Enfrontant la crisi econòmica
Començo avui amb la notícia de la mort de Paul Newman que, tot i esperada, ha trasbalsat els amants del cinema i els admiradors d'una jove vella glòria de Hollywood. En record i homenatge a l'home dels ulls blaus us convido a llegir l'obituari de Paul Newman que Luis Antonio de Villena publica avui a El Mundo.
La setmana, però, ha estat marcada, com l'anterior, per la crisi del sistema financer nordamericà que, en el món de la globalització desregulada, ha contaminat el sistema financer mundial. Podeu llegir l'article de Joaquín Estefanía sobre l'herència econòmica que rebrà el proper president dels Estats Units. Com sabeu el president Bush, assessorat pel Secretari del Tresor, Henry Paulson, i el President de la Reserva federal, Ben Bernanke, ha proposat l'adopció d'un important paquet de mesures per fer front a la crisi. Guillermo de la Dehesa explica el perquè d'una decisió tan dràstica. José Luis Leal ens parla del cost d'aquesta crisi. Manuel Castells ens explica l'abast i conseqüències d'aquesta crisi. Sandro Pozzi a El País ens explica les cinc claus del pla de rescat. Els experts nordamericans James K. Galbraith i William K. Black demanen que les mesures proposades s'adoptin amb algunes cauteles. El pla proposat per Bush ha topat amb fortes resistències en exponents del seu partit (inclús les de John McCain que, actuant com a candidat anti-establishment, vol aparèixer com a molt reticent a utilitzar diners públics per eixugar deutes privats, culpant a Wall Street i Washington del desastre). Com explica Marco Schwartz, les crítiques al pla de Bush no només provenen del camp republicà. Sembla en tot cas que l'acord sobre les mesures a prendre es produirà abans que demà obri la Borsa. Carter Dougherty explica el que va fer el govern conservador suec, amb la col·laboració dels socialdemòcrates, quan va enfrontar-se a una crisi similar; no cal dir que sembla més raonable. Paul Krugman fa una severa crítica al pla i alerta sobre les funestes conseqüències que pot comportar. Carlos Nadal ens descriu la percepció ciutadana d'aquest daltabaix, recordant els riscos del mercat desregulat i que “menys govern no és millor govern”.
La crisi originada als Estats Units està motivant una sèrie de crítiques profundes al “fonamentalisme de mercat” i també l'intent de descriure el món nou que s'acosta. Margarita Rivière parla de “canvi d'època”. Josep Ramoneda critica la hipocresia dels neoliberals que ara reclamen intervenció i l'urgent necessitat de regular el mercat. Fernando Vallespín va més enllà i parla de “la fi d'una il·lusió”, en referència al futur incert que ha caigut sobre el present. Lluís Foix aprofita per reflexionar sobre “L'Estat i la llibertat”. Naomi Klein nega que el lliure mercat hagi mort. L'ABC em va publicar un article amb el títol “El fracàs de la desregulació”. Fabià Estapé ens recorda precedents de crisis similars i ens explica la dels tulipans a l'Holanda del segle XVII. Josep Borrell va al gra i proclama “Més Estat, menys mercat”.
La crisi té efectes evidents al nostre país. Us convido a llegir els articles de Josep Oliver i Xavier Vives. Enric Hernández a El Periódico explica que també Zapatero estaria pensant en un pla de xoc. Jordi Sevilla a El Mundo parla sobre les mesures que en la seva opinió hauria de contenir aquest pla. I divendres es va aprovar el Projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2009. Podeu llegir la nota de premsa del Ministeri. Al final d'aquesta nota hi trobareu un enllaç per accedir al powerpoint de presentació del projecte. Aquí trobareu els editorials de La Vanguardia i El Periódico de Catalunya sobre la presentació dels pressupostos.
Com ja he apuntat, les dificultats per acordar les mesures per fer front a la crisi nordamericana no són alienes a la imminència de les eleccions presidencials a aquell país. Celebrat el primer debat entre els candidats, el lleuger avantatge de Barack Obama no és suficient per donar les eleccions per guanyades. El resultat del primer debat tampoc no va ser suficient per decantar de forma decisiva l'electorat. Veieu l'editorial d'El País sobre el debat. Podeu llegir també l'article de Pere Vilanova sobre la política exterior dels candidats. I dos articles demolidors sobre el balanç de la presidència de Bush, el de Gregorio Morán i el de Timothy Garton Ash.
Alguns flaixos sobre la política espanyola. La preocupació dels Alcaldes per la difícil situació que travessen les finances locals. Llegiu també al respecte l'entrevista a l'Alcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena. Les enquestes assenyalen que si bé el PSOE segueix anant per davant del PP, la diferència s'ha escurçat de forma significativa. Llegiu per exemple l'anàlisi que en fa José Luis de Zárraga a Público. En aquest context el PP no renuncia a un discurs anticatalanista com el de Javier Arenas -vegeu aquesta crònica a Público- ni a iniciatives que busquen l'enfrontament lingüístic, com denuncia de forma contundent J.B. Culla.
PP i PSOE han aconseguit un acord per desbloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial i l'elecció d'un nou President, Carlos Dívar. La Consellera de Justícia, Montserrat Tura, va publicar un article a La Vanguardia parlant de la tasca que el CGPJ té al davant. Alguns sectors progressistes consideren que el PSOE ha fet massa cessions, mentre el PP segueix enrocat. Veieu la crònica de Gonzalo López Alba a Público. Prova d'aquesta actitud sectària del PP la tenim en el procés que ha de portar a l'elecció de quatre membres del Tribunal Constitucional per part del Senat. Es va introduir una reforma per tal que cada Comunitat Autònoma pogués proposar 2 candidats i el PP ha aprofitat aquest procediment per proposar-ne només 2, Francisco José Hernando (a 4 Comunitats) i Enrique López (a 5 Comunitats), ex president i portaveu, respectivament, de l'anterior Consell General del Poder Judicial. El PSOE n'ha proposat 14, sense repetir cap nom. I el Parlament de Catalunya, per àmplia majoria (CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA) ha proposat dos noms de reconegut prestigi, Encarna Roca -magistrada del Tribunal Suprem- i Antoni Rovira Viñas -catedràtic de Dret constitucional i antic Adjunt primer del Defensor del Pueblo. La maniobra del PP té per objectiu assegurar la presència al Tribunal Constitucional de persones que s'han distingit en la seva hostilitat envers l'Estatut català o bé dilatar el procediment de renovació. En tot cas, sembla evident que el maquillatge moderat de Rajoy no resisteix cap prova empírica. Jesús Maraña a Público critica també l'absència d'alternatives en matèria econòmica de Rajoy.
Us recomano també la lectura de l'entrevista-perfil que li fa avui a Celestino Corbacho Karmentxu Marín a la contraportada d'El País.
Alguns flaixos de política catalana. Ferran Mascarell posa de relleu les carències dels projectes independentistes que no toquen de peus a terra. Toni Bolaño ironitza sobre el “català perplex” que diuen que ha substituït el “català emprenyat” després de la victòria a les urnes del “català optimista”. La setmana passada vaig oblidar d'incorporar una altra crònica sobre l'enéssim episodi judicial de l'anomenat “cas Pallerols”. Juan-José López Burniol aprofita també el Dietari d'Amadeu Hurtado per alertar d'algun vici de la política catalana d'ahir i d'avui, el d'un determinat tipus de polític, “l'agitador, ... hàbil a aprofitar qualsevol motiu d'ordre sentimental per atemorir l'adversari mentre duri la flamarada”.
La setmana vinent se celebra al Parlament el Debat d'orientació política general, sobre el que plana la incógnita sobre el resultat de la negociació del nou sistema de finançament. Sobre el finançament parla Enric Marín en un ponderat article publicat a El Punt. He trobat també interessant la reflexió de Patxo Unzueta a El País sobre el concert econòmic al fil d'una recent sentència del Tribunal de la Unió Europea. Us convido també a llegir l'entrevista a Montserrat Tura publicada a El Punt.
Sobre el finançament no voldria afegir a polèmiques i sorolls que estan portant més confusió que altra cosa. Només diré que el que ens convé es tancar files al costat del President Montilla per aconseguir un finançament just, que honori l'Estatut i doni resposta a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Seria convenient mantenir fins al final la unitat dels partits catalans per enfortir la posició negociadora de la Generalitat. No sé perquè s'estranya el PP que ningú no compti massa amb ells, perquè precisament són ells els que han recorregut l'Estatut i els que diuen que cal abandonar la defensa dels principis sobre finançament recollits a l'Estatut, és a dir, el contrari del que pensem els partits catalans que donem suport al govern i el principal partit de l'oposició.
CiU té una magnífica oportunitat de demostrar que posa per davant de tot l'interès del país, si abona una posició comuna sobre aquesta qüestió, que podria fins i tot evidenciar-se en forma de proposta conjunta de resolució en el debat de la setmana vinent. Sembla que és el consell que Duran Lleida dóna a Mas avui mateix des de la festa del Partit Nacionalista Basc. Fins ara CiU semblava més interessada a posar dificultats a la negociació amb balls de xifres, crítiques permanents al president Montilla i intents de dividir els socis de govern, que en acordar una posició comuna. Per cert, resulta força interessant la reflexió feta des de la Cambra de Comerç sobre la necessitat d'avaluar el rendiment del sistema al llarg dels anys i no només del primer any que, ens agradi o no, vindrà molt marcat per la crisi econòmica.
He trobat també interessants l'article de Carme Miralles sobre les “ciutats partides” al Brasil, la reflexió d'Antoni Gutiérrez-Rubí sobre el paper de YouTube, l'editorial de La Vanguardia sobre Barcelona i la crònica de Josep Ferrer publicada a l'Avui sobre la interconnexió de xarxes Ter-Llobregat.
Per acabar us recomano la lectura de l'article de John Gray sobre els riscos d'ampliar l'OTAN i les reflexions de Francesc Vendrell, antic representant especial de la Unió Europea a l'Afganistan, sobre l'actual situació a aquell país.
“Perles” del programa Polònia emès el 25 de setembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí, amb vídeos i tot).
LES PERLES
- ZP intentant entrar a lʼedifici de lʼONU. A la pregunta del simpàtic funcionari de la porta: ˮCountry?" el gran ZP respon: ˮHombre, me encanta.... No rompas más, mi pobre corazón..." i seʼm posa a ballar!!!
- Rajoy fent abdominals com si fos lʼAznar amb lʼajuda de la Soraya: ˮpero no habíamos pasado página al aznarismo?" Només li falta la visita de lʼEspe [a qui ja trobàvem a faltar] per enfotre-seʼn.
EL PITJOR
- El Tricicle dels grums dʼERC rep un jove que vol afiliar-se al partit: ˮA quina ERC vol afiliar-se? Vostè és carotista, puigcercocista o carreterista? Ni fu ni fa?"
EL MILLOR
- Solbes i ZP llegint un bestseller ˮLa crisis explicada a un tontoˮ. Montilla també llegeix un capítol molt interessant ˮLʼEstatutˮ, diu que ara està llegint el capítol sobre el finançament. Solbes i ZP sʼenfronten al problema amb lʼestratègia poli bueno-poli malo, però Solbes no lʼacaba de pillar, o fan tots dos de dolents o fan tots dos de bons. La cosa és clara, diu ZP: ˮEstamos tiesos porque nos hemos gastado toda la pasta en tonterías populistas.... cómo quieres que te lo diga, cantando?"
LA CANÇÓ [la dels 25 anys de TV3]
[ZP] Estoy muy harto ya,
de este coñazo tan catalán
[Solbes] No quiero oir hablar
del rollo de la bi-la-tera-lidaaaad.
[ZP] Pedro ayúdame
[M. Teresa] Estos tíos me caen fatal.
[Montilla] Zetapéeeee
Donaʼns alguna cosa per presentar
i xulejar
Que ja nʼestic fins al monyo de suportar
Que em diguin conformista.
[M. Teresa] Oye, Montilla, deja de lloriquear
[ZP] Que plasta que estás
[Montilla] Doncs a aquest pas
Fareu president al Maaas
[ZP] Me la sudo el Estatuuut
no le hago puto casooo
Por mucho que tu me pidas traspasos
[Solbes] Me la pela el Estatut,
lo digo por si acaso,
te vas a quejar de algún retrasooo
[M. Teresa] Escucha payaso
del Estatut pasooo
[Montilla] Sí que teniu nassoooos
[ZP] Me la suda el Estatuuut
todas sus competencias
Me las paso por el forro a conciencia
[Solbes] Me la pela el Estatut,
te prometo Montilla
Tus quejas no me hacen ni cosquillas
[Montilla] Pues a ver si pillas
unas buenas ladillas
[ZP, Solbes, M. Teresa] Y ancha es Castillaaaaa
DICCIONARI POLÍTIC
- Front comú: Acció dʼenganxar amb loctite els fronts respectius de dues persones humanes.
SURREALISTA
- Cimera Pujol (Oriol), Mas i Duran. Es veu que en Duran ha pactat amb Zapatero el finançament.... ei, però no el del país, sinó el de CiU. En paraules del triomfador de la contesa: ˮTorna la bona vida.". El preu, sembla car per en Pujol fill. I per què? El Mas li explica que la De la Vega se nʼha enamorat. Per Duran, ˮel pitjor és quan et fa la postura del republicano, després ja no tʼen recordes de res."
EL GAG TRANSVERSAL
- El Conseller Nadal torna a ser el dels millors moments, amb la seva interminable roda de premsa, per desesperació de la pobra noia que fa la traducció pels cecs. Ella ma fa mitja i tot, un jersei dʼhivern dʼaquells gruixuts, esmorza, sʼho fa amb la parella... i finalment cau víctima de la traducció dʼuna subordinada.
LA PICADA D’ULLET
- Soler llegeix un guió: ˮ.... i llavors el tauró es va menjar lʼArtur Masˮ. Estripa els papers i diu ˮquina mania que té el Pepe Zaragoza dʼenviar-nos guionsˮ
ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- Medalla d’Or de la Generalitat als Presidents Pujol i Maragall, però no a tots dos no, sinó només al que arribi primer!!! And the winner is... Pujol, així que, després dʼun carrerón dʼobstacles, a Maragall li toca la Medalla de Plata.
ZW 143 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://change-congress.org/
Lawrence Lessig fundador de Creative Commons impulsava a principi d'any el projecte: Change Congress. Una iniciativa que pretén contribuir amb determinació a la regeneració del funcionament del sistema polític en general, des del govern o el Congrés, al paper dels partits i candidats, en relació a l'obtenció de fons. Es defineix com a un moviment nacional que vol acabar amb la corrupció del Congrés americà. Per a promoure i garantir aquesta transparència, Lessig proposa una sèrie de principis bàsics que tant la ciutadania com els candidats han d'acceptar públicament.
En aquest vídeo, Lessig explicava el llançament de Change Congress plantejant la possibilitat de formar una coalició de tots els congressistes que es comprometin a no acceptar diners de “lobbies”, un dels principis destacats, rebutjant els anomenats “earmarks” i recolzant de manera clara les campanyes que són finançades públicament per a poder contrarestar d'altres fonts d'inversió que puguin pressionar i condicionar el paper dels polítics.
Conceptes com la transparència i l'autenticitat són claus en la comunicació política. Com comentava al ZW 138, Barack Obama va crear una pàgina web dedicada a desmentir els comentaris, rumors i falses afirmacions que s'han anant escampant al llarg d'aquests mesos i que són rebatudes de manera contundent en aquest espai: Fight the Smears.
Altres llocs com Factchek.org, permeten a la ciutadania descobrir algunes de les mentides i muntatges que es generen durant la campanya electoral. Muntatges i falsos rumors que han existit sempre, des de la campanya presidencial americana de 1800, de Thomas Jefferson, fins avui.
La setmana, però, ha estat marcada, com l'anterior, per la crisi del sistema financer nordamericà que, en el món de la globalització desregulada, ha contaminat el sistema financer mundial. Podeu llegir l'article de Joaquín Estefanía sobre l'herència econòmica que rebrà el proper president dels Estats Units. Com sabeu el president Bush, assessorat pel Secretari del Tresor, Henry Paulson, i el President de la Reserva federal, Ben Bernanke, ha proposat l'adopció d'un important paquet de mesures per fer front a la crisi. Guillermo de la Dehesa explica el perquè d'una decisió tan dràstica. José Luis Leal ens parla del cost d'aquesta crisi. Manuel Castells ens explica l'abast i conseqüències d'aquesta crisi. Sandro Pozzi a El País ens explica les cinc claus del pla de rescat. Els experts nordamericans James K. Galbraith i William K. Black demanen que les mesures proposades s'adoptin amb algunes cauteles. El pla proposat per Bush ha topat amb fortes resistències en exponents del seu partit (inclús les de John McCain que, actuant com a candidat anti-establishment, vol aparèixer com a molt reticent a utilitzar diners públics per eixugar deutes privats, culpant a Wall Street i Washington del desastre). Com explica Marco Schwartz, les crítiques al pla de Bush no només provenen del camp republicà. Sembla en tot cas que l'acord sobre les mesures a prendre es produirà abans que demà obri la Borsa. Carter Dougherty explica el que va fer el govern conservador suec, amb la col·laboració dels socialdemòcrates, quan va enfrontar-se a una crisi similar; no cal dir que sembla més raonable. Paul Krugman fa una severa crítica al pla i alerta sobre les funestes conseqüències que pot comportar. Carlos Nadal ens descriu la percepció ciutadana d'aquest daltabaix, recordant els riscos del mercat desregulat i que “menys govern no és millor govern”.
La crisi originada als Estats Units està motivant una sèrie de crítiques profundes al “fonamentalisme de mercat” i també l'intent de descriure el món nou que s'acosta. Margarita Rivière parla de “canvi d'època”. Josep Ramoneda critica la hipocresia dels neoliberals que ara reclamen intervenció i l'urgent necessitat de regular el mercat. Fernando Vallespín va més enllà i parla de “la fi d'una il·lusió”, en referència al futur incert que ha caigut sobre el present. Lluís Foix aprofita per reflexionar sobre “L'Estat i la llibertat”. Naomi Klein nega que el lliure mercat hagi mort. L'ABC em va publicar un article amb el títol “El fracàs de la desregulació”. Fabià Estapé ens recorda precedents de crisis similars i ens explica la dels tulipans a l'Holanda del segle XVII. Josep Borrell va al gra i proclama “Més Estat, menys mercat”.
La crisi té efectes evidents al nostre país. Us convido a llegir els articles de Josep Oliver i Xavier Vives. Enric Hernández a El Periódico explica que també Zapatero estaria pensant en un pla de xoc. Jordi Sevilla a El Mundo parla sobre les mesures que en la seva opinió hauria de contenir aquest pla. I divendres es va aprovar el Projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2009. Podeu llegir la nota de premsa del Ministeri. Al final d'aquesta nota hi trobareu un enllaç per accedir al powerpoint de presentació del projecte. Aquí trobareu els editorials de La Vanguardia i El Periódico de Catalunya sobre la presentació dels pressupostos.
Com ja he apuntat, les dificultats per acordar les mesures per fer front a la crisi nordamericana no són alienes a la imminència de les eleccions presidencials a aquell país. Celebrat el primer debat entre els candidats, el lleuger avantatge de Barack Obama no és suficient per donar les eleccions per guanyades. El resultat del primer debat tampoc no va ser suficient per decantar de forma decisiva l'electorat. Veieu l'editorial d'El País sobre el debat. Podeu llegir també l'article de Pere Vilanova sobre la política exterior dels candidats. I dos articles demolidors sobre el balanç de la presidència de Bush, el de Gregorio Morán i el de Timothy Garton Ash.
Alguns flaixos sobre la política espanyola. La preocupació dels Alcaldes per la difícil situació que travessen les finances locals. Llegiu també al respecte l'entrevista a l'Alcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena. Les enquestes assenyalen que si bé el PSOE segueix anant per davant del PP, la diferència s'ha escurçat de forma significativa. Llegiu per exemple l'anàlisi que en fa José Luis de Zárraga a Público. En aquest context el PP no renuncia a un discurs anticatalanista com el de Javier Arenas -vegeu aquesta crònica a Público- ni a iniciatives que busquen l'enfrontament lingüístic, com denuncia de forma contundent J.B. Culla.
PP i PSOE han aconseguit un acord per desbloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial i l'elecció d'un nou President, Carlos Dívar. La Consellera de Justícia, Montserrat Tura, va publicar un article a La Vanguardia parlant de la tasca que el CGPJ té al davant. Alguns sectors progressistes consideren que el PSOE ha fet massa cessions, mentre el PP segueix enrocat. Veieu la crònica de Gonzalo López Alba a Público. Prova d'aquesta actitud sectària del PP la tenim en el procés que ha de portar a l'elecció de quatre membres del Tribunal Constitucional per part del Senat. Es va introduir una reforma per tal que cada Comunitat Autònoma pogués proposar 2 candidats i el PP ha aprofitat aquest procediment per proposar-ne només 2, Francisco José Hernando (a 4 Comunitats) i Enrique López (a 5 Comunitats), ex president i portaveu, respectivament, de l'anterior Consell General del Poder Judicial. El PSOE n'ha proposat 14, sense repetir cap nom. I el Parlament de Catalunya, per àmplia majoria (CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA) ha proposat dos noms de reconegut prestigi, Encarna Roca -magistrada del Tribunal Suprem- i Antoni Rovira Viñas -catedràtic de Dret constitucional i antic Adjunt primer del Defensor del Pueblo. La maniobra del PP té per objectiu assegurar la presència al Tribunal Constitucional de persones que s'han distingit en la seva hostilitat envers l'Estatut català o bé dilatar el procediment de renovació. En tot cas, sembla evident que el maquillatge moderat de Rajoy no resisteix cap prova empírica. Jesús Maraña a Público critica també l'absència d'alternatives en matèria econòmica de Rajoy.
Us recomano també la lectura de l'entrevista-perfil que li fa avui a Celestino Corbacho Karmentxu Marín a la contraportada d'El País.
Alguns flaixos de política catalana. Ferran Mascarell posa de relleu les carències dels projectes independentistes que no toquen de peus a terra. Toni Bolaño ironitza sobre el “català perplex” que diuen que ha substituït el “català emprenyat” després de la victòria a les urnes del “català optimista”. La setmana passada vaig oblidar d'incorporar una altra crònica sobre l'enéssim episodi judicial de l'anomenat “cas Pallerols”. Juan-José López Burniol aprofita també el Dietari d'Amadeu Hurtado per alertar d'algun vici de la política catalana d'ahir i d'avui, el d'un determinat tipus de polític, “l'agitador, ... hàbil a aprofitar qualsevol motiu d'ordre sentimental per atemorir l'adversari mentre duri la flamarada”.
La setmana vinent se celebra al Parlament el Debat d'orientació política general, sobre el que plana la incógnita sobre el resultat de la negociació del nou sistema de finançament. Sobre el finançament parla Enric Marín en un ponderat article publicat a El Punt. He trobat també interessant la reflexió de Patxo Unzueta a El País sobre el concert econòmic al fil d'una recent sentència del Tribunal de la Unió Europea. Us convido també a llegir l'entrevista a Montserrat Tura publicada a El Punt.
Sobre el finançament no voldria afegir a polèmiques i sorolls que estan portant més confusió que altra cosa. Només diré que el que ens convé es tancar files al costat del President Montilla per aconseguir un finançament just, que honori l'Estatut i doni resposta a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Seria convenient mantenir fins al final la unitat dels partits catalans per enfortir la posició negociadora de la Generalitat. No sé perquè s'estranya el PP que ningú no compti massa amb ells, perquè precisament són ells els que han recorregut l'Estatut i els que diuen que cal abandonar la defensa dels principis sobre finançament recollits a l'Estatut, és a dir, el contrari del que pensem els partits catalans que donem suport al govern i el principal partit de l'oposició.
CiU té una magnífica oportunitat de demostrar que posa per davant de tot l'interès del país, si abona una posició comuna sobre aquesta qüestió, que podria fins i tot evidenciar-se en forma de proposta conjunta de resolució en el debat de la setmana vinent. Sembla que és el consell que Duran Lleida dóna a Mas avui mateix des de la festa del Partit Nacionalista Basc. Fins ara CiU semblava més interessada a posar dificultats a la negociació amb balls de xifres, crítiques permanents al president Montilla i intents de dividir els socis de govern, que en acordar una posició comuna. Per cert, resulta força interessant la reflexió feta des de la Cambra de Comerç sobre la necessitat d'avaluar el rendiment del sistema al llarg dels anys i no només del primer any que, ens agradi o no, vindrà molt marcat per la crisi econòmica.
He trobat també interessants l'article de Carme Miralles sobre les “ciutats partides” al Brasil, la reflexió d'Antoni Gutiérrez-Rubí sobre el paper de YouTube, l'editorial de La Vanguardia sobre Barcelona i la crònica de Josep Ferrer publicada a l'Avui sobre la interconnexió de xarxes Ter-Llobregat.
Per acabar us recomano la lectura de l'article de John Gray sobre els riscos d'ampliar l'OTAN i les reflexions de Francesc Vendrell, antic representant especial de la Unió Europea a l'Afganistan, sobre l'actual situació a aquell país.
“Perles” del programa Polònia emès el 25 de setembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí, amb vídeos i tot).
LES PERLES
- ZP intentant entrar a lʼedifici de lʼONU. A la pregunta del simpàtic funcionari de la porta: ˮCountry?" el gran ZP respon: ˮHombre, me encanta.... No rompas más, mi pobre corazón..." i seʼm posa a ballar!!!
- Rajoy fent abdominals com si fos lʼAznar amb lʼajuda de la Soraya: ˮpero no habíamos pasado página al aznarismo?" Només li falta la visita de lʼEspe [a qui ja trobàvem a faltar] per enfotre-seʼn.
EL PITJOR
- El Tricicle dels grums dʼERC rep un jove que vol afiliar-se al partit: ˮA quina ERC vol afiliar-se? Vostè és carotista, puigcercocista o carreterista? Ni fu ni fa?"
EL MILLOR
- Solbes i ZP llegint un bestseller ˮLa crisis explicada a un tontoˮ. Montilla també llegeix un capítol molt interessant ˮLʼEstatutˮ, diu que ara està llegint el capítol sobre el finançament. Solbes i ZP sʼenfronten al problema amb lʼestratègia poli bueno-poli malo, però Solbes no lʼacaba de pillar, o fan tots dos de dolents o fan tots dos de bons. La cosa és clara, diu ZP: ˮEstamos tiesos porque nos hemos gastado toda la pasta en tonterías populistas.... cómo quieres que te lo diga, cantando?"
LA CANÇÓ [la dels 25 anys de TV3]
[ZP] Estoy muy harto ya,
de este coñazo tan catalán
[Solbes] No quiero oir hablar
del rollo de la bi-la-tera-lidaaaad.
[ZP] Pedro ayúdame
[M. Teresa] Estos tíos me caen fatal.
[Montilla] Zetapéeeee
Donaʼns alguna cosa per presentar
i xulejar
Que ja nʼestic fins al monyo de suportar
Que em diguin conformista.
[M. Teresa] Oye, Montilla, deja de lloriquear
[ZP] Que plasta que estás
[Montilla] Doncs a aquest pas
Fareu president al Maaas
[ZP] Me la sudo el Estatuuut
no le hago puto casooo
Por mucho que tu me pidas traspasos
[Solbes] Me la pela el Estatut,
lo digo por si acaso,
te vas a quejar de algún retrasooo
[M. Teresa] Escucha payaso
del Estatut pasooo
[Montilla] Sí que teniu nassoooos
[ZP] Me la suda el Estatuuut
todas sus competencias
Me las paso por el forro a conciencia
[Solbes] Me la pela el Estatut,
te prometo Montilla
Tus quejas no me hacen ni cosquillas
[Montilla] Pues a ver si pillas
unas buenas ladillas
[ZP, Solbes, M. Teresa] Y ancha es Castillaaaaa
DICCIONARI POLÍTIC
- Front comú: Acció dʼenganxar amb loctite els fronts respectius de dues persones humanes.
SURREALISTA
- Montilla al Parlament: ˮAra tocaria votar la llei de no sé què però com que no tenim diners no la podríem pagar o la de no sé quantos però la tombaria el Constitucional així que.... votem: qui creu que la Scarlett està més bona que la Penélope? Qui creu que jo estic més bo que el Javier Bardem?"
LA IMATGE DE LA SETMANA
- Lʼescena de les olives entre Saura i De la Vega a Vilanova i la Geltrú.
POLONEWS
- Pellicer: Jo sóc com Josep Cuní, sempre tinc lʼúltima paraula.
- La parella Pellicer+Sans ja és un èxit en la seva segona aparició pública: Veieu sinó, el rap del finançament.... front, front, front... front comú! Ho diu el Castells, ho diu lʼArtur, ho diu lʼEstatut però ningú li fa cas!
- Cimera Pujol (Oriol), Mas i Duran. Es veu que en Duran ha pactat amb Zapatero el finançament.... ei, però no el del país, sinó el de CiU. En paraules del triomfador de la contesa: ˮTorna la bona vida.". El preu, sembla car per en Pujol fill. I per què? El Mas li explica que la De la Vega se nʼha enamorat. Per Duran, ˮel pitjor és quan et fa la postura del republicano, després ja no tʼen recordes de res."
EL GAG TRANSVERSAL
- El Conseller Nadal torna a ser el dels millors moments, amb la seva interminable roda de premsa, per desesperació de la pobra noia que fa la traducció pels cecs. Ella ma fa mitja i tot, un jersei dʼhivern dʼaquells gruixuts, esmorza, sʼho fa amb la parella... i finalment cau víctima de la traducció dʼuna subordinada.
LA PICADA D’ULLET
- Soler llegeix un guió: ˮ.... i llavors el tauró es va menjar lʼArtur Masˮ. Estripa els papers i diu ˮquina mania que té el Pepe Zaragoza dʼenviar-nos guionsˮ
ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- Medalla d’Or de la Generalitat als Presidents Pujol i Maragall, però no a tots dos no, sinó només al que arribi primer!!! And the winner is... Pujol, així que, després dʼun carrerón dʼobstacles, a Maragall li toca la Medalla de Plata.
ZW 143 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://change-congress.org/
Lawrence Lessig fundador de Creative Commons impulsava a principi d'any el projecte: Change Congress. Una iniciativa que pretén contribuir amb determinació a la regeneració del funcionament del sistema polític en general, des del govern o el Congrés, al paper dels partits i candidats, en relació a l'obtenció de fons. Es defineix com a un moviment nacional que vol acabar amb la corrupció del Congrés americà. Per a promoure i garantir aquesta transparència, Lessig proposa una sèrie de principis bàsics que tant la ciutadania com els candidats han d'acceptar públicament.
En aquest vídeo, Lessig explicava el llançament de Change Congress plantejant la possibilitat de formar una coalició de tots els congressistes que es comprometin a no acceptar diners de “lobbies”, un dels principis destacats, rebutjant els anomenats “earmarks” i recolzant de manera clara les campanyes que són finançades públicament per a poder contrarestar d'altres fonts d'inversió que puguin pressionar i condicionar el paper dels polítics.
Conceptes com la transparència i l'autenticitat són claus en la comunicació política. Com comentava al ZW 138, Barack Obama va crear una pàgina web dedicada a desmentir els comentaris, rumors i falses afirmacions que s'han anant escampant al llarg d'aquests mesos i que són rebatudes de manera contundent en aquest espai: Fight the Smears.
Altres llocs com Factchek.org, permeten a la ciutadania descobrir algunes de les mentides i muntatges que es generen durant la campanya electoral. Muntatges i falsos rumors que han existit sempre, des de la campanya presidencial americana de 1800, de Thomas Jefferson, fins avui.
enviat per Miquel enllaç permanent 6:59 PM
Notes recents
<< Inici