La claredat de Montilla
Avui La Vanguardia publica una entrevista al President José Montilla realitzada pel seu director José Antich. És una lectura imprescindible que va molt més enllà dels titulars “Quan negocio amb Zapatero no som del mateix partit” i “No ens podem permetre començar l'any sense tenir un pacte de finançament”. El President de la Generalitat repassa la gestió del govern de Catalunya, es mostra convençut que s'assolirà un bon acord de finançament, explica a fons la situació econòmica, les perspectives pressupostàries, el paper del PSC en la política espanyola, la política hidràulica i l'aplicació de la llei de la dependència. No us la perdeu sota cap concepte.
Aquesta setmana ha cridat particularment l'atenció l'anunci de la reunió de dues delegacions d'Unió Democràtica de Catalunya i del PSC encapçalades respectivament per Josep Antoni Duran Lleida i José Montilla, el proper divendres dia 14 de novembre a les cinc de la tarda a la seu central d'UDC. L'anunci ha creat malestar a CDC i ha encès algunes especulacions sobre canvis en profunditat en la política catalana que personalment considero injustificats. Llegiu al respecte la crònica de Josep Garriga a El País, i els articles d'Enric Marín (“El somni de la 'sociovergència'”), Joan B. Culla (“El que és previsible i el que és sorprenent”), Joan Manuel Perdigó (“No hi ha voluntaris per a la gran coalició”), i Joan Tapia (“És Duran el Cambó del segle XXI?”). Podeu trobar també interessant l'entrevista que em fa Mayka Fernández a l'Avui. Per cert, el director de l'Avui, Xavier Bosch, ha anunciat que deixarà la responsabilitat que ha exercit al llarg d'un any a finals de novembre.
Hi ha comentaristes que posen de relleu les dificultats que travessa la relació entre el govern de Catalunya i el govern d'Espanya. Com a mostra podeu llegir l'article de Joan Tapia, “Dos gestos de Montilla”. També trobareu interessant la defensa dels Espais de Benvinguda Educativa que fa la regidora de Vic, Anna Erra. I, sobretot, l'article de Ferran Mascarell “Catalanisme vintiuncentista”. Crec que cal seguir molt de prop l'esforç de Ferran Mascarell per una revisió en profunditat del catalanisme que asseguri la seva vitalitat en aquest segle.
Aquest cap de setmana s'ha celebrat el Congrés del PSC de Barcelona en el que s'ha produït un important relleu a la Primera Secretaria, de Joan Ferran a Carles Martí. És de destacar la qualitat de la ponència marc que ha servit de base a les discussions congressuals. Podeu llegir també les cròniques de Vicenç Planella a El Punt, de Lluís Mauri (I i II) a El Periódico de Catalunya, i de Lluís Sierra a La Vanguardia, i les entrevistes a Joan Ferran realitzades per Joan Tapia, Miquel Noguer i Àlex Gubern. El President del PSC de Barcelona és l'alcalde Jordi Hereu, la Viceprimera secretària és Isabel López i el Secretari d'Organització, Albert Aixalà.
Sobre política espanyola us convido a llegir els articles de Josep Ramoneda (“Garzón, la dreta i el franquisme”), Isidre Molas (“L'esquerra catalana i l'Espanya de tots”), Javier Rojo (“Senat i Tribunal Constitucional”), José Antonio González Casanova (“Un català a la cort constitucional”), Patxo Unzueta (“No estem per tonteries”, on critica el curiós eslògan “contra deslocalitzacions, autodeterminació”) i Javier Pradera (“Pressupostos per a la crisi”).
El suplement Cultura(s) de La Vanguardia, ha dedicat un important espai al debat sobre la nova realitat valenciana. Considero molt important seguir-lo i us convido a llegir els articles que hi van escriure Josep Vicent Boira i Enric Juliana.
Sobre la polèmica al voltant de la Justícia i les accions reivindicatives de jutges, magistrats i secretaris judicials us convido a llegir l'editorial d'El País (“Fronda corporativista”) i els articles de Javier Pérez Royo (“Responsabilitat efectiva”) i Maria Sanahuja (“No ens el mereixem”).
Sobre la situació econòmica al nostre país podeu llegir els editorials d'El País (“Depressió en l'ocupació” i “Espanya no hi pot faltar”) i, molt especialment l'article de Mariano Guindal “Deu mesures per a superar la crisi” publicat al suplement Dinero de La Vanguardia.
Però la dimensió de la crisi és mundial, i les reflexions més profundes sobre la mateixa tenen un caràcter global. He trobat força interessant l'article en francès de Michel Aglietta “10 claus per a comprendre la crisi” publicat a Le Nouvel Observateur. Trobareu també molt interessant l'article d'Emilio Ontiveros “Lo financiero y lo real”. Resulta imprescindible llegir l'article de Joaquín Estefanía “El món després del 'crash'” publicat avui a les pàgines d'Economia d'El País. Per cert, l'editorial del suplement Negocios d'El País “Caída hacia la depresión” ens adverteix que el pitjor encara no ha arribat.
En tot cas el que resulta evident és el fracàs definitiu del neoliberalisme i el qüestionament radical d'un sistema basat exclusivament en la recerca del màxim benefici individual, que inevitablement porta a l'apoteosi de l'egoisme i la cobdícia. Podeu llegir al respecte aquest article de Robert Skidelsky en anglès publicat a “The Times” amb el títol “Un crash impossible va retornar Keynes a la vida”. En el mateix sentit podeu llegir l'article de Mariano Guindal “Keynes contra Hayek” i el contundent article de Paul Samuelson “Adéu al capitalisme de Friedman i Hayek”.
Trobareu també molt interessants les reflexions de Miguel Angel Liso (“La regeneració del capitalisme”), Josep Ramoneda (“La refundació del capitalisme”), Marco Schwartz (“I ara què?”) i Ignacio Escolar (“Els 7 pecats capitalistes”).
La gravetat de la crisi mundial ha posat també de relleu que la feblesa d'Europa dificulta la defensa del seu model social i que per això cal rellançar el projecte europeu. Llegiu al respecte les reflexions de Juan José López Burniol i Lluís Bassets. Com a contrapunt més optimista, Jean-Marie Colombani. I, sembla, l'esquerra reacciona a Itàlia. Ens ho explica Raimon Obiols en el seu bloc.
A menys de deu dies, la campanya electoral nord-americana arriba, ara sí, a la recta final. Totes les enquestes assenyalen una clara victòria de Barack Obama tot i que la prudència aconsella no cantar victòria abans d'hora. M'estic pensant si anar a Washington per veure-ho in situ... Hi ha enquestes per a tots els gustos, n'hi ha que redueixen la distància a 4 o 5 punts i n'hi ha que arriben a assenyalar un avantatge d'Obama de 13 punts, però com ell mateix va advertir les enquestes “nacionals” diuen ben poc ja que estem davant de 50 eleccions, una per Estat. En aquests moments Obama està per davant a Estats com Florida, Pennsylvania i Ohio que li assegurarien una àmplia victòria en afegir-se als Estats de les costes Est i Oest on els Demòcrates han guanyat en les eleccions de 2004 i 2000.
En tot cas la batalla no ha acabat. Us convido a llegir dos articles en anglès sobre la fase final de la campanya dels dos candidats, el de Joe Klein a Time explicant perquè li van bé a Obama les coses i el molt interessant article de Karl Rove al Wall Street Journal en el que explica amb quin missatge McCain podria encara guanyar. Com ja us anunciava diumenge passat, Colin Powell va anunciar el seu suport a Obama, en una entrevista que li fa Antonio Caño explica per què. Lluís Foix parla del factor racial en la campanya, Carlos Mendo explica com els propis errors de McCain han ensorrat la seva campanya, Paul Krugman explica per què la proposta econòmica d'Obama és millor a la de McCain per molt que el candidat republicà utilitzi l'argument de “Joe el lampista” hostil a la política fiscal defensada pel candidat demòcrata, Timothy Garton Ash ens explica com la campanya es mou entre la por (fins i tot el temor a que Obama sigui víctima d'un assassinat) i l'esperança, i Lluís Bassets explica com la campanya de McCain està jugant la carta d'una victòria demòcrata molt àmplia com a argument per frenar Obama.
Un article de Joan Subirats sobre “Política i comunicació 2.0” i la intervenció de Josu Jon Imaz a les jornades Sociedad-Red en la que vàrem compartir un diàleg convidats per Antoni Gutiérrez-Rubí (aquí teniu la meva intervenció) em serveixen de pretext per saludar l'elecció de José Rodríguez com a responsable de ciberactivisme en la nova executiva del PSC de Barcelona encapçalada per Carles Martí.
Per commemorar el Dia Mundial de la Quequesa (“tartamudez”) us convido a llegir l'entrevista que li fa Teresa Pérez a El Periódico de Catalunya, al meu amic Adolfo Sánchez, president de la Fundació TTM.
Per acabar, quatre flaixos de cultura. La crítica de Josep Ramoneda del llibre de Lluís Bassets sobre la fracassada presidència Bush del que ja us vaig parlar la setmana passada, l'article del president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, sobre la xarxa de biblioteques, la crítica de José Andrés Rojo i José Carlos Mainer del darrer llibre de Ferran Gallego sobre La transició espanyola, i la crítica de Carles Gámez sobre el darrer disc de James Taylor (que és un cantant nord-americà que m'encanta, i que ara combino amb el cantant anglès que he descobert recentment, James Morrison).
“Perles” del programa Polònia emès el 23 d'octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot).
LES PERLES
- Dʼaixò sí que seʼn pot dir evolucionar. Solbes gener 2008: "En ningún caso se puede hablar de crisis"; març 2008: "Desaleración transitoria"; maig 2008: "Fuerte desaceleración"; juliol 2008: "Crecimiento muy cerca de cero"; setembre 2008: "Riesgo de recesión". Què vindrà ara??? Febrer 2009: "Los bancos están en quiebra, la bolsa de ha unido y han bajado los cuatro jinetes del Apocalipsis, estamos cerca del Armaggedon pero yo prefiero no hablar de crisis..."
- El President Bono i la seva peculiar manera de corregir les votacions, jugar a marcianitus amb el marcador electrònic, i convertir en positius els vots negatius als Pressupostos, mireu, mireu.
EL PITJOR (per repetit)
- El triangle amorós ZP-Mas-Duran. Molt pesat.
EL PITJOR (per sinistre)
- Exclusiva, reunió del Constitucional. Són uns freakies sinistres als que no seʼls pot esmentar "Catalunya"
EL MILLOR
- Chicho Solbes i Groucho Rajoy a... "Una Nit a lʼÒpereta" dels germans Marx en versió "Retallem lʼEstatut". Amb lʼaparició estel·lar de Harpo Montilla.
- Solbes i Rajoy fan una lectura conjunta del que ells anomenen "Lestátut":
GR: La Comissió Mixta.... bilateral.... finançament autonòmic.
CS: No sé, quisiera volver a oirlo.
GR: La Comissió Mixta.... Oiga, si quiere lo recortamos.
CS: Perfecto, porque es muy largo. Qué nos queda ahora?
GR: LʼEstat ha de garantir... en lʼordenació de rendes per càpita...
CS: Esto sí que no me gusta nada.
GR: Pues no vamos a discutir por eso. [Toma retallada altre cop, i així successivament fins que lʼun per lʼaltre ja no queda re de re]
En aquest moment entra Harpo Montilla dient que això crearà "desapegu" a Catalunya, i Solbes li diu "tu no eras el mudo?". "Sí, sempre he estat amant dels fets, no paraules".
KA FORT
- La batalla per la memòria de Companys... Montilla intenta posar pau entre Carod i Saura amb una idea brillant, enviar el procés a Companys al Constitucional ..... peeeeeerò dins dʼunes tapes on hi posi "Estatut de Catalunya". Així lʼanul·laran "en menus que canta un gallu"
MALAGUANYAT
- Saura troba a les golfes dʼIniciative les relíquies del PSUC: "No mʼemocionava tant des que vaig aprendre a fer cuscús amb el wok". Hi és tot, la faç i el martell, el Nuclears no gràcies, les americanes de pana... La idea era bona però el gag decau amb lʼarició del Joan Herrera, la seva bici, i el Llamazares com si fos ET Mi caaaaaaasa.
POLONEWS
- El consell del Gran Tomàs Molina i la seva obsessió per la plaça major de Vic: "Si volen saber si plou o fa sol, facin el que sʼha fet sempre, treure el cap per la finestra."
SURREALISTA
- El Rei fa de cangur dels nets: "Portaros bien o vendrá el tito Marichalar." La Reina també es queixa "Somos abuelos estresados, gracias." I sobre el Monegal diu que la família reial és un símbol de la decadència del tripartit (?!)
LA IMATGE DE LA SETMANA (que no veurem mai)
- Franco arribant al jutjat citat per Garzón: "Soy inocente... tengo testigos, pregunten a Manuel Fraga... Masones, al paredón!"
ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- La Terribas llegint un titular del Kyoto Times en japonès. Era una xorrada el gag, però ella s’ho val.
ZW 147 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://euroalert.net/
Euroalert.net ofereix informació sobre la Unió Europea que està disponible per subscripció via web, amb eines i widgets que permeten l’usuari mostrar la informació que l’interessi a la seva pròpia plana web de manera molt senzilla i ràpida. Entre el contingut que es pot mostrar trobem: noticíes d’actualitat de la UE, convocatòries de propostes o programes i iniciatives comunitàries. Només es necessita instal·lar el codi a la pàgina web i Euroalert Free Widget mostra el contingut actualitzat completament gratis i sense límit de temps. A la pàgina de Euroalert s’ofereix, també, un directori de blocs sobre la Unió Europea molt divers, on es tracten tota mena de temes sota la classificació de blocs Independents, Institucionals o Altres.
ZV (Zona Vídeo). EUTube és el canal de vídeos de la Unió Europea a YouTube on podem trobar, entre altres continguts temàtics, documentals relacionats amb la seva història o la seva activitat i entrevistes a diferents comissaris europeus. El seu objectiu: explicar a la ciutadania les accions i les polítiques de la UE.
Aquesta setmana ha cridat particularment l'atenció l'anunci de la reunió de dues delegacions d'Unió Democràtica de Catalunya i del PSC encapçalades respectivament per Josep Antoni Duran Lleida i José Montilla, el proper divendres dia 14 de novembre a les cinc de la tarda a la seu central d'UDC. L'anunci ha creat malestar a CDC i ha encès algunes especulacions sobre canvis en profunditat en la política catalana que personalment considero injustificats. Llegiu al respecte la crònica de Josep Garriga a El País, i els articles d'Enric Marín (“El somni de la 'sociovergència'”), Joan B. Culla (“El que és previsible i el que és sorprenent”), Joan Manuel Perdigó (“No hi ha voluntaris per a la gran coalició”), i Joan Tapia (“És Duran el Cambó del segle XXI?”). Podeu trobar també interessant l'entrevista que em fa Mayka Fernández a l'Avui. Per cert, el director de l'Avui, Xavier Bosch, ha anunciat que deixarà la responsabilitat que ha exercit al llarg d'un any a finals de novembre.
Hi ha comentaristes que posen de relleu les dificultats que travessa la relació entre el govern de Catalunya i el govern d'Espanya. Com a mostra podeu llegir l'article de Joan Tapia, “Dos gestos de Montilla”. També trobareu interessant la defensa dels Espais de Benvinguda Educativa que fa la regidora de Vic, Anna Erra. I, sobretot, l'article de Ferran Mascarell “Catalanisme vintiuncentista”. Crec que cal seguir molt de prop l'esforç de Ferran Mascarell per una revisió en profunditat del catalanisme que asseguri la seva vitalitat en aquest segle.
Aquest cap de setmana s'ha celebrat el Congrés del PSC de Barcelona en el que s'ha produït un important relleu a la Primera Secretaria, de Joan Ferran a Carles Martí. És de destacar la qualitat de la ponència marc que ha servit de base a les discussions congressuals. Podeu llegir també les cròniques de Vicenç Planella a El Punt, de Lluís Mauri (I i II) a El Periódico de Catalunya, i de Lluís Sierra a La Vanguardia, i les entrevistes a Joan Ferran realitzades per Joan Tapia, Miquel Noguer i Àlex Gubern. El President del PSC de Barcelona és l'alcalde Jordi Hereu, la Viceprimera secretària és Isabel López i el Secretari d'Organització, Albert Aixalà.
Sobre política espanyola us convido a llegir els articles de Josep Ramoneda (“Garzón, la dreta i el franquisme”), Isidre Molas (“L'esquerra catalana i l'Espanya de tots”), Javier Rojo (“Senat i Tribunal Constitucional”), José Antonio González Casanova (“Un català a la cort constitucional”), Patxo Unzueta (“No estem per tonteries”, on critica el curiós eslògan “contra deslocalitzacions, autodeterminació”) i Javier Pradera (“Pressupostos per a la crisi”).
El suplement Cultura(s) de La Vanguardia, ha dedicat un important espai al debat sobre la nova realitat valenciana. Considero molt important seguir-lo i us convido a llegir els articles que hi van escriure Josep Vicent Boira i Enric Juliana.
Sobre la polèmica al voltant de la Justícia i les accions reivindicatives de jutges, magistrats i secretaris judicials us convido a llegir l'editorial d'El País (“Fronda corporativista”) i els articles de Javier Pérez Royo (“Responsabilitat efectiva”) i Maria Sanahuja (“No ens el mereixem”).
Sobre la situació econòmica al nostre país podeu llegir els editorials d'El País (“Depressió en l'ocupació” i “Espanya no hi pot faltar”) i, molt especialment l'article de Mariano Guindal “Deu mesures per a superar la crisi” publicat al suplement Dinero de La Vanguardia.
Però la dimensió de la crisi és mundial, i les reflexions més profundes sobre la mateixa tenen un caràcter global. He trobat força interessant l'article en francès de Michel Aglietta “10 claus per a comprendre la crisi” publicat a Le Nouvel Observateur. Trobareu també molt interessant l'article d'Emilio Ontiveros “Lo financiero y lo real”. Resulta imprescindible llegir l'article de Joaquín Estefanía “El món després del 'crash'” publicat avui a les pàgines d'Economia d'El País. Per cert, l'editorial del suplement Negocios d'El País “Caída hacia la depresión” ens adverteix que el pitjor encara no ha arribat.
En tot cas el que resulta evident és el fracàs definitiu del neoliberalisme i el qüestionament radical d'un sistema basat exclusivament en la recerca del màxim benefici individual, que inevitablement porta a l'apoteosi de l'egoisme i la cobdícia. Podeu llegir al respecte aquest article de Robert Skidelsky en anglès publicat a “The Times” amb el títol “Un crash impossible va retornar Keynes a la vida”. En el mateix sentit podeu llegir l'article de Mariano Guindal “Keynes contra Hayek” i el contundent article de Paul Samuelson “Adéu al capitalisme de Friedman i Hayek”.
Trobareu també molt interessants les reflexions de Miguel Angel Liso (“La regeneració del capitalisme”), Josep Ramoneda (“La refundació del capitalisme”), Marco Schwartz (“I ara què?”) i Ignacio Escolar (“Els 7 pecats capitalistes”).
La gravetat de la crisi mundial ha posat també de relleu que la feblesa d'Europa dificulta la defensa del seu model social i que per això cal rellançar el projecte europeu. Llegiu al respecte les reflexions de Juan José López Burniol i Lluís Bassets. Com a contrapunt més optimista, Jean-Marie Colombani. I, sembla, l'esquerra reacciona a Itàlia. Ens ho explica Raimon Obiols en el seu bloc.
A menys de deu dies, la campanya electoral nord-americana arriba, ara sí, a la recta final. Totes les enquestes assenyalen una clara victòria de Barack Obama tot i que la prudència aconsella no cantar victòria abans d'hora. M'estic pensant si anar a Washington per veure-ho in situ... Hi ha enquestes per a tots els gustos, n'hi ha que redueixen la distància a 4 o 5 punts i n'hi ha que arriben a assenyalar un avantatge d'Obama de 13 punts, però com ell mateix va advertir les enquestes “nacionals” diuen ben poc ja que estem davant de 50 eleccions, una per Estat. En aquests moments Obama està per davant a Estats com Florida, Pennsylvania i Ohio que li assegurarien una àmplia victòria en afegir-se als Estats de les costes Est i Oest on els Demòcrates han guanyat en les eleccions de 2004 i 2000.
En tot cas la batalla no ha acabat. Us convido a llegir dos articles en anglès sobre la fase final de la campanya dels dos candidats, el de Joe Klein a Time explicant perquè li van bé a Obama les coses i el molt interessant article de Karl Rove al Wall Street Journal en el que explica amb quin missatge McCain podria encara guanyar. Com ja us anunciava diumenge passat, Colin Powell va anunciar el seu suport a Obama, en una entrevista que li fa Antonio Caño explica per què. Lluís Foix parla del factor racial en la campanya, Carlos Mendo explica com els propis errors de McCain han ensorrat la seva campanya, Paul Krugman explica per què la proposta econòmica d'Obama és millor a la de McCain per molt que el candidat republicà utilitzi l'argument de “Joe el lampista” hostil a la política fiscal defensada pel candidat demòcrata, Timothy Garton Ash ens explica com la campanya es mou entre la por (fins i tot el temor a que Obama sigui víctima d'un assassinat) i l'esperança, i Lluís Bassets explica com la campanya de McCain està jugant la carta d'una victòria demòcrata molt àmplia com a argument per frenar Obama.
Un article de Joan Subirats sobre “Política i comunicació 2.0” i la intervenció de Josu Jon Imaz a les jornades Sociedad-Red en la que vàrem compartir un diàleg convidats per Antoni Gutiérrez-Rubí (aquí teniu la meva intervenció) em serveixen de pretext per saludar l'elecció de José Rodríguez com a responsable de ciberactivisme en la nova executiva del PSC de Barcelona encapçalada per Carles Martí.
Per commemorar el Dia Mundial de la Quequesa (“tartamudez”) us convido a llegir l'entrevista que li fa Teresa Pérez a El Periódico de Catalunya, al meu amic Adolfo Sánchez, president de la Fundació TTM.
Per acabar, quatre flaixos de cultura. La crítica de Josep Ramoneda del llibre de Lluís Bassets sobre la fracassada presidència Bush del que ja us vaig parlar la setmana passada, l'article del president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, sobre la xarxa de biblioteques, la crítica de José Andrés Rojo i José Carlos Mainer del darrer llibre de Ferran Gallego sobre La transició espanyola, i la crítica de Carles Gámez sobre el darrer disc de James Taylor (que és un cantant nord-americà que m'encanta, i que ara combino amb el cantant anglès que he descobert recentment, James Morrison).
“Perles” del programa Polònia emès el 23 d'octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot).
LES PERLES
- Dʼaixò sí que seʼn pot dir evolucionar. Solbes gener 2008: "En ningún caso se puede hablar de crisis"; març 2008: "Desaleración transitoria"; maig 2008: "Fuerte desaceleración"; juliol 2008: "Crecimiento muy cerca de cero"; setembre 2008: "Riesgo de recesión". Què vindrà ara??? Febrer 2009: "Los bancos están en quiebra, la bolsa de ha unido y han bajado los cuatro jinetes del Apocalipsis, estamos cerca del Armaggedon pero yo prefiero no hablar de crisis..."
- El President Bono i la seva peculiar manera de corregir les votacions, jugar a marcianitus amb el marcador electrònic, i convertir en positius els vots negatius als Pressupostos, mireu, mireu.
- El triangle amorós ZP-Mas-Duran. Molt pesat.
EL PITJOR (per sinistre)
- Exclusiva, reunió del Constitucional. Són uns freakies sinistres als que no seʼls pot esmentar "Catalunya"
EL MILLOR
- Chicho Solbes i Groucho Rajoy a... "Una Nit a lʼÒpereta" dels germans Marx en versió "Retallem lʼEstatut". Amb lʼaparició estel·lar de Harpo Montilla.
- Solbes i Rajoy fan una lectura conjunta del que ells anomenen "Lestátut":
GR: La Comissió Mixta.... bilateral.... finançament autonòmic.
CS: No sé, quisiera volver a oirlo.
GR: La Comissió Mixta.... Oiga, si quiere lo recortamos.
CS: Perfecto, porque es muy largo. Qué nos queda ahora?
GR: LʼEstat ha de garantir... en lʼordenació de rendes per càpita...
CS: Esto sí que no me gusta nada.
GR: Pues no vamos a discutir por eso. [Toma retallada altre cop, i així successivament fins que lʼun per lʼaltre ja no queda re de re]
En aquest moment entra Harpo Montilla dient que això crearà "desapegu" a Catalunya, i Solbes li diu "tu no eras el mudo?". "Sí, sempre he estat amant dels fets, no paraules".
KA FORT
- La batalla per la memòria de Companys... Montilla intenta posar pau entre Carod i Saura amb una idea brillant, enviar el procés a Companys al Constitucional ..... peeeeeerò dins dʼunes tapes on hi posi "Estatut de Catalunya". Així lʼanul·laran "en menus que canta un gallu"
MALAGUANYAT
- Saura troba a les golfes dʼIniciative les relíquies del PSUC: "No mʼemocionava tant des que vaig aprendre a fer cuscús amb el wok". Hi és tot, la faç i el martell, el Nuclears no gràcies, les americanes de pana... La idea era bona però el gag decau amb lʼarició del Joan Herrera, la seva bici, i el Llamazares com si fos ET Mi caaaaaaasa.
POLONEWS
- El consell del Gran Tomàs Molina i la seva obsessió per la plaça major de Vic: "Si volen saber si plou o fa sol, facin el que sʼha fet sempre, treure el cap per la finestra."
SURREALISTA
- El Rei fa de cangur dels nets: "Portaros bien o vendrá el tito Marichalar." La Reina també es queixa "Somos abuelos estresados, gracias." I sobre el Monegal diu que la família reial és un símbol de la decadència del tripartit (?!)
LA IMATGE DE LA SETMANA (que no veurem mai)
- Franco arribant al jutjat citat per Garzón: "Soy inocente... tengo testigos, pregunten a Manuel Fraga... Masones, al paredón!"
ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- La Terribas llegint un titular del Kyoto Times en japonès. Era una xorrada el gag, però ella s’ho val.
ZW 147 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://euroalert.net/
Euroalert.net ofereix informació sobre la Unió Europea que està disponible per subscripció via web, amb eines i widgets que permeten l’usuari mostrar la informació que l’interessi a la seva pròpia plana web de manera molt senzilla i ràpida. Entre el contingut que es pot mostrar trobem: noticíes d’actualitat de la UE, convocatòries de propostes o programes i iniciatives comunitàries. Només es necessita instal·lar el codi a la pàgina web i Euroalert Free Widget mostra el contingut actualitzat completament gratis i sense límit de temps. A la pàgina de Euroalert s’ofereix, també, un directori de blocs sobre la Unió Europea molt divers, on es tracten tota mena de temes sota la classificació de blocs Independents, Institucionals o Altres.
ZV (Zona Vídeo). EUTube és el canal de vídeos de la Unió Europea a YouTube on podem trobar, entre altres continguts temàtics, documentals relacionats amb la seva història o la seva activitat i entrevistes a diferents comissaris europeus. El seu objectiu: explicar a la ciutadania les accions i les polítiques de la UE.
enviat per Miquel enllaç permanent 6:48 PM
Notes recents
<< Inici