diumenge, abril 17, 2005

Tribuna de Girona

Estic esperant amb impaciència el resultat de les eleccions basques. Un bon resultat del PSE-EE-PSOE i que el PNB i els seus socis no tinguessin majoria absoluta afavoriria l’arxivament definitiu del Pla Ibarretxe i l’inici d’una nova etapa política en el País Basc. Una etapa que hauria de portar a l’abandó definitiu de la violència per part d’ETA i que donaria pas a l’aprofundiment de l’autogovern a partir d’una reforma estatutària com la proposada per Patxi López. Sigui quin sigui el resultat, els socialistes bascos han fet una bona campanya i les forces polítiques basques haurien de trobar la forma de sortir del cul de sac imposat per Ibarretxe.

Molta gent es pregunta quin efecte tindrà a Catalunya el resultat de les eleccions a Euskadi. No n’hauria de tenir cap. Aquí hem de fer el nostre camí: la via catalana. I a mesura que s’acosta la fi de la primera lectura del nou Estatut realitzada en ponència cal anar clarificant les diverses posicions. Ben aviat es coneixerà la proposta del govern en matèria de finançament. Jo he avançat quina és la nostra posició al respecte en un article publicat al diari ABC. Un article que va ser publicat el mateix dia que vaig pronunciar una conferència sobre l’Estatut a Girona. La conferència formava part d’un cicle organitzat per Tribuna de Girona, iniciativa animada per Josep López de Lerma, amb el patrocini de diverses entitats i empreses i amb la col·laboració destacada de La Caixa i la cadena SER. He de reconèixer que sorprès per l’auditori i el clima creat, vaig separar-me de la intervenció que portava escrita per fer-la més càlida i còmplice. Tant aviat com tingui la transcripció la publicaré al Diari. Pronunciada la conferència, es va produir un sopar-col·loqui que va resultar molt animat i il·lustratiu. La meva estada a Girona va permetre també la realització d’una entrevista que publica avui el Diari de Girona.

Vaig tornar de Girona convençut més que mai que la ciutadania ens demana rigor, que parlem clar, que proposem un objectiu alhora ambiciós i raonable i que els partits catalans treballem plegats per assolir-lo. Per això crec que Artur Mas s’està equivocant moltíssim amb la seva estratègia amb respecte del procés d’elaboració de l’Estatut. No serà radicalitzant CiU ni tractant d’erosionar el legítim paper del President de la Generalitat que Artur Mas guanyarà credibilitat entre els ciutadans. Encara no m’he refet de la sorpresa que em va produir l’entrevista a Artur Mas publicada dissabte pel diari El País que portava l’estrambòtic títol: “Hay que asumir que un buen Estatut significa un pulso con el Estado”. A aquestes alçades de la vida, trencant absolutament amb el que CiU ha representat a Catalunya i Espanya, el màxim dirigent de la Federació nacionalista manlleva el llenguatge de l’independentisme extraparlamentari i es disposa a fer un pols amb l’Estat. Sabíem que a CiU havia quallat la idea que la principal causa de la seva derrota a les darreres eleccions al Parlament havia estat la seva supeditació al PP al llarg de vuit anys, però no podíem imaginar que el remei que voldrien aplicar era el d’una radicalització que els allunyés definitivament de la moderació predicada i practicada per Jordi Pujol. Si persisteixen en aquesta estratègia renunciaran a representar una part decisiva de l’electorat que, precisament, els va fer hegemònics en les eleccions al Parlament al llarg de vint anys.

Per acabar-ho d’adobar, l’entrevista d’Artur Mas era publicada el mateix dia que tots els mitjans de comunicació es feien ressò de l’aprovació per part del Govern de l’Estat del projecte de llei per a tornar a Catalunya els documents de la Generalitat republicana i d’entitats i particulars que havien estat incautats pel règim franquista després de la guerra civil. La previsible reacció histèrica del PP contrasta amb l’assenyada posició del PP de Catalunya i l’alegria amb la que la notícia ha estat rebuda per la Comissió de la Dignitat, la resta de forces polítiques catalanes, els mitjans de comunicació i la ciutadania catalana. Ja era hora! Convé en aquest moment destacar quatre coses: que Zapatero és persona de paraula, que la tossuderia de Maragall dóna fruits, que quan el Govern de Catalunya i els partits que en formen part s’hi posen no hi ha qui ens aturi, i que el treball discret i tenaç de Caterina Mieras i de l’equip del Departament de Cultura coordinat per Gemma Sendra ha estat decisiu en aquest procés. Visca! Visca! Visca!

La decisió sobre el retorn dels papers de Salamanca es produeix la setmana en que es compleix el primer any del govern socialista presidit per José Luis Rodríguez Zapatero. No cal dir que en fem un balanç enormement positiu, tant per la feina feta com per les perspectives obertes. El diari El País publicava recentment un article de balanç.

Fa setmanes recomanava la lectura d’uns articles de Daniel Innerarity. Recentment El País n’ha publicat un altre amb el títol “El poder cooperativo”. En ell Innerarity reflexiona sobre la dificultat de molta gent d’entendre que els canvis socials, econòmics i polítics del món exigeixen una transformació del poder en una perspectiva de major cooperació. Coincideixo amb ell i espero que el seu anàlisi serveixi perquè alguns sectors refractaris al procés d’aprofundiment de l’autogovern de les Comunitats Autònomes i a l’evolució federal de l’Estat de les Autonomies es mirin les coses d’una forma menys dramàtica. Cercant més articles d’Innerarity, he trobat un altre també publicat a El País amb el títol “¿Y quién se ocupa de todos?” en el que assenyala la limitació de les polítiques que atenen de forma específica un o altre sector sense una proposta global de conjunt. Lliga en part amb la reflexió que, des d’un punt de vista més econòmic, feia Mario Trinidad en l’article que us recomanava fa unes setmanes.

Acabo. Al PSC tenim una organització sectorial que treballa els temes referits a la Societat del Coneixement i m’han fet l’honor de convidar-me a fer una xerrada al voltant de la meva experiència amb la pàgina web i el weblog. Aquest acte tindrà lloc a la seu central del PSC, Nicaragua 75, a les 19.30 el proper dimecres dia 20 d’abril. Els companys de la sectorial m’han demanat que aprofiti el meu diari setmanal per convidar a assistir-hi a tots aquells que hi estigueu interessats. I ho faig amb molt de gust.