèria de finançament plantejats pel Govern. També podeu llegir el meu article publicat al diari Expansión que porta com a títol “El éxito de la lógica federal”. La defensa del nou Estatut no ens ha d’impedir explicar la bona gestió del govern Maragall amb molts exemples concrets com els continguts en l’article que em publicarà la propera setmana la revista Canvi Setze. La satisfacció per la feina feta pel govern catalanista i d'esquerres és incompatible amb la proposta del director de l'AVUI, Vicent Sanchís, que suggereix a ERC que pacti amb CiU una moció de censura contra Maragall, en un article que publica avui diumenge. Tot i que ell mateix diu que és una opció insensata, acaba el seu article amb una significativa pregunta "Es pot permetre Esquerra descartar-la?"
Aquesta setmana ha estat també centrada en la polèmica sobre la reacció d’importants sectors del món musulmà a partir de la publicació d’unes caricatures del profeta Mahoma. Hi ha que ha volgut simplificar el debat reduint-lo a una qüestió d’estricta defensa de la llibertat d’expressió. Alguns dels que han defensat aquesta visió reduccionista del tema es van destacar també per la defensa de la posició d’Aznar a la guerra d’Irak i es neguen a admetre que després d’aquella guerra no poques coses han empitjorat en aquella regió del món i han tingut també efectes molt negatius per a l’estabilitat mundial. Personalment estic més d’acord amb els plantejaments que fan compatible la defensa de la llibertat d’expressió amb el respecte envers creences religioses i diferents sensibilitats necessari per a la convivència entre civilitzacions. En aquest sentit ha actuat el President del Govern espanyol que va signar junt amb el Primer Ministre turc, Recep Tayib Erdogan un article publicat a l’International Herald Tribune que portava el significatiu títol de “Un llamamiento al respeto mutuo y a la calma”. Trobareu arguments similars en articles signats per Michel Wieviorka, Juan Goytisolo, Javier Pérez Royo i Manuel Castells.
No us podeu perdre aquesta nova “confessió” de José Amedo publicada a El País. No m’atreveixo a afegir-hi cap comentari.
Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.eurid.org
Dominis “.eu” i “.cat”
Els ciutadans, les empreses i tots els organismes de la Unió Europea poden tenir de forma immediata el domini ".eu" afegit al seu nom per a les adreces de Internet i de correu electrònic. En el mes de maig de 2003 la Comissió Europea va seleccionar EURid, un consorci d’organitzacions belgues, italianes i sueques, com a organització privada encarregada de la gestió i explotació del nou domini de primer nivell “.eu”. Aquesta organització, anomenada el Registre, facilita a la seva pàgina tota la normativa administrativa sobre com registrar noms de domini.
Els més de 750 registres habilitats en els 25 països de la UE per a la inscripció dels nous noms es van obrir, en una primera fase, el 7 de desembre de 2005. En aquesta primera etapa, que es va acabar el passat dilluns dia 6 de febrer, només podien sol·licitar aquest domini les institucions públiques i els titulars de marques registrades. Ara, a la fase II que acaba el 6 d’abril, s’atendran les sol·licituds d’aquells qui vulguin fer valer un altre tipus de drets anteriors, per exemple, noms d’empreses i/o noms artístics. A la fase III (a partir del 7 de abril de 2006) el registre serà completament lliure. Aquí podeu trobar tota la informació.
A Catalunya, el domini “.cat” inicia també la primera fase de pre-registre demà dilluns dia 13, i fins el dia 21 d’abril, per a institucions directament relacionades amb la promoció de la llengua i la cultura catalanes.
Del 20 febrer al 21 d’abril es reserva a entitats de tot tipus amb presència en català a Internet. I en una tercera fase (del 20 de febrer al 23 d’abril) es reservarà a les més de 68.000 persones, entitats i empreses que es van adherir a la campanya de suport a la candidatura del “.cat.” Tant en Toni com jo la vam signar. Però la signatura més important la va posar José Montilla com a Ministre d’Indústria que, en una carta a l’ICANN, l’organisme que reconeix dominis d’Internet a nivell mundial, va manifestar que el Govern espanyol no tenia cap inconvenient per al reconeixement del domini “.cat”.
versión castellana
<< Inici