dilluns, abril 30, 2007
diumenge, abril 29, 2007
Ara toca municipals
No hi ha millor manera de reconciliar-se amb la política que participar activament en un procés d’eleccions municipals. No hi ha eleccions en que es toqui més de peus a terra que aquestes. En elles compta, i molt, la personalitat dels candidats, els continguts concrets dels programes, la feina feta, la presència organitzada dels partits, les seves relacions amb el teixit associatiu, la sintonia amb el món empresarial i del comerç, el paper dels mitjans de comunicació locals i, sobretot, el boca a orella.
Quan sols queden quatre setmanes pel 27 de maig, he visitat molts municipis per participar en actes de presentació de candidats: Reus (Lluís Miquel Pérez), Cerdanyola (Antonio Cárdenas), Cambrils (Robert Benaiges), Mollet (Josep Monràs), Camarles (Joan Curto), Gelida (Lluís Valls), Vilassar de Dalt (Joan Adell), La Roca (Miquel Estapé), Granollers (on vaig presentar tots els candidats dels municipis del Vallès Oriental), Molins de Rei (Xavi Paz), Sant Quirze del Vallès (Antoni Rebolleda), Ripollet (Juan Parralejo), Polinyà (Pepita Pedraza), Rubí (Carmen García), Viladecans (Carles Ruiz) i Barberà del Vallès (Ana del Frago). El nostre Primer Secretari també es desplaça per donar suport als nostres candidats. Aquí trobareu l’important discurs de José Montilla pronunciat a Móra d’Ebre en un dinar amb els candidats i candidates socialistes a les Terres de l’Ebre.
Un important dispositiu de presència a Internet permet visitar els llocs web de tot els candidats i candidates socialistes a través del portal Municipals 2007.
Divendres vaig ser a Barberà on més de 500 persones omplien de gom a gom un poliesportiu per sopar i escoltar l’alcaldessa i candidata a la reelecció Ana del Frago. Conec a l’Anna des de la seva etapa com a Diputada. Persona treballadora, preparada i sensible, va donar ja pistes del seu tarannà com a Alcaldessa en un magnífic discurs d’investidura. Compartia amb nosaltres el sopar, l’anterior alcalde de Barberà, el també socialista José Antonio Robles. És molt maco comprovar com es van produint els relleus en les llistes i les alcaldies en processos no sols pacífics sinó exemplars, amb una perfecta sintonia d’aquell que deixa pas a un altre i la seva màxima il·lusió és treballar per la victòria del nou candidat. Això sols es possible des de la fraternitat, des del fet de compartir uns ideals, des de la generositat.
Aquesta generositat era també ben palesa ahir al vespre a Viladecans, on Carles Ruiz, davant de més d’un miler de persones, prenia el relleu de Jaume Montfort com a candidat a l’Alcaldia de Viladecans. Podeu també llegir el discurs d’investidura d’en Carles, que va prendre possessió el 5 de novembre del 2005. Era la primera vegada que en Carles prenia la paraula davant de tanta gent per demanar-los-hi ajut per la campanya. El conec des de fa més de vint anys. És un home que s’ha fet des de baix, amb esforç, treballant. És home tenaç, d’arrelades conviccions socialistes, amant de la lectura i de la cuina, enamorat de la seva família i amic dels de veritat. Segueix essent el jove il·lusionat que vaig conèixer quan era membre de la Comissió Executiva Nacional de la JSC encapçalada per l’enyorat Xavier Soto. Quan el sentia parlar de la seva ciutat, de la seva passió per la política, del seu compromís amb la política social, de l’orgull per la feina ben feta, pels equipaments educatius, esportius i culturals, de les noves perspectives que s’obren amb la recuperada platja, del futur parc aeronàutic, es va establir una sintonia màgica amb l’auditori. Tancaves els ulls i veies una ciutat dinàmica i solidària, delerosa per seguir essent una veritable comunitat. Si mai em pregunten que és fer socialisme podré respondre sense dificultats, és fer el que Carles Ruiz vol fer per Viladecans.
Al matí havia estat a Reus, fent la cloenda de la Convenció Municipal del partit, en la que més de 200 persones, moltes d’elles no militants, havien estat treballant per acabar d’arrodonir el programa electoral que ha de portar novament a la victòria a un PSC encapçalat per Lluís Miquel Pérez. Tinc una especial relació amb el socialisme reussenc des de fa molts anys. Una de les primeres persones amb qui vaig teixir una relació de complicitat política –i us estic parlant de l’any 1978- és Carles Salas, tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Reus, amb qui vaig compartir dos anys ben intensos com a integrants de la Comissió Executiva de la Joventut Socialista de Catalunya. També és de Reus Xavier Amorós, fill del també poeta Xavier Amorós que va ser senador socialista. Reus és un dels bressols del socialisme català. El setembre de l’any 1905 es constituïa l’Agrupació Socialista de Reus, amb 20 militants d’entre els que destacaven Antoni Fabra i Ribas i Josep Recasens i Mercadé. L’any 2005 l’actual Agrupació del PSC de Reus ho commemorava amb una magnífica exposició que vaig tenir el privilegi de visitar i de la que guardo com a record el magnífic Album dels 100 anys de socialisme a Reus editat per la Fundació Josep Recasens, i un pin d’or amb el segell de la “Federació Obrera Local de Reus” que el propi Lluís Miquel Pérez em va regalar. És dóna també la circumstància que precisament a Reus és un dels pocs llocs on hi havia una Agrupació relativament nombrosa del primer partit en que vaig militar, el Partit Socialista Popular de Tierno Galvan. Probablement la continuïtat històrica i l’orgull socialista de Reus han contribuït també a l’hegemonia del PSC en les eleccions municipals celebrades des de 1979 ençà. 4 alcaldes socialistes hem tingut a Reus des d’aleshores: en Carles Martí, en Ton Borrell, en Josep Abelló i en Lluís Miquel Pérez. No vaig conèixer el primer, però sí els altres tres. Anton Borrell va morir en un accident de cotxe. Però en Pep Abelló va garantir la continuïtat del projecte i, més tard, després d’una molt bona gestió municipal, va cedir el lideratge del socialisme reussenc a en Lluís Miquel.
També hem de parlar de la campanya electoral a Barcelona, encapçalada brillantment per Jordi Hereu. Aquí sota trobareu el seu cartell de campanya i també una caricatura que trobareu en punts de llibre i imants de nevera.
Com podeu veure la campanya de les eleccions municipals em posa en contacte amb molta gent, a molts llocs, i també em posa en contacte amb la història del PSC. Per cert, el setembre farà 30 anys de la meva afiliació socialista al PSP Català. Estic pensant en publicar un llibre que reculli escrits meus d’aquesta llarga etapa militant i que serveixi d’homenatge als milers d’homes i dones, d’ahir i d’avui, que han fet possible el projecte del PSC i la seva potent realitat de present i de futur. És precisament aquesta aportació desinteressada de tanta i tanta gent la que ha de reconciliar-nos amb la política i, com us deia, la campanya municipal és un bon moment per a comprovar-ho.
Per cert, faig un parèntesi, trobo indigne l’intent de CiU d’anul·lar candidatures socialistes, d’ERC i d’ICV pel fet que ens presentem en coalicions que permeten la incorporació de persones i grups independents a alguns municipis. Com és possible que CiU vulgui limitar les possibilitats d’opció democràtica dels catalans? Com és possible que CiU vulgui obstaculitzar la incorporació a la política d’homes i dones independents, que no volen perdre la seva independència però sí establir vincles de col·laboració amb determinats partits polítics? Molts nervis ha d’haver a cal convergent perquè estiguin intentant una maniobra profundament antidemocràtica i barroera. Tanco el parèntesi.
Però la política pot i ha de millorar també a través de la reflexió. I avui he de recomanar-vos la lectura d’un article que, per raons de propietat intel·lectual i drets d’autor, no puc proporcionar-vos directament. Es tracta del magnífic treball de Daniel Innerarity, “La política como actividad inteligente”, aparegut al número 170 de març de 2007 de la revista “Claves de razón práctica”. En altres ocasions us he recomanat la lectura d’altres articles d’Innerarity, així com dels seus llibres entre els que destaca “La transformación de la política”, publicat per Ediciones Península l’any 2002. Potser de vegades abuso de l’adjectiu imprescindible, però avui no. L’article “La política como actividad inteligente” és absolutament imprescindible.
La campanya electoral francesa també ens reconcilia amb la política. Aquí sota trobareu el cartell de Ségolène Royal en aquesta segona volta.
Quin nivell de participació en la primera volta! Una primera volta sense sorpresa. Com ja he dit, una participació impressionant (85%) i els dos primers llocs per a Nicolas Sarkozy (31,18%) i Ségolène Royal (25,87%). Un digníssim tercer lloc per a François Bayrou (18,57%) i la quarta posició per un Le Pen en retrocés (10,44%). Retrocés també de l'extrema esquerra, amb una victòria relativa d'Olivier Besancenot (LCR) amb un 4,08%, sobre l'1,93% de Marie George Buffet (PCF) -el pitjor resultat de la història dels comunistes francesos-, l'1,57% de Dominique Voynet (Verds), l'1,33 d'Arlette Laguiller (Lutte Ouvrière) i l'1,32 de José Bové. Probablement el record del 21 d'abril de 2002 en que Lionel Jospin va quedar tercer, al darrera de Jacques Chirac i Jean Marie Le Pen, explica moltes coses. Sarkozy està en millor posició per guanyar però Ségolène Royal donarà la batalla fins al final. Té tot el nostre suport i encarna l'esperança de tots i totes els progressistes de França. Llegiu la declaració de Ségolène Royal en conèixer els resultats de la primera volta i els discursos de la candidata socialista en els mítings celebrats a Montpellier i Lió. Sobre el debat polític que s’està produint a França no us podeu perdre els articles de Felipe González i Jean Daniel.
No vull deixar de comentar la Diada de Sant Jordi que va ser, novament, un èxit des de tots els punts de vista. Veieu aquí sota l’èxit dels globus en forma de cor que es repartien a la parada del PSC.
Artur Mas va criticar (no descansa ni amb motiu de la Diada de Sant Jordi) que el President Montilla hagués decidit no fer una declaració institucional perquè considera que així la Diada es despolititza i perd interès. Què poc a veure tenen les preocupacions d’Artur Mas amb el que pensa la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya! El president va fer bé. I va fer el que toca amb motiu de la Diada: promoure el plaer de llegir. Ho va fer en aquest article publicat a El Periódico. L’actitud del president va ser saludada en un article del director de La Vanguardia. La Diada va remoure una mica la polèmica sobre la incorporació de la musa d’Artur Mas, Maria de la Pau Janer a les candidatures del PP a les Illes Balears. Llegiu al respecte els articles de Llàtzer Moix i del meu amic Jordi Miralles, Coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa.
S’ha celebrat aquests dies el tercer aniversari del govern socialista presidit per José Luis Rodríguez Zapatero. El millor homenatge que se li pot fer és fer balanç de la seva gestió. La trobareu recollida en aquest document del Ministeri de la Presidència sobre els tres anys de govern.
La bona gestió de Zapatero contrasta amb un PP “uncido a la mentira” com afirma sense embuts aquest editorial del diari El País. Trobareu més dades sobre la gegantina mentida del PP en aquests articles d’Ernesto Ekáizer, un sobre el judici de l’11-M i l’altre sobre Mariano Rajoy, i una reflexió sobre el caràcter conservador del PP en aquest article d’Enric Sopena.
Acabo sumant-me a la campanya de suport a Bronislaw Geremek, eurodiputat polonès, que ha desafiat la purga impulsada pels bessons Lech i Jaroslaw Kaczynski (respectivament, President i Primer Ministre de Polònia –la real, no la de TV3-). Aquests ultraconservadors radicals, autoritaris, antieuropeus, homòfobs i xenòfobs. Llegiu al respecte l’article de l’eurodiputat socialista Carlos Carnero que subscric fil per randa.
“Perles” del programa Polònia emès el 26 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Reunió a CiU. Esquerra torrrrrna a proposar a Mas la presidència a canvi de declarar la independència de Catalunya. I aquest "cansat ja de menjar-me els mocs" accepta. Zaplana irrrromp en la reunió mort de l'ensurt però Mas ja li aclareix que només es tracta d'un gag. La pluja d'idees dels futurs estadistes no acaba de despenjar-se de l'Estat. Per què serà? Si fins Duran encara alberga esperances per la cartera d'afers exteriors!
- Eleccions municipals - L'opinió dels candidats sobre la inseguretat. Jordi Hereu diu que, després de 28 anys al govern, no tot es pot fer tan ràpid! Ah, i xisclant, diu que vol acabar amb els lladres silenciosos; Xavi Trias, preocupat per trobar l'arrrrel del problema! Ah, i diu que Convergència et rrrobarà el cor; Imma Mayol, diu que si t'atraquen no has de patir perquè el Xuan t'envia els mossos "i parlen i tal"; Jordi Portabella, sobrat de preservatius; Alberto Fernández Díaz, embolicant-hi ETA pel mig, és clar.
- Per il·lustrar la notícia de l'acusació de Duran a Nadal i Puigcercós per intentar captar candidats, en Prados ens ofereix el cas de l'alcalde de Samarruga de la Punta, que pateix un estrany cas de mutació: des del PSUC, a CiU, a PSC i ara, fins amb els ovnis que han aterrat al seu poble. [Per cert que els ovnis no s'escapen del gran debat d'aquests dies, els regals de llibres i roses, eh penya]
- Franco: "Lo grave no es que la TV3 no vaya a verse en Valencia, lo grave es que se vea en Cataluña! 24 horas emitiendo, y en catalán!"
- El Príncep disfressat de metge, compareix davant els periodistes congregats a la clínica "Rubert". Grans preguntes i respostes "Ha roto aguas la princesa?" "No, ha roto un jarrón, pero el médico ya la ha calmado". "Ya tienen nombre?" "Si es niño, Pelayo; si es niña, Rambla de Cataluña". "Cuantos kilos le gustaría que tuviera el bebé?" "Bueno, de momento ya tiene 500 en una cuenta de ahorro"
- Zaplana atrapat al polígraf que, saturat de mentides, és a punt d'autodestruir-se, i acaba explotant! M'ha encantat el Zaplana que per agafar el colom que per fi han atrapat deixa anar: "Suerte que siempre llevo guantes por si hay que contar dinero!". Ah, i sabeu com es diu el gos que protegeix el seu xalet de Marina d'Or? Portland!
EL MILLOR
- La pregunta del dia dels matins: "Creieu que a l'escola el català s'ha d'ensenyar en castellà?" Sóc taaan fan del Cuní, la Rahola i la Melero falses! Cuní acaba renyant carinyosament la Rahola: "Matins punt no, Pilar, matins punt no!"
EL PITJOR
- Míting d'Imma Mayol als okupes. Malo, malo. L'accent és més anglès que mallorquí amb tòpping d'accentosaura, no?? Quan el superconseller es presenta al lloc dels fets aquesta brama "no pots posar les esposes a la teva esposa" i gairebé s'arranca de nou a cantar el seu himne "Com m'agrada ser superconseller"
SURREALISTA
- "A tope, a tope, a tope con la COPE", el millor del gag sobre la nova manifestació de la dreta i els atacs a un pobre mosso a qui troben massa fluix, un "trilirí", perquè no els pega amb la porra!
LA PICADA D'ULLET
- La llei de la "dependència" comença a aplicar-se a Catalunya: Montilla li dóna a l'avi un pis tutelat, sí, però, "depèn" de que el seu vot sigui pel PSC. Zapatero s'apunta el tanto: "el piso es el mismo pero se lo da el Gobierno central, el de toda la vida".
LA IMATGE DEL DIA
- Franco sotmès a una particular versió de "Cambio radical", amb el seu cos i uns caps alternatius: el de Carod, Losantos, la Pantoja...
ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS
- Ségolène i Sarkozy hauran de fer com els malalts de Sant Boi, fer un esforç per semblar centrats. Tres pobles...
ARXIU HISTÒRIC (reciclatge de gags)
- Acebes entrevista les candidates a secretària. L'escollida és la més sexi, i la més tonta, i a sobre catalana! Montserrat Güell de Rocamora, del Garraf, amb una àmplia experiència a la Plataforma pro-seleccions catalanes, la Plataforma Catalunya-Montenegro, i el Club de Fans d'Oleguer Presas.
LA CANÇÓ [Every breath you take]
- El Govern en ple demana infructuosament entrades pel concert de Police. Saura, com sempre, s'ofereix per solucionar-ho: "El veritable líder de la Police sóc jo..."
Com m'agrada ser
superconseller
qui m'ho anava dir
que això de reprimir
se'm donaria bé
Quina sensació
tan gratificant
estovar els okupes
mentre la Imma a casa
s'ho va mirant
Ai collons Joan
no t'animis tant
tu eres un senyor
progre de debò
Jo sóc la Police
estic tan feliç
fer complir la norma
amb un uniforme
és el paradís
És el paradís!
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
- Catalans, ja ha passat Sant Jordi, la Diada dels socialistes. Sí, sí, no em mireu així. No vau veure l'Artur Mas arribant a casa seva [la la la] amb una rosa a la mà? he he... que cabrón! D'això s'en diu publicitat electoral subliminal. I a més a més Sant Jordi era del PSC, això ho sap tothom. Vaja, a mi m'ho van dir... I parlant de Sant Jordi, ja us van regalar força llibres? A mi sí, un munt: L'Estatut, història d'un canvi, L'Estatut els punts clau, L'Estatut, un pas més, Harry Potter i l'Estatut, La catedral del mar de l'Estatut... Ah, i el llibre mediàtic de Polònia. Aquest últim m'ha anat de conya per falcar la pota d'un armari que ballava. He, he.... buenu, és que això de Sant Jordi és bonic. Els escritors firmant llibres... per cert, a les parades de la Rambla només es parlava d'una cosa. És notícia bomba però no us ho puc explicar. Buenu, va, una pista: ensaïmada i gavina. Què, no? Us ho diré més clar, una escriptora mallorquina es fa d'un partit polític que no és molt molt d'esquerres. Però no puc dir més. Ultrasecreto. Cremallera. Total, que un any més ja ha passat Sant Jordi, la Diada socialista, que dic jo. I ara arriba la Mare de Déu de Montserrat, la Diada del balonmano, buenu sí, del handbol. Què passa, de què us exclameu? No us heu fixat amb la pilota que porta a la mà la Moreneta? Que si la tira no la para ni en Barrufet. Per això el Barça porta anys de glòria en aquest esport. Tenim els sants a favor. En fi, buenu que, ah, ja estan les lletres, pues a la de tres, un, dos, tres, visca Catalunya!
[què, us pensaveu que parlaria de l'Estatut eh, doncs no! ... he he que cabrón]
PS: Per cert, ens han volgut dir alguna cosa amb això del colom que s'anava cagant en tots els personatges?
ZW núm. 82 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.ucm.es/info/foroblog/
Aquesta setmana ha tingut lloc a Madrid el “II Congreso Internacional de Blogs y Periodismo en la Red”, organitzat pel Departament de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Informació de la UCM. Dins del programa que s’ha desenvolupat, destacar el panell de política i societat sota el títol “Redes sociales, blogopolítica y procesos electorales”. Aquest panell ha estat presidit per José Luís Dader i ha comptat amb la participació de Fernando Jáuregui, Tito Drago, Juan Varela i Enrique Castro.Tota la informació del Congrés s’ha pogut seguir en aquest blog on hi trobareu el més destacat.
En aquest context, recordar-vos les Jornadas eSeg 2007, de les quals us feia un primer anunci en el Zona Web 79. Les Jornades entorn la bloguesfera s’inauguraran a Segòvia el pròxim 4 de maig. Encara és oberta la inscripció i, a més de poder descarregar des de la seva pàgina web tots els documents i tutorials referenciats, l’organització ha posat en marxa un servei d’informació gratuïta via sms a tots els participants.
Per acabar, facilitar-vos tota la informació sobre la presentació del llibre Web 2.0 de l’Antonio Fumero, en Genís Roca i en Fernando Sáez Vacas. Podeu descarregar aquí el llibre Web 2.0, complert i íntegre; consultar el mapa del web 2.0 que acompanya el llibre o visitar l’espai wiki per mantenir i actualitzar aquest mapa.
ZV (Zona Vídeo). Labour: vision és el canal dels laboristes a YouTube que, malgrat tenir poques visites, representa una aposta per aquest mitjà que el mateix Tony Blair ha potenciat contestant les preguntes dels ciutadans en aquest canal. Per una altra banda, els conservadors ofereixen des del seu propi site un espai multimèdia, Conservatives TV, a més d’enllaçar des de la home amb el blog de David Cameron i el seu conegut espai àudiovisual: Webcameron.
Quan sols queden quatre setmanes pel 27 de maig, he visitat molts municipis per participar en actes de presentació de candidats: Reus (Lluís Miquel Pérez), Cerdanyola (Antonio Cárdenas), Cambrils (Robert Benaiges), Mollet (Josep Monràs), Camarles (Joan Curto), Gelida (Lluís Valls), Vilassar de Dalt (Joan Adell), La Roca (Miquel Estapé), Granollers (on vaig presentar tots els candidats dels municipis del Vallès Oriental), Molins de Rei (Xavi Paz), Sant Quirze del Vallès (Antoni Rebolleda), Ripollet (Juan Parralejo), Polinyà (Pepita Pedraza), Rubí (Carmen García), Viladecans (Carles Ruiz) i Barberà del Vallès (Ana del Frago). El nostre Primer Secretari també es desplaça per donar suport als nostres candidats. Aquí trobareu l’important discurs de José Montilla pronunciat a Móra d’Ebre en un dinar amb els candidats i candidates socialistes a les Terres de l’Ebre.
Un important dispositiu de presència a Internet permet visitar els llocs web de tot els candidats i candidates socialistes a través del portal Municipals 2007.
Divendres vaig ser a Barberà on més de 500 persones omplien de gom a gom un poliesportiu per sopar i escoltar l’alcaldessa i candidata a la reelecció Ana del Frago. Conec a l’Anna des de la seva etapa com a Diputada. Persona treballadora, preparada i sensible, va donar ja pistes del seu tarannà com a Alcaldessa en un magnífic discurs d’investidura. Compartia amb nosaltres el sopar, l’anterior alcalde de Barberà, el també socialista José Antonio Robles. És molt maco comprovar com es van produint els relleus en les llistes i les alcaldies en processos no sols pacífics sinó exemplars, amb una perfecta sintonia d’aquell que deixa pas a un altre i la seva màxima il·lusió és treballar per la victòria del nou candidat. Això sols es possible des de la fraternitat, des del fet de compartir uns ideals, des de la generositat.
Aquesta generositat era també ben palesa ahir al vespre a Viladecans, on Carles Ruiz, davant de més d’un miler de persones, prenia el relleu de Jaume Montfort com a candidat a l’Alcaldia de Viladecans. Podeu també llegir el discurs d’investidura d’en Carles, que va prendre possessió el 5 de novembre del 2005. Era la primera vegada que en Carles prenia la paraula davant de tanta gent per demanar-los-hi ajut per la campanya. El conec des de fa més de vint anys. És un home que s’ha fet des de baix, amb esforç, treballant. És home tenaç, d’arrelades conviccions socialistes, amant de la lectura i de la cuina, enamorat de la seva família i amic dels de veritat. Segueix essent el jove il·lusionat que vaig conèixer quan era membre de la Comissió Executiva Nacional de la JSC encapçalada per l’enyorat Xavier Soto. Quan el sentia parlar de la seva ciutat, de la seva passió per la política, del seu compromís amb la política social, de l’orgull per la feina ben feta, pels equipaments educatius, esportius i culturals, de les noves perspectives que s’obren amb la recuperada platja, del futur parc aeronàutic, es va establir una sintonia màgica amb l’auditori. Tancaves els ulls i veies una ciutat dinàmica i solidària, delerosa per seguir essent una veritable comunitat. Si mai em pregunten que és fer socialisme podré respondre sense dificultats, és fer el que Carles Ruiz vol fer per Viladecans.
Al matí havia estat a Reus, fent la cloenda de la Convenció Municipal del partit, en la que més de 200 persones, moltes d’elles no militants, havien estat treballant per acabar d’arrodonir el programa electoral que ha de portar novament a la victòria a un PSC encapçalat per Lluís Miquel Pérez. Tinc una especial relació amb el socialisme reussenc des de fa molts anys. Una de les primeres persones amb qui vaig teixir una relació de complicitat política –i us estic parlant de l’any 1978- és Carles Salas, tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Reus, amb qui vaig compartir dos anys ben intensos com a integrants de la Comissió Executiva de la Joventut Socialista de Catalunya. També és de Reus Xavier Amorós, fill del també poeta Xavier Amorós que va ser senador socialista. Reus és un dels bressols del socialisme català. El setembre de l’any 1905 es constituïa l’Agrupació Socialista de Reus, amb 20 militants d’entre els que destacaven Antoni Fabra i Ribas i Josep Recasens i Mercadé. L’any 2005 l’actual Agrupació del PSC de Reus ho commemorava amb una magnífica exposició que vaig tenir el privilegi de visitar i de la que guardo com a record el magnífic Album dels 100 anys de socialisme a Reus editat per la Fundació Josep Recasens, i un pin d’or amb el segell de la “Federació Obrera Local de Reus” que el propi Lluís Miquel Pérez em va regalar. És dóna també la circumstància que precisament a Reus és un dels pocs llocs on hi havia una Agrupació relativament nombrosa del primer partit en que vaig militar, el Partit Socialista Popular de Tierno Galvan. Probablement la continuïtat històrica i l’orgull socialista de Reus han contribuït també a l’hegemonia del PSC en les eleccions municipals celebrades des de 1979 ençà. 4 alcaldes socialistes hem tingut a Reus des d’aleshores: en Carles Martí, en Ton Borrell, en Josep Abelló i en Lluís Miquel Pérez. No vaig conèixer el primer, però sí els altres tres. Anton Borrell va morir en un accident de cotxe. Però en Pep Abelló va garantir la continuïtat del projecte i, més tard, després d’una molt bona gestió municipal, va cedir el lideratge del socialisme reussenc a en Lluís Miquel.
També hem de parlar de la campanya electoral a Barcelona, encapçalada brillantment per Jordi Hereu. Aquí sota trobareu el seu cartell de campanya i també una caricatura que trobareu en punts de llibre i imants de nevera.
Com podeu veure la campanya de les eleccions municipals em posa en contacte amb molta gent, a molts llocs, i també em posa en contacte amb la història del PSC. Per cert, el setembre farà 30 anys de la meva afiliació socialista al PSP Català. Estic pensant en publicar un llibre que reculli escrits meus d’aquesta llarga etapa militant i que serveixi d’homenatge als milers d’homes i dones, d’ahir i d’avui, que han fet possible el projecte del PSC i la seva potent realitat de present i de futur. És precisament aquesta aportació desinteressada de tanta i tanta gent la que ha de reconciliar-nos amb la política i, com us deia, la campanya municipal és un bon moment per a comprovar-ho.
Per cert, faig un parèntesi, trobo indigne l’intent de CiU d’anul·lar candidatures socialistes, d’ERC i d’ICV pel fet que ens presentem en coalicions que permeten la incorporació de persones i grups independents a alguns municipis. Com és possible que CiU vulgui limitar les possibilitats d’opció democràtica dels catalans? Com és possible que CiU vulgui obstaculitzar la incorporació a la política d’homes i dones independents, que no volen perdre la seva independència però sí establir vincles de col·laboració amb determinats partits polítics? Molts nervis ha d’haver a cal convergent perquè estiguin intentant una maniobra profundament antidemocràtica i barroera. Tanco el parèntesi.
Però la política pot i ha de millorar també a través de la reflexió. I avui he de recomanar-vos la lectura d’un article que, per raons de propietat intel·lectual i drets d’autor, no puc proporcionar-vos directament. Es tracta del magnífic treball de Daniel Innerarity, “La política como actividad inteligente”, aparegut al número 170 de març de 2007 de la revista “Claves de razón práctica”. En altres ocasions us he recomanat la lectura d’altres articles d’Innerarity, així com dels seus llibres entre els que destaca “La transformación de la política”, publicat per Ediciones Península l’any 2002. Potser de vegades abuso de l’adjectiu imprescindible, però avui no. L’article “La política como actividad inteligente” és absolutament imprescindible.
La campanya electoral francesa també ens reconcilia amb la política. Aquí sota trobareu el cartell de Ségolène Royal en aquesta segona volta.
Quin nivell de participació en la primera volta! Una primera volta sense sorpresa. Com ja he dit, una participació impressionant (85%) i els dos primers llocs per a Nicolas Sarkozy (31,18%) i Ségolène Royal (25,87%). Un digníssim tercer lloc per a François Bayrou (18,57%) i la quarta posició per un Le Pen en retrocés (10,44%). Retrocés també de l'extrema esquerra, amb una victòria relativa d'Olivier Besancenot (LCR) amb un 4,08%, sobre l'1,93% de Marie George Buffet (PCF) -el pitjor resultat de la història dels comunistes francesos-, l'1,57% de Dominique Voynet (Verds), l'1,33 d'Arlette Laguiller (Lutte Ouvrière) i l'1,32 de José Bové. Probablement el record del 21 d'abril de 2002 en que Lionel Jospin va quedar tercer, al darrera de Jacques Chirac i Jean Marie Le Pen, explica moltes coses. Sarkozy està en millor posició per guanyar però Ségolène Royal donarà la batalla fins al final. Té tot el nostre suport i encarna l'esperança de tots i totes els progressistes de França. Llegiu la declaració de Ségolène Royal en conèixer els resultats de la primera volta i els discursos de la candidata socialista en els mítings celebrats a Montpellier i Lió. Sobre el debat polític que s’està produint a França no us podeu perdre els articles de Felipe González i Jean Daniel.
No vull deixar de comentar la Diada de Sant Jordi que va ser, novament, un èxit des de tots els punts de vista. Veieu aquí sota l’èxit dels globus en forma de cor que es repartien a la parada del PSC.
Artur Mas va criticar (no descansa ni amb motiu de la Diada de Sant Jordi) que el President Montilla hagués decidit no fer una declaració institucional perquè considera que així la Diada es despolititza i perd interès. Què poc a veure tenen les preocupacions d’Artur Mas amb el que pensa la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya! El president va fer bé. I va fer el que toca amb motiu de la Diada: promoure el plaer de llegir. Ho va fer en aquest article publicat a El Periódico. L’actitud del president va ser saludada en un article del director de La Vanguardia. La Diada va remoure una mica la polèmica sobre la incorporació de la musa d’Artur Mas, Maria de la Pau Janer a les candidatures del PP a les Illes Balears. Llegiu al respecte els articles de Llàtzer Moix i del meu amic Jordi Miralles, Coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa.
S’ha celebrat aquests dies el tercer aniversari del govern socialista presidit per José Luis Rodríguez Zapatero. El millor homenatge que se li pot fer és fer balanç de la seva gestió. La trobareu recollida en aquest document del Ministeri de la Presidència sobre els tres anys de govern.
La bona gestió de Zapatero contrasta amb un PP “uncido a la mentira” com afirma sense embuts aquest editorial del diari El País. Trobareu més dades sobre la gegantina mentida del PP en aquests articles d’Ernesto Ekáizer, un sobre el judici de l’11-M i l’altre sobre Mariano Rajoy, i una reflexió sobre el caràcter conservador del PP en aquest article d’Enric Sopena.
Acabo sumant-me a la campanya de suport a Bronislaw Geremek, eurodiputat polonès, que ha desafiat la purga impulsada pels bessons Lech i Jaroslaw Kaczynski (respectivament, President i Primer Ministre de Polònia –la real, no la de TV3-). Aquests ultraconservadors radicals, autoritaris, antieuropeus, homòfobs i xenòfobs. Llegiu al respecte l’article de l’eurodiputat socialista Carlos Carnero que subscric fil per randa.
“Perles” del programa Polònia emès el 26 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Reunió a CiU. Esquerra torrrrrna a proposar a Mas la presidència a canvi de declarar la independència de Catalunya. I aquest "cansat ja de menjar-me els mocs" accepta. Zaplana irrrromp en la reunió mort de l'ensurt però Mas ja li aclareix que només es tracta d'un gag. La pluja d'idees dels futurs estadistes no acaba de despenjar-se de l'Estat. Per què serà? Si fins Duran encara alberga esperances per la cartera d'afers exteriors!
- Eleccions municipals - L'opinió dels candidats sobre la inseguretat. Jordi Hereu diu que, després de 28 anys al govern, no tot es pot fer tan ràpid! Ah, i xisclant, diu que vol acabar amb els lladres silenciosos; Xavi Trias, preocupat per trobar l'arrrrel del problema! Ah, i diu que Convergència et rrrobarà el cor; Imma Mayol, diu que si t'atraquen no has de patir perquè el Xuan t'envia els mossos "i parlen i tal"; Jordi Portabella, sobrat de preservatius; Alberto Fernández Díaz, embolicant-hi ETA pel mig, és clar.
- Per il·lustrar la notícia de l'acusació de Duran a Nadal i Puigcercós per intentar captar candidats, en Prados ens ofereix el cas de l'alcalde de Samarruga de la Punta, que pateix un estrany cas de mutació: des del PSUC, a CiU, a PSC i ara, fins amb els ovnis que han aterrat al seu poble. [Per cert que els ovnis no s'escapen del gran debat d'aquests dies, els regals de llibres i roses, eh penya]
- Franco: "Lo grave no es que la TV3 no vaya a verse en Valencia, lo grave es que se vea en Cataluña! 24 horas emitiendo, y en catalán!"
- El Príncep disfressat de metge, compareix davant els periodistes congregats a la clínica "Rubert". Grans preguntes i respostes "Ha roto aguas la princesa?" "No, ha roto un jarrón, pero el médico ya la ha calmado". "Ya tienen nombre?" "Si es niño, Pelayo; si es niña, Rambla de Cataluña". "Cuantos kilos le gustaría que tuviera el bebé?" "Bueno, de momento ya tiene 500 en una cuenta de ahorro"
- Zaplana atrapat al polígraf que, saturat de mentides, és a punt d'autodestruir-se, i acaba explotant! M'ha encantat el Zaplana que per agafar el colom que per fi han atrapat deixa anar: "Suerte que siempre llevo guantes por si hay que contar dinero!". Ah, i sabeu com es diu el gos que protegeix el seu xalet de Marina d'Or? Portland!
EL MILLOR
- La pregunta del dia dels matins: "Creieu que a l'escola el català s'ha d'ensenyar en castellà?" Sóc taaan fan del Cuní, la Rahola i la Melero falses! Cuní acaba renyant carinyosament la Rahola: "Matins punt no, Pilar, matins punt no!"
EL PITJOR
- Míting d'Imma Mayol als okupes. Malo, malo. L'accent és més anglès que mallorquí amb tòpping d'accentosaura, no?? Quan el superconseller es presenta al lloc dels fets aquesta brama "no pots posar les esposes a la teva esposa" i gairebé s'arranca de nou a cantar el seu himne "Com m'agrada ser superconseller"
SURREALISTA
- "A tope, a tope, a tope con la COPE", el millor del gag sobre la nova manifestació de la dreta i els atacs a un pobre mosso a qui troben massa fluix, un "trilirí", perquè no els pega amb la porra!
LA PICADA D'ULLET
- La llei de la "dependència" comença a aplicar-se a Catalunya: Montilla li dóna a l'avi un pis tutelat, sí, però, "depèn" de que el seu vot sigui pel PSC. Zapatero s'apunta el tanto: "el piso es el mismo pero se lo da el Gobierno central, el de toda la vida".
LA IMATGE DEL DIA
- Franco sotmès a una particular versió de "Cambio radical", amb el seu cos i uns caps alternatius: el de Carod, Losantos, la Pantoja...
ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS
- Ségolène i Sarkozy hauran de fer com els malalts de Sant Boi, fer un esforç per semblar centrats. Tres pobles...
ARXIU HISTÒRIC (reciclatge de gags)
- Acebes entrevista les candidates a secretària. L'escollida és la més sexi, i la més tonta, i a sobre catalana! Montserrat Güell de Rocamora, del Garraf, amb una àmplia experiència a la Plataforma pro-seleccions catalanes, la Plataforma Catalunya-Montenegro, i el Club de Fans d'Oleguer Presas.
LA CANÇÓ [Every breath you take]
- El Govern en ple demana infructuosament entrades pel concert de Police. Saura, com sempre, s'ofereix per solucionar-ho: "El veritable líder de la Police sóc jo..."
Com m'agrada ser
superconseller
qui m'ho anava dir
que això de reprimir
se'm donaria bé
Quina sensació
tan gratificant
estovar els okupes
mentre la Imma a casa
s'ho va mirant
Ai collons Joan
no t'animis tant
tu eres un senyor
progre de debò
Jo sóc la Police
estic tan feliç
fer complir la norma
amb un uniforme
és el paradís
És el paradís!
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
- Catalans, ja ha passat Sant Jordi, la Diada dels socialistes. Sí, sí, no em mireu així. No vau veure l'Artur Mas arribant a casa seva [la la la] amb una rosa a la mà? he he... que cabrón! D'això s'en diu publicitat electoral subliminal. I a més a més Sant Jordi era del PSC, això ho sap tothom. Vaja, a mi m'ho van dir... I parlant de Sant Jordi, ja us van regalar força llibres? A mi sí, un munt: L'Estatut, història d'un canvi, L'Estatut els punts clau, L'Estatut, un pas més, Harry Potter i l'Estatut, La catedral del mar de l'Estatut... Ah, i el llibre mediàtic de Polònia. Aquest últim m'ha anat de conya per falcar la pota d'un armari que ballava. He, he.... buenu, és que això de Sant Jordi és bonic. Els escritors firmant llibres... per cert, a les parades de la Rambla només es parlava d'una cosa. És notícia bomba però no us ho puc explicar. Buenu, va, una pista: ensaïmada i gavina. Què, no? Us ho diré més clar, una escriptora mallorquina es fa d'un partit polític que no és molt molt d'esquerres. Però no puc dir més. Ultrasecreto. Cremallera. Total, que un any més ja ha passat Sant Jordi, la Diada socialista, que dic jo. I ara arriba la Mare de Déu de Montserrat, la Diada del balonmano, buenu sí, del handbol. Què passa, de què us exclameu? No us heu fixat amb la pilota que porta a la mà la Moreneta? Que si la tira no la para ni en Barrufet. Per això el Barça porta anys de glòria en aquest esport. Tenim els sants a favor. En fi, buenu que, ah, ja estan les lletres, pues a la de tres, un, dos, tres, visca Catalunya!
[què, us pensaveu que parlaria de l'Estatut eh, doncs no! ... he he que cabrón]
PS: Per cert, ens han volgut dir alguna cosa amb això del colom que s'anava cagant en tots els personatges?
ZW núm. 82 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.ucm.es/info/foroblog/
Aquesta setmana ha tingut lloc a Madrid el “II Congreso Internacional de Blogs y Periodismo en la Red”, organitzat pel Departament de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Informació de la UCM. Dins del programa que s’ha desenvolupat, destacar el panell de política i societat sota el títol “Redes sociales, blogopolítica y procesos electorales”. Aquest panell ha estat presidit per José Luís Dader i ha comptat amb la participació de Fernando Jáuregui, Tito Drago, Juan Varela i Enrique Castro.Tota la informació del Congrés s’ha pogut seguir en aquest blog on hi trobareu el més destacat.
En aquest context, recordar-vos les Jornadas eSeg 2007, de les quals us feia un primer anunci en el Zona Web 79. Les Jornades entorn la bloguesfera s’inauguraran a Segòvia el pròxim 4 de maig. Encara és oberta la inscripció i, a més de poder descarregar des de la seva pàgina web tots els documents i tutorials referenciats, l’organització ha posat en marxa un servei d’informació gratuïta via sms a tots els participants.
Per acabar, facilitar-vos tota la informació sobre la presentació del llibre Web 2.0 de l’Antonio Fumero, en Genís Roca i en Fernando Sáez Vacas. Podeu descarregar aquí el llibre Web 2.0, complert i íntegre; consultar el mapa del web 2.0 que acompanya el llibre o visitar l’espai wiki per mantenir i actualitzar aquest mapa.
ZV (Zona Vídeo). Labour: vision és el canal dels laboristes a YouTube que, malgrat tenir poques visites, representa una aposta per aquest mitjà que el mateix Tony Blair ha potenciat contestant les preguntes dels ciutadans en aquest canal. Per una altra banda, els conservadors ofereixen des del seu propi site un espai multimèdia, Conservatives TV, a més d’enllaçar des de la home amb el blog de David Cameron i el seu conegut espai àudiovisual: Webcameron.
dimecres, abril 25, 2007
Bravo, Ségo!
La primera volta de les eleccions presidencials franceses no va tenir sorpresa. Una participació impressionant (85%) i els dos primers llocs per a Sarko (31,18%) i Ségo (25,87%). Un digníssim tercer lloc per a François Bayrou (18,57%) i la quarta posició per un Le Pen en retrocés (10,44%). Retrocés també de l'extrema esquerra, amb una victòria relativa d'Olivier Besancenot (LCR) amb un 4,08% sobre l'1,93% de Marie George Buffet (PCF) -el pitjor resultat de la història dels comunistes francesos-, l'1,57% de Dominique Voynet (Verds), l'1,33 d'Arlette Laguiller (Lutte Ouvrière) i l'1,32 de José Bové. Probablement el record del 21 d'abril de 2002 en que Lionel Jospin va quedar tercer, al darrera de Jacques Chirac i Jean Marie Le Pen, explica moltes coses. Sarkozy està en millor posició per guanyar però Ségolène Royal donarà la batalla fins al final. Té tot el nostre suport i encarna l'esperança de tots i totes els progressistes de França. Llegiu la declaració de Ségolène Royal en conèixer els resultats de la primera volta i el brillant discurs de la candidata socialista en el míting celebrat ahir a Montpellier. Aquí sota trobareu el cartell d'aquesta segona volta.
diumenge, abril 22, 2007
Pour moi, c'est elle
Avui el Diari centra més atenció en qüestions internacionals que en d’altres temes. La celebració avui de la primera volta de les eleccions presidencials franceses i la celebració aquest cap de setmana a Itàlia del 4rt Congrés dels Demòcrates d’Esquerra ho han volgut així.
No cal dir que seguiré amb molta atenció l’escrutini francès d’aquest vespre. De fet, ho faré en una vetllada organitzada per la Fundació Rafael Campalans a l’Hotel Diplomàtic. Com deien molts cartells a la campanya francesa: “Pour moi, c’est elle”. Per mi, és ella, Ségolène. Llegiu la vibrant intervenció de Ségolène Royal en l’acte celebrat a Toulouse, en que va participar també José Luis Rodríguez Zapatero (vegeu la foto aquí baix).
Podeu llegir també les opinions de Jean-Marie Colombani (director de Le Monde), Laurent Joffrin (director de Libération) i Jean Daniel (director de Le Nouvel Observateur). Us interessarà també l’anàlisi que fa Alain Touraine i el de Michel Wieviorka, així com l’opinió de Lilian Thuram, jugador del FC Barcelona, sobre el perill que suposa Nicolas Sarkozy. Podeu visitar també la secció dedicada a les eleccions presidencials del portal cultural francès evene.fr
Podeu seguir l’escrutini i les notícies que general als llocs web de Le Monde, Libération i Le Nouvel Observateur, així com al portal Yahoo.fr i al Ministeri de l’Interior.
Després de l’ensurt de la primera volta de les eleccions del 2002, en la que Lionel Jospin va quedar en tercer lloc i van ser Jacques Chirac i Jean Marie Le Pen els que van passar a la segona volta, no és gens estrany que en el moment que escric el diari (17 hores) la participació enguany sigui 15 punts superior a la que es va registrar llavors a la mateixa hora! La incògnita avui és la mateixa, qui passarà a la segona volta, quin serà el suport de Le Pen i també de François Bayrou, el liberal que s’ha volgut presentar com a la millor opció per batre Sarkozy en la segona volta. Personalment crec que no hi haurà sorpresa i seran Ségolène Royal i Nicolas Sarkozy els que es disputaran la presidència en la segona i definitiva volta que tindrà lloc el proper 6 de maig.
Del debat polític francès sorprèn la importància i el rigor que tenen les qüestions lligades a la fiscalitat. Ens ho recorda avui Joaquín Estefanía en el seu article a El País. Us recomano llegir el manifest en favor d’una fiscalitat progressiva impulsat per la revista “Alternatives économiques”. No me’n amago de dir que fins que no haguem assolit majors nivells de justícia social sóc personalment poc partidari de rebaixar els impostos. Això no vol dir que no s’hagin de reformar en el sentit de garantir la seva eficàcia i progressivitat reals. Però la reducció de les desigualtats i la provisió dels serveis de benestar que la ciutadania reclama van en una direcció contrària a l’afebliment fiscal del sector públic.
Sobre la situació econòmica espanyola, el President del Govern va presentar el seu informe anual. Aquí trobareu la intervenció de Zapatero a la Borsa de Madrid i l’editorial que li va dedicar el diari El País.
Aquest cap de setmana s’han celebrat dos importants congressos polítics a Itàlia. El Congrés de la Margarita, celebrat a Roma, en el que el PSC ha estat representat per Pasqual Maragall, i el 4rt Congrés dels Demòcrates d’Esquerra celebrat a Florència, en el que el PSC ha estat representat per Raimon Obiols. En aquests dos Congressos s’ha discutit i aprovat la fundació d’un nou partit, el Partito Democratico, que vol esdevenir la gran força democràtica i reformista d’Itàlia. Serà un partit de nou tipus i d’àmplies fronteres. Precisament la constitució d’un partit d’aquestes característiques, sense una definició precisa en el camp de l’esquerra i abandonant la denominació de “socialista”, ha aixecat un gran debat entre els Demòcrates d’Esquerra, membres del Grup socialista en el Parlament europeu, membres del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista. En el Congrés dels DS un 75% de la militància ha aprovat aquesta fusió defensada en la moció “Per il partito democratico” proposada per la direcció encapçalada per Piero Fassino. Un 15% ha recolzat la moció defensada per Fabio Mussi, totalment contràries a aquesta fusió, i un 10% ha recolzat un rebuig més matisat recollit a la moció defensada per Gavino Angius. Trobareu aquí les intervencions en el Congrés de Piero Fassino, Fabio Mussi i Gavino Angius.
Tornant a la política catalana, us recomano la lectura de la intervenció del Primer secretari del PSC en l’acte de presentació de la candidatura de Joan Antoni Baron a l’alcaldia de Mataró i l’entrevista que em publica avui el diari El Punt.
Aquesta setmana ha aixecat molta polseguera la incorporació de l’escriptora Maria de la Pau Janer a la candidatura del PP a les Illes Balears encapçalada per Jaume Matas. El rebombori rau en el fet que Maria de la Pau Janer havia recolzat de forma molt activa la candidatura d’Artur Mas a la Presidència de la Generalitat. El tema és que, visites al notari a banda, entre CiU i PP hi ha més proximitat que la que CiU reconeix públicament. Llegiu al respecte l’article de David Miró.
Crec d’imprescindible lectura l’article de Jordi Sánchez publicat a El País, fent-se ressò dels arguments del President de la Generalitat continguts en les seves intervencions de la setmana passada a Madrid i Donosti.
Mentre a Catalunya CiU agita l’espantall d’un desplegament estatutari pretesament tímid i lent, convé llegir el tot d’alerta en un sentit diametralment oposat recollit en l’editorial d’ABC de dimecres passat. La credibilitat de CiU en aquesta matèria s’ha vist molt erosionada quan s’ha sabut que una sentència del Tribunal Constitucional sobre un recurs de la Generalitat contra la llei estatal de transport terrestre, afirmava que el Govern català estava en condicions d’exigir competències en matèria de transport de rodalies i no ho va fer. S’ha sabut també –i ho ha confirmat el propi Josep Antoni Duran Lleida- que el govern socialista havia ofert negociar aquest traspàs quan Mercè Sala era la presidenta de Renfe i Josep Borrell era el Ministre d’Obres Públiques, transports i Medi Ambient. I també ha estat publicat el document de 2003 en el que es demostra com CiU es va aplanar davant del govern del PP (quan encara aquest no tenia majoria absoluta) renunciant novament a exigir aquest traspàs.
Us recomano la lectura atenta de l’estudi de la Generalitat sobre “Percepció de nivell de vida i actituds davant de la política” d’abril de 2007. Josep Garriga a El País es fa ressò d’algunes de les seves conclusions. És convenient estudiar-lo amb calma per veure fins a quin punt a Catalunya es podria produir una fractura econòmica, social, cultural i política si les derives extremistes d’alguns no fossin compensades per discursos integradors com el que de forma destacada fa el PSC.
La política espanyola no ha presentat aquesta setmana novetats destacades. La presència de Rajoy a TVE en el programa “Tengo una pregunta para usted” ha posat de manifest la feblesa del seu discurs a causa de la incapacitat de trencar amb el passat i la hipoteca que suposa la tripleta Aznar, Acebes i Zaplana. Aquí trobareu una anàlisi de la seva imatge realitzat per Antoni Gutiérrez-Rubí.
És clar que els problemes del PP són lluny d’haver acabat. No sols hi ha el judici de 11-M i les seves conseqüències polítiques, la seva estratègia de crispació i l’acumulació de casos de corrupció. Aquesta setmana s’ha sabut que el PP estava preparant una maniobra poc clara al voltant del vot per correu en les properes eleccions municipals i autonòmiques. Aquí trobareu l’anàlisi que en fa Javier Pradera. Sobre les conseqüències polítiques del judici de l’11-M podeu llegir l’article que m’ha publicat el diari ABC amb el títol “La mentira será castigada”. I sobre la crispació podeu llegir l’article de Joaquín Estefanía publicat a El País.
Tampoc no us hauríeu de perdre la reflexió més de fons de Josep Ramoneda en la que subratlla en caràcter fonamentalista dels plantejaments del PP el voltant d’una eventual negociació amb eta.
Demà és la Diada de Sant Jordi. Aprofito per desitjar-vos a tots i a totes una feliç Diada i recomanar-vos que no deixeu de comprar i regalar llibres i roses.
Aprofito per agrair des d’aquí tres llibres que m’han regalat ben recentment. El llibre de Josep Antoni Duran i Lleida, “Entre una Espanya i l’altra. De l’11-M a l’atemptat de Barajas” (ed. Columna), amb pròleg de Miquel Roca. Encara no l’he acabat de llegir, estic a la meitat. I, des de la lògica discrepància en moltes coses, no puc deixar de reconèixer l’esforç de rigor i coherència de l’autor. Per exemple quan subscriu l’esperit crític dels autors del llibre “La rectificació” (Lluís Bassets, Albert Branchadell, Josep Maria Fradera, Enric Juliana, Antoni Puigverd i Ferran Sáez Mateu), editat per Destino, que us recomano de forma ben especial.
Duran, des d’una posició inequívocament catalanista, parla molt clar: “Els que identifiquen erròniament autodeterminació amb independència haurien de saber que compten amb la immensa sort de no poder convocar un referèndum per a autodeterminar-nos, perquè estic convençut que, com a màxim, aconseguiríem dividir la societat catalana en dues meitats, divisió que no pot provocar-la mai qui, des de la realitat, estimi sensatament aquesta societat”. (...) “Cal, doncs, que diguem a Espanya que el nostre objectiu no és la independència, tot i la legitimitat de l’independentisme, i que no ens dol posar-nos el nom d’Espanya en boca pròpia, però no pas perquè calgui demanar perdó per res, ni per por, sinó com a desenvolupament de la identitat catalana, pactista com cap d’altra. La nostra política no va dirigida contra la unitat d’Espanya, sinó contra una determinada idea d’aquesta unitat”. (...) “Cal defugir, doncs, els debats estèrils, deixar els grans debats conceptuals per a la càtedra i ajustar més la política a allò que pugui ser d’interès per a la ciutadania”. No cito més, que no li desitjo cap mal polític a Duran, i em fa l’efecte que a CDC no és precisament aquesta la música dominant. Els que manen a CDC s’estimen més anar al darrera d’ERC per demostrar qui és més sobiranista. Com ho van fer en el debat parlamentari sobre el desplegament de l’Estatut.
Vull agrair també el regal de Ferran Gallego del seu darrer llibre “Barcelona, mayo de 1937”, editat per Debate, que fa un rigorós examen de la tràgica divisió de l’esquerra catalana i la divisió del camp antifeixista, que va conduir a la persecució i intent d’extermini del POUM.
Finalment, agrair a Nathan Baidez el seu llibre “Vagos, maleantes... y homosexuales. La represión a los homosexuales durante el franquismo”, publicat per l’editorial Malhivern. Cal dir que Nathan tenia 18 anys quan va fer aquest estudi que ha participat en el projecte Argó d’ajut a joves investigadors organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona. En el llibre hi trobareu una entrevista que em va fer l’autor.
“Perles” del programa Polònia emès el 19 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Rajoy, Acebes, Piqué i Zaplana en animada sobretaula. Han quedat per dinar per gravar un vídeo de comiat a una secretària que es casa i, ja se sap, l'alcohol afluixa les llengües, una cosa porta a l'altra i Acebes acaba confessant que l'autor dels atemptats de l'11-M va ser...... AL-QAEDA! Sort de Rajoy, a punt per apretar el botó "delete".
- Franco entrevistat en un programa del cor [o de les vísceres, hauríem de dir] sobre el seu fill il·legítim. Quan per fi ho admet "no sé cómo sucedió" apareix a l'altra banda de la pantalla el seu fill, que es diu Mohammed i viu a Marraqueix. És clavadet a ell però... és moro i l'imita... de por. I encara no s'ha acabat. Sembla que "la Gemio" li té preparada encara una altra sorpresa, un altre fill il·legítim, igualment clavadet, i que és magistrat del Suprem. Por, eh?
- Roda de premsa a Renfe: "Vist que tots les accions empreses no han funcionat, hem acordat, retardar Catalunya 20 minuts"
- Adrià&Ruski convidats estrella de la Teletienda, presenten l'adriamatic2007, un suposat aparell que serveix per esferificar, i recordeu "si la VISA t'ho pot deixar, l'Adrià t'ensenya a menjar".
EL MILLOR
- Rajoy segons abans de que comenci "Tengo una pregunta para usted" repassa mentalment la llista de preus i el mantra "a por ellos, oe". Les preguntes són idiotes i les respostes, ni te cuento. Que si quina és la tecla per "seleccionar todo", que si Ràcing-Hércules qué, que si les normes de circulació, que si els problemes de Jaimito, i el rellotge avança. El gran Lorenzo Milá té la solució. Les 50 preguntes que queden les faran totes a l'hora. I el gran Queco-Rajoy té el seu minut de glòria, amb un reguitzell de respostes inconnexes, però possiblement encertades que inclouen: "pasapalabra, al fondo a la izquierda, X, Chuck Norris, los Beatles, Pío XII, no puedorr, Falete, a medias.... que alguien diga talleu és bona, por favoooooor". Rajoy ha estat en aquest capítol el Messi de la setmana.
EL PITJOR
- Carod i Puigcercós enxampen els seus companys consellers a puntíssim d'espiar la llibreta del President. I ara qui els enxampa és Montilla, of course. "Això és el colmu." .... Però jo m'he perdut. No sé què li agafa al President que diu que els consellers han de parlar amb una sola veu i els dóna una sobredosi d'oxígen. Total, que acaben cantant com els 7 nans "aibò, aibò, anem a governar" i són interromputs per dos soldats japonesos que ha col·locat el guionista nou "from Iowa". A Soler no se li escapa de cridar "Talleu, és horrible"
SURREALISTA
- El Vaticà desaprova la parròquia de Vallecas... però el Papa ja ha pres mesures. S'ha plantat una caçadora texana sobre la vestimenta blanca i guitarra elèctrica en mà xilla: "Ale, tronki, amén" ??????
ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS
- Polonews. Escàndol en un parvulari. Els nens de 3 anys criden molt... I escàndol també a la política balear. M. de la PPau Janer serà candidata pel PP mentre sosté que continua recolzant a CiU a Catalunya "Ni tan sols les seves novel·les són tan poc creïbles". I per cert que la veiem presentant el seu últim llibre "Me caí de un columpio... y al despertar era del PP".
ARXIU HISTÒRIC (reciclatge de gags)
- Rumors de dimissió de Pepe Bono. Només d'entrar al desptax de ZP, aquest se li abraona i li agraeix el suggeriment... "no me digas más". Entra M. Teresa i el mateix.... Bono, desconcertat, amb els altres 2 ja desapareguts no ho acaba d'entendre: "pero si sólo quería preguntarle la hora..."
LA NOVETAT
- M. de la PP Janer [els gestos són clavadets, clavadets] repeteix la seva ja mítica frase: "que m'hagi fet d'es PP no vol dir que compartesqui ses seves idees".... perdó?? I és que ella ja es veu "Miss Parlamento i Consellera de Cultura del Govern Baleà"
- Un nou guionista a Polònia. No ho he entès. És el James Stewart del "Minoria absoluta" però no ho diuen... l'únic que sabem és que parla com ell i que els seus referents són els dels americans. (¿?)
- Eleccions municipals. Els candidats responen. El tema l'habitatge. Jordi Hereu, brillant, "l'últim crit en política de pisos"; Xavi Trias, invencible en el domini de la "r"; Imma Mayol, antisistema però menys; Jordi Portabella, calcat; Alberto Fernández Díaz, el més soset.
EL MONÒLEG DE RAJOY (al míting de suport a Sarkozy)
- "Merci, Sarkozy, merci en français la patrie, merci la vache que rie, je suis Rajoy. En España yo tengo a Zapatero que es muy malo y es amigo de los terroristas, les terroristes. Ségolène es amiga de Zapatero y por tanto es amiga de ETA, amie de ETé, n'est-ce pas l'extraterrestre, les terroristes. Es que Zapatero no sé que le ve. Je ne sois que le vois. Je ne sais pas. Mais [ens ensenya una superfoto en biquini d'Elle], será por sus ojos azules como el océano, comme l'ocean, será su cabello negro como el chapapote, le chapapoi, será su sonrisa que deja jilipollas, jilipoi? Escuchadme. Escuchadme moi. Sarkozy, si Ségolène fuera mon rival, mi rival electoral, yo me la comería a bocados, de lo buena que está, que está como un croisán. Ségolène, je t'aime"
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
- "Catalans, diumenge a la tarda vaig anar a veure 300 amb la Diana. És que des de la negociació de l'Estatut que no veia escenes de sang i fetge i mira. I un cop al cine començo a menjar crispetes [ja sé que això molesta, però jo tinc una manera de no fer soroll perquè me les humitejo una mica a la llengua i quan les mossego no fan soroll] i amb això que em truca el Montilla [jo al cine no apago el mòbil, només el deixo en modo silencio. Però un dia me'l vaig deixar i van sonar els Segadors. Tota la platea es va aixecar i es va montar un pitote]. Total que em truca el Montilla, surto de la sala i em diu que el Carod diu que si tomben l'Estatut demanarà la independència i que què pot fer. I jo que sé que pot fer! A ell no el van fitxar per mantenir a ratlla els d'ERC? Jo no vaig tenir cap problema. Jo els vaig concedir la independència, els vaig fotre fora. Je, je, que cabróoon. Total, que entre una cosa i l'altra em té mitja hora [no és que parlés molt, és que parlava lent] i quan torno ja ha acabat la peli. Tots morts. Total, que me l'he baixada de l'emule i avui la veuré [ja sé que això no queda bé dir-ho per la tele, però com que jo sóc d'aquesta manera]. Ei, que m'hi peso (fa la demo de les crispetes). Ho veieu? Visca Catalunya."
ZW núm. 81 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
Writing for the Web 3.0
Amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Llibre i, a Catalunya, de la Diada de Sant Jordi, aquí van uns quants suggeriments. El primer, un llibre de Crawford Kilian: “Writing for the Web 3.0”, una versió actualitzada de l’obra “Escribir para la Red” (publicat per Deusto l’any 98). En aquesta ocasió, l’autor recull una sèrie de propostes per a que les paraules funcionin de la millor manera en un context i format digital; es basa en les tres funcions que aquestes paraules han de complir mentre són visualitzades per l’internauta: informar, orientar i persuadir. Podeu consultar informació interessant sobre el tema aquí.
També en el context Xarxa, demà dilluns es presenta a Madrid un llibre impulsat per la Fundación Orange sota el títol: Web 2.0, els autors del qual són Antonio Fumero, Genís Roca i Fernando Sáez Vacas. El llibre analitza l’evolució que suposa per a Internet l’anomenada web participativa, a partir de l’aparició de noves tecnologies que han propiciat un canvi radical en les rutines i en l’actitud dels usuaris.
I una última referència, sobre la relació dels blogs i les noves tecnologies en el camp polític, és “Blogwars: The new political battleground” (La guerra dels blogs: el nou camp de batalla polític) del professor David Perlmutter.
ZV (Zona Vídeo). Citizentube és un nou canal temàtic a YouTube amb vídeos exclusivament de contingut polític, de diferents procedències, enviats pels usuaris. En la seva presentació, es defineix com “un lloc on tothom, des dels usuaris als candidats, té les mateixes oportunitats de ser vist i escoltat”. Podeu consultar aquí el vídeo de presentació.
No cal dir que seguiré amb molta atenció l’escrutini francès d’aquest vespre. De fet, ho faré en una vetllada organitzada per la Fundació Rafael Campalans a l’Hotel Diplomàtic. Com deien molts cartells a la campanya francesa: “Pour moi, c’est elle”. Per mi, és ella, Ségolène. Llegiu la vibrant intervenció de Ségolène Royal en l’acte celebrat a Toulouse, en que va participar també José Luis Rodríguez Zapatero (vegeu la foto aquí baix).
Podeu llegir també les opinions de Jean-Marie Colombani (director de Le Monde), Laurent Joffrin (director de Libération) i Jean Daniel (director de Le Nouvel Observateur). Us interessarà també l’anàlisi que fa Alain Touraine i el de Michel Wieviorka, així com l’opinió de Lilian Thuram, jugador del FC Barcelona, sobre el perill que suposa Nicolas Sarkozy. Podeu visitar també la secció dedicada a les eleccions presidencials del portal cultural francès evene.fr
Podeu seguir l’escrutini i les notícies que general als llocs web de Le Monde, Libération i Le Nouvel Observateur, així com al portal Yahoo.fr i al Ministeri de l’Interior.
Després de l’ensurt de la primera volta de les eleccions del 2002, en la que Lionel Jospin va quedar en tercer lloc i van ser Jacques Chirac i Jean Marie Le Pen els que van passar a la segona volta, no és gens estrany que en el moment que escric el diari (17 hores) la participació enguany sigui 15 punts superior a la que es va registrar llavors a la mateixa hora! La incògnita avui és la mateixa, qui passarà a la segona volta, quin serà el suport de Le Pen i també de François Bayrou, el liberal que s’ha volgut presentar com a la millor opció per batre Sarkozy en la segona volta. Personalment crec que no hi haurà sorpresa i seran Ségolène Royal i Nicolas Sarkozy els que es disputaran la presidència en la segona i definitiva volta que tindrà lloc el proper 6 de maig.
Del debat polític francès sorprèn la importància i el rigor que tenen les qüestions lligades a la fiscalitat. Ens ho recorda avui Joaquín Estefanía en el seu article a El País. Us recomano llegir el manifest en favor d’una fiscalitat progressiva impulsat per la revista “Alternatives économiques”. No me’n amago de dir que fins que no haguem assolit majors nivells de justícia social sóc personalment poc partidari de rebaixar els impostos. Això no vol dir que no s’hagin de reformar en el sentit de garantir la seva eficàcia i progressivitat reals. Però la reducció de les desigualtats i la provisió dels serveis de benestar que la ciutadania reclama van en una direcció contrària a l’afebliment fiscal del sector públic.
Sobre la situació econòmica espanyola, el President del Govern va presentar el seu informe anual. Aquí trobareu la intervenció de Zapatero a la Borsa de Madrid i l’editorial que li va dedicar el diari El País.
Aquest cap de setmana s’han celebrat dos importants congressos polítics a Itàlia. El Congrés de la Margarita, celebrat a Roma, en el que el PSC ha estat representat per Pasqual Maragall, i el 4rt Congrés dels Demòcrates d’Esquerra celebrat a Florència, en el que el PSC ha estat representat per Raimon Obiols. En aquests dos Congressos s’ha discutit i aprovat la fundació d’un nou partit, el Partito Democratico, que vol esdevenir la gran força democràtica i reformista d’Itàlia. Serà un partit de nou tipus i d’àmplies fronteres. Precisament la constitució d’un partit d’aquestes característiques, sense una definició precisa en el camp de l’esquerra i abandonant la denominació de “socialista”, ha aixecat un gran debat entre els Demòcrates d’Esquerra, membres del Grup socialista en el Parlament europeu, membres del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista. En el Congrés dels DS un 75% de la militància ha aprovat aquesta fusió defensada en la moció “Per il partito democratico” proposada per la direcció encapçalada per Piero Fassino. Un 15% ha recolzat la moció defensada per Fabio Mussi, totalment contràries a aquesta fusió, i un 10% ha recolzat un rebuig més matisat recollit a la moció defensada per Gavino Angius. Trobareu aquí les intervencions en el Congrés de Piero Fassino, Fabio Mussi i Gavino Angius.
Tornant a la política catalana, us recomano la lectura de la intervenció del Primer secretari del PSC en l’acte de presentació de la candidatura de Joan Antoni Baron a l’alcaldia de Mataró i l’entrevista que em publica avui el diari El Punt.
Aquesta setmana ha aixecat molta polseguera la incorporació de l’escriptora Maria de la Pau Janer a la candidatura del PP a les Illes Balears encapçalada per Jaume Matas. El rebombori rau en el fet que Maria de la Pau Janer havia recolzat de forma molt activa la candidatura d’Artur Mas a la Presidència de la Generalitat. El tema és que, visites al notari a banda, entre CiU i PP hi ha més proximitat que la que CiU reconeix públicament. Llegiu al respecte l’article de David Miró.
Crec d’imprescindible lectura l’article de Jordi Sánchez publicat a El País, fent-se ressò dels arguments del President de la Generalitat continguts en les seves intervencions de la setmana passada a Madrid i Donosti.
Mentre a Catalunya CiU agita l’espantall d’un desplegament estatutari pretesament tímid i lent, convé llegir el tot d’alerta en un sentit diametralment oposat recollit en l’editorial d’ABC de dimecres passat. La credibilitat de CiU en aquesta matèria s’ha vist molt erosionada quan s’ha sabut que una sentència del Tribunal Constitucional sobre un recurs de la Generalitat contra la llei estatal de transport terrestre, afirmava que el Govern català estava en condicions d’exigir competències en matèria de transport de rodalies i no ho va fer. S’ha sabut també –i ho ha confirmat el propi Josep Antoni Duran Lleida- que el govern socialista havia ofert negociar aquest traspàs quan Mercè Sala era la presidenta de Renfe i Josep Borrell era el Ministre d’Obres Públiques, transports i Medi Ambient. I també ha estat publicat el document de 2003 en el que es demostra com CiU es va aplanar davant del govern del PP (quan encara aquest no tenia majoria absoluta) renunciant novament a exigir aquest traspàs.
Us recomano la lectura atenta de l’estudi de la Generalitat sobre “Percepció de nivell de vida i actituds davant de la política” d’abril de 2007. Josep Garriga a El País es fa ressò d’algunes de les seves conclusions. És convenient estudiar-lo amb calma per veure fins a quin punt a Catalunya es podria produir una fractura econòmica, social, cultural i política si les derives extremistes d’alguns no fossin compensades per discursos integradors com el que de forma destacada fa el PSC.
La política espanyola no ha presentat aquesta setmana novetats destacades. La presència de Rajoy a TVE en el programa “Tengo una pregunta para usted” ha posat de manifest la feblesa del seu discurs a causa de la incapacitat de trencar amb el passat i la hipoteca que suposa la tripleta Aznar, Acebes i Zaplana. Aquí trobareu una anàlisi de la seva imatge realitzat per Antoni Gutiérrez-Rubí.
És clar que els problemes del PP són lluny d’haver acabat. No sols hi ha el judici de 11-M i les seves conseqüències polítiques, la seva estratègia de crispació i l’acumulació de casos de corrupció. Aquesta setmana s’ha sabut que el PP estava preparant una maniobra poc clara al voltant del vot per correu en les properes eleccions municipals i autonòmiques. Aquí trobareu l’anàlisi que en fa Javier Pradera. Sobre les conseqüències polítiques del judici de l’11-M podeu llegir l’article que m’ha publicat el diari ABC amb el títol “La mentira será castigada”. I sobre la crispació podeu llegir l’article de Joaquín Estefanía publicat a El País.
Tampoc no us hauríeu de perdre la reflexió més de fons de Josep Ramoneda en la que subratlla en caràcter fonamentalista dels plantejaments del PP el voltant d’una eventual negociació amb eta.
Demà és la Diada de Sant Jordi. Aprofito per desitjar-vos a tots i a totes una feliç Diada i recomanar-vos que no deixeu de comprar i regalar llibres i roses.
Aprofito per agrair des d’aquí tres llibres que m’han regalat ben recentment. El llibre de Josep Antoni Duran i Lleida, “Entre una Espanya i l’altra. De l’11-M a l’atemptat de Barajas” (ed. Columna), amb pròleg de Miquel Roca. Encara no l’he acabat de llegir, estic a la meitat. I, des de la lògica discrepància en moltes coses, no puc deixar de reconèixer l’esforç de rigor i coherència de l’autor. Per exemple quan subscriu l’esperit crític dels autors del llibre “La rectificació” (Lluís Bassets, Albert Branchadell, Josep Maria Fradera, Enric Juliana, Antoni Puigverd i Ferran Sáez Mateu), editat per Destino, que us recomano de forma ben especial.
Duran, des d’una posició inequívocament catalanista, parla molt clar: “Els que identifiquen erròniament autodeterminació amb independència haurien de saber que compten amb la immensa sort de no poder convocar un referèndum per a autodeterminar-nos, perquè estic convençut que, com a màxim, aconseguiríem dividir la societat catalana en dues meitats, divisió que no pot provocar-la mai qui, des de la realitat, estimi sensatament aquesta societat”. (...) “Cal, doncs, que diguem a Espanya que el nostre objectiu no és la independència, tot i la legitimitat de l’independentisme, i que no ens dol posar-nos el nom d’Espanya en boca pròpia, però no pas perquè calgui demanar perdó per res, ni per por, sinó com a desenvolupament de la identitat catalana, pactista com cap d’altra. La nostra política no va dirigida contra la unitat d’Espanya, sinó contra una determinada idea d’aquesta unitat”. (...) “Cal defugir, doncs, els debats estèrils, deixar els grans debats conceptuals per a la càtedra i ajustar més la política a allò que pugui ser d’interès per a la ciutadania”. No cito més, que no li desitjo cap mal polític a Duran, i em fa l’efecte que a CDC no és precisament aquesta la música dominant. Els que manen a CDC s’estimen més anar al darrera d’ERC per demostrar qui és més sobiranista. Com ho van fer en el debat parlamentari sobre el desplegament de l’Estatut.
Vull agrair també el regal de Ferran Gallego del seu darrer llibre “Barcelona, mayo de 1937”, editat per Debate, que fa un rigorós examen de la tràgica divisió de l’esquerra catalana i la divisió del camp antifeixista, que va conduir a la persecució i intent d’extermini del POUM.
Finalment, agrair a Nathan Baidez el seu llibre “Vagos, maleantes... y homosexuales. La represión a los homosexuales durante el franquismo”, publicat per l’editorial Malhivern. Cal dir que Nathan tenia 18 anys quan va fer aquest estudi que ha participat en el projecte Argó d’ajut a joves investigadors organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona. En el llibre hi trobareu una entrevista que em va fer l’autor.
“Perles” del programa Polònia emès el 19 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Rajoy, Acebes, Piqué i Zaplana en animada sobretaula. Han quedat per dinar per gravar un vídeo de comiat a una secretària que es casa i, ja se sap, l'alcohol afluixa les llengües, una cosa porta a l'altra i Acebes acaba confessant que l'autor dels atemptats de l'11-M va ser...... AL-QAEDA! Sort de Rajoy, a punt per apretar el botó "delete".
- Franco entrevistat en un programa del cor [o de les vísceres, hauríem de dir] sobre el seu fill il·legítim. Quan per fi ho admet "no sé cómo sucedió" apareix a l'altra banda de la pantalla el seu fill, que es diu Mohammed i viu a Marraqueix. És clavadet a ell però... és moro i l'imita... de por. I encara no s'ha acabat. Sembla que "la Gemio" li té preparada encara una altra sorpresa, un altre fill il·legítim, igualment clavadet, i que és magistrat del Suprem. Por, eh?
- Roda de premsa a Renfe: "Vist que tots les accions empreses no han funcionat, hem acordat, retardar Catalunya 20 minuts"
- Adrià&Ruski convidats estrella de la Teletienda, presenten l'adriamatic2007, un suposat aparell que serveix per esferificar, i recordeu "si la VISA t'ho pot deixar, l'Adrià t'ensenya a menjar".
EL MILLOR
- Rajoy segons abans de que comenci "Tengo una pregunta para usted" repassa mentalment la llista de preus i el mantra "a por ellos, oe". Les preguntes són idiotes i les respostes, ni te cuento. Que si quina és la tecla per "seleccionar todo", que si Ràcing-Hércules qué, que si les normes de circulació, que si els problemes de Jaimito, i el rellotge avança. El gran Lorenzo Milá té la solució. Les 50 preguntes que queden les faran totes a l'hora. I el gran Queco-Rajoy té el seu minut de glòria, amb un reguitzell de respostes inconnexes, però possiblement encertades que inclouen: "pasapalabra, al fondo a la izquierda, X, Chuck Norris, los Beatles, Pío XII, no puedorr, Falete, a medias.... que alguien diga talleu és bona, por favoooooor". Rajoy ha estat en aquest capítol el Messi de la setmana.
EL PITJOR
- Carod i Puigcercós enxampen els seus companys consellers a puntíssim d'espiar la llibreta del President. I ara qui els enxampa és Montilla, of course. "Això és el colmu." .... Però jo m'he perdut. No sé què li agafa al President que diu que els consellers han de parlar amb una sola veu i els dóna una sobredosi d'oxígen. Total, que acaben cantant com els 7 nans "aibò, aibò, anem a governar" i són interromputs per dos soldats japonesos que ha col·locat el guionista nou "from Iowa". A Soler no se li escapa de cridar "Talleu, és horrible"
SURREALISTA
- El Vaticà desaprova la parròquia de Vallecas... però el Papa ja ha pres mesures. S'ha plantat una caçadora texana sobre la vestimenta blanca i guitarra elèctrica en mà xilla: "Ale, tronki, amén" ??????
ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS
- Polonews. Escàndol en un parvulari. Els nens de 3 anys criden molt... I escàndol també a la política balear. M. de la PPau Janer serà candidata pel PP mentre sosté que continua recolzant a CiU a Catalunya "Ni tan sols les seves novel·les són tan poc creïbles". I per cert que la veiem presentant el seu últim llibre "Me caí de un columpio... y al despertar era del PP".
ARXIU HISTÒRIC (reciclatge de gags)
- Rumors de dimissió de Pepe Bono. Només d'entrar al desptax de ZP, aquest se li abraona i li agraeix el suggeriment... "no me digas más". Entra M. Teresa i el mateix.... Bono, desconcertat, amb els altres 2 ja desapareguts no ho acaba d'entendre: "pero si sólo quería preguntarle la hora..."
LA NOVETAT
- M. de la PP Janer [els gestos són clavadets, clavadets] repeteix la seva ja mítica frase: "que m'hagi fet d'es PP no vol dir que compartesqui ses seves idees".... perdó?? I és que ella ja es veu "Miss Parlamento i Consellera de Cultura del Govern Baleà"
- Un nou guionista a Polònia. No ho he entès. És el James Stewart del "Minoria absoluta" però no ho diuen... l'únic que sabem és que parla com ell i que els seus referents són els dels americans. (¿?)
- Eleccions municipals. Els candidats responen. El tema l'habitatge. Jordi Hereu, brillant, "l'últim crit en política de pisos"; Xavi Trias, invencible en el domini de la "r"; Imma Mayol, antisistema però menys; Jordi Portabella, calcat; Alberto Fernández Díaz, el més soset.
EL MONÒLEG DE RAJOY (al míting de suport a Sarkozy)
- "Merci, Sarkozy, merci en français la patrie, merci la vache que rie, je suis Rajoy. En España yo tengo a Zapatero que es muy malo y es amigo de los terroristas, les terroristes. Ségolène es amiga de Zapatero y por tanto es amiga de ETA, amie de ETé, n'est-ce pas l'extraterrestre, les terroristes. Es que Zapatero no sé que le ve. Je ne sois que le vois. Je ne sais pas. Mais [ens ensenya una superfoto en biquini d'Elle], será por sus ojos azules como el océano, comme l'ocean, será su cabello negro como el chapapote, le chapapoi, será su sonrisa que deja jilipollas, jilipoi? Escuchadme. Escuchadme moi. Sarkozy, si Ségolène fuera mon rival, mi rival electoral, yo me la comería a bocados, de lo buena que está, que está como un croisán. Ségolène, je t'aime"
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
- "Catalans, diumenge a la tarda vaig anar a veure 300 amb la Diana. És que des de la negociació de l'Estatut que no veia escenes de sang i fetge i mira. I un cop al cine començo a menjar crispetes [ja sé que això molesta, però jo tinc una manera de no fer soroll perquè me les humitejo una mica a la llengua i quan les mossego no fan soroll] i amb això que em truca el Montilla [jo al cine no apago el mòbil, només el deixo en modo silencio. Però un dia me'l vaig deixar i van sonar els Segadors. Tota la platea es va aixecar i es va montar un pitote]. Total que em truca el Montilla, surto de la sala i em diu que el Carod diu que si tomben l'Estatut demanarà la independència i que què pot fer. I jo que sé que pot fer! A ell no el van fitxar per mantenir a ratlla els d'ERC? Jo no vaig tenir cap problema. Jo els vaig concedir la independència, els vaig fotre fora. Je, je, que cabróoon. Total, que entre una cosa i l'altra em té mitja hora [no és que parlés molt, és que parlava lent] i quan torno ja ha acabat la peli. Tots morts. Total, que me l'he baixada de l'emule i avui la veuré [ja sé que això no queda bé dir-ho per la tele, però com que jo sóc d'aquesta manera]. Ei, que m'hi peso (fa la demo de les crispetes). Ho veieu? Visca Catalunya."
ZW núm. 81 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
Writing for the Web 3.0
Amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Llibre i, a Catalunya, de la Diada de Sant Jordi, aquí van uns quants suggeriments. El primer, un llibre de Crawford Kilian: “Writing for the Web 3.0”, una versió actualitzada de l’obra “Escribir para la Red” (publicat per Deusto l’any 98). En aquesta ocasió, l’autor recull una sèrie de propostes per a que les paraules funcionin de la millor manera en un context i format digital; es basa en les tres funcions que aquestes paraules han de complir mentre són visualitzades per l’internauta: informar, orientar i persuadir. Podeu consultar informació interessant sobre el tema aquí.
També en el context Xarxa, demà dilluns es presenta a Madrid un llibre impulsat per la Fundación Orange sota el títol: Web 2.0, els autors del qual són Antonio Fumero, Genís Roca i Fernando Sáez Vacas. El llibre analitza l’evolució que suposa per a Internet l’anomenada web participativa, a partir de l’aparició de noves tecnologies que han propiciat un canvi radical en les rutines i en l’actitud dels usuaris.
I una última referència, sobre la relació dels blogs i les noves tecnologies en el camp polític, és “Blogwars: The new political battleground” (La guerra dels blogs: el nou camp de batalla polític) del professor David Perlmutter.
ZV (Zona Vídeo). Citizentube és un nou canal temàtic a YouTube amb vídeos exclusivament de contingut polític, de diferents procedències, enviats pels usuaris. En la seva presentació, es defineix com “un lloc on tothom, des dels usuaris als candidats, té les mateixes oportunitats de ser vist i escoltat”. Podeu consultar aquí el vídeo de presentació.
diumenge, abril 15, 2007
Partido de la Patraña
Fer el diari de dues setmanes resulta esgotador. Són tants els temes que es van acumulant... i tampoc no puc respondre els e-mails amb la celeritat que voldria... Però, què hi farem.
Com sempre, resulta molt difícil triar per on començar. Ho faré per les declaracions del President Montilla a Madrid, en les que deixa molt clara la seva posició al respecte de l’Estatut i les deliberacions del Tribunal Constitucional. Va reprendre aquest tema amb motiu de la seva presència de suport a la campanya dels socialistes bascos. Llegiu, doncs, la intervenció del President Montilla davant el Foro Europa Press el dia 12 d’abril i el seu discurs a Donosti. De l’estada del President a Madrid, recomano llegir l’opinió al respecte de José Antich, director de La Vanguardia.
Curiosament, mentre el President de la Generalitat defensa l’Estatut que van votar els catalans, el líder de l’oposició sols sap que criticar-lo negant-li la capacitat de defensar-lo. Ja vaig dir al Parlament que Artur Mas i CiU són incapaços d’admetre que hi hagi altra gent que no siguin ells capaç de defensar Catalunya adequadament. I en aquests moments, quan tots hauríem de fer pinya darrera del President en defensa de l’Estatut, CiU es dedica a intentar erosionar-lo. ¿Quan serà capaç Artur Mas de pensar més en el país i menys en el seu propi interès? Sr. Mas, és hora de patriotisme i no d’egoisme. És hora de cercar acords i no de promoure divisions. Però CiU s’ha ficat en un carreró sense sortida, que l’impossibilita fer una reflexió d’aquest tipus. Com quan diuen que a les eleccions municipals cal votar en clau catalana... Ho sento pels qui haguessin volgut votar en clau danesa o belga! I és que CiU no està preparant les eleccions municipals en clau municipal, i per això les tornaran a perdre. Els nervis de CiU s’han accentuat després de conèixer el Baròmetre d’Opinió Pública de la Generalitat corresponent al mes de març. Aquí trobareu un petit resum que he fet de l’estudi.
Abans de passar a d’altres qüestions vull tornar-me a referir als Pressupostos de la Generalitat per al 2007 ja que l’amic Vicenç Navarro em fa notar que no se’ls atorga la importància que mereixen. Podeu llegir la informació sobre els Pressupostos de la Generalitat publicada a El País i dos argumentaris (I i II) que m’han fet arribar els serveis tècnics del nostre grup parlamentari.
És evident que ben sovint no donem prou importància als temes que tenen més a veure amb les preocupacions ciutadanes. I per això trobo adient, abans d’entrar en les polèmiques polítiques més comuns, destacar la proposta de pacte per l’habitatge formulada pel Govern de la Generalitat. Aquí trobareu les paraules del President Montilla en presentar públicament la proposta de pacte per l’habitatge, així com les informacions al respecte publicades pel diari El País i signades, respectivament, per Francesc Arroyo i Serafí del Arco.
Però la notícia d’aquests dies sobre la que més s’ha escrit és l’evidència definitiva que el govern del PP va intentar enganyar la ciutadania sobre l’autoria dels atemptats de l’11-M. A partir d’ara podrem dir sense embuts que el PP, fins que no separi els responsables d’aquesta operació d’engany –Aznar, Acebes, Zaplana i Rajoy-, és el “Partido de la Patraña”. Mentre, en referència als atemptats de l’11-M, Ruiz Gallardón ja ha admès que no ha vist ETA per enlloc, el Diputat Calomarde s’ha vist obligat a marxar del PP i incorporar-se al Grup Mixt.
El judici sobre els atemptats de l’11-M i les darreres peripècies d’Agustín Díaz de Mera, antic Director General de la Policia i actual eurodiputat del PP, han posat de relleu la magnitud de la mentida i la falsedat que el PP volia escampar.
El Periódico de Catalunya, en la seva edició de divendres dia 13 d’abril, ho explicitava de forma clara en portada: “La vista de l’11-M posa en evidència el PP”, “Deixi-ho córrer, Sr. Acebes”. I donava totes les claus de l’engany comparant declaracions d’Acebes amb el que la Policia ha confirmat en el judici.
* Dijous 11-M, 13.30h. Acebes: “Les forces de seguretat i el ministeri no tenen cap dubte que el responsable d’aquest atemptat és [...] ETA”.
En el judici ha quedat establert que dijous al matí no hi havia una línia d’investigació definida, però l’explosiu semblava que era l’utilitzat per ETA.
* Dijous 11-M, 20.20h. Acebes: “[L’explosiu] és dinamita, [...] l’habitual d’ETA [...]. Els cossos de seguretat treballen amb la línia prioritària d’ETA, però s’han d’investigar totes les possibilitats.
A les 18h. s’havia descartat que l’explosiu fos de la banda, i a les 15.30h. s’havien descobert, en una furgoneta trobada al matí, pistes que portaven a Al-Qaida.
* Divendres 12-M, 18.14h. Acebes: “ETA segueix sent la principal línia d’investigació. Així m’ho han manifestat els responsables de la investigació”.
Tot i que no s’havia tancat la via d’investigació sobre ETA, l’anàlisi d’una bomba que no havia explotat a Atocha centrava la investigació en els islamistes.
* Dissabte 13-M, 14.30h. Acebes: “La prioritat en la investigació és la banda que fa 30 anys que mata [...]. Cap responsable policial [ha comunicat] que hi hagués una preferència per Al-Qaida”.
L’autoria d’ETA perdia força i amb el pas de les hores anava quedant pràcticament descartada.
* Dissabte 13-M, 20h. Acebes: “No hem de descartar res. No es renuncia a altres vies [...] ni connexions ni col·laboracions”.
A les 15.30h., la detenció de Zugam, un dels presumptes terroristes, confirmava la pista islamista.
Dijous, 12 d’abril de 2007, Acebes: “El que han declarat [parlant dels caps policials en el judici] coincideix absolutament [amb el que vaig dir] en cadascuna de les compareixences [després de l’11-M]”.
Davant de fets com aquests no han d’estranyar ningú els editorials d’El Periódico de Catalunya i d’El Pais del dia 13 d’abril. O l’exigència de catarsi de Carlos Carnicero en un article publicat a El Periódico en el que demanava que “ningú que hagi tingut relació amb les mentides sobre l’11-M té lloc en la política espanyola”. També podeu llegir l’article de Pilar Rahola dedicat a Angel Acebes, l’editorial d’El País on es critica el paper del PP i la seva utilització indigne del periodisme sensacionalista, l’article de Javier Pradera titulat amb tota intenció, “¿Quién voló los trenes?”, o l’article publicat avui per Josep Ramoneda a El País.
Pels que vulguin aprofundir en com s’ha anat desmuntant la teoria de la conspiració o, més ben dit, la mentida que el PP va fabricar per intentar guanyar les eleccions i amagar la seva manca de previsió sobre el terrorisme d’arrel yihadista, podeu llegir els dos articles publicats per José Manuel Romero (I i II) els dies 8 i 9 d’abril, i els tres articles publicats per Ernesto Ekáizer (I, II i III) els dies 11, 12 i 13 d’abril.
La funesta estratègia del PP ha estat diseccionada en els articles d’Alberto Oliart i José Blanco, mentre Jordi García Soler alertava sobre la “falsa simetria” entre els que crispen i els que intenten acabar amb la crispació a través del raonament.
Per donar una nota d’optimisme, Jaime Arias a La Vanguardia, subratllava la confiança que mereixen els responsables econòmics Rato, Solbes i Castells.
Però no és menys cert que aquest ambient de crispació i l’estratègia de mentides i “terra cremada” impulsada pel PP no és el millor ambient perquè el Tribunal Constitucional faci bé la feina que té encomanada. Llegiu l’opinió al respecte de Ramon Jáuregui en aquest article publicat a El País.
Un ambient que s’ha caldejat també al voltant d’un pretès programa informatiu en el que Telemadrid denuncia la “persecució del castellà a Catalunya”. Llegiu al respecte els articles de Josep Pernau i Tomàs Delclós, així com l’editorial de La Vanguardia. A mi em fa l’efecte que aquesta polèmica vol aixecar un tema de cara a les municipals per ajudar un partit que no té altre palanca mobilitzadora que aquesta.
Certament, encara queda en l’ambient algun ressò del debat parlamentari sobre el desplegament de l’Estatut i alguna reflexió sobre el futur del catalanisme. Vull destacar l’article de Joan Tapia sobre “El perill del miratge nacionalista”, una aguda reflexió de Carles Duarte que porta el títol “Moció de censura”, l’article de José Antonio González Casanova amb el títol “Nacionalistas contra la nación”, l’article de Vicenç Navarro que porta el títol “Nacionalismo conservador o catalanismo social”, la reflexió de Lluís Foix que porta el títol “De Quebec a Escocia”, un extraordinari toc d’atenció de Miquel Roca amb el títol “La subasta”, el comentari de David Miró sobre el paper de David Madí a CiU, i l’opinió de Maria Dolores García a La Vanguardia que porta l’expressiu títol de “CiU necessita una vacuna anti-Esquerra”.
No totes les aportacions al debat de responsables polítics són sols soroll. I em plau recomanar la lectura d’un article de Josep Piqué sobre la gestió de l’aeroport. No comparteixo al 100% els seus criteris, però crec que és imprescindible tenir-los presents en el moment de prendre les decisions que afectaran el futur de l’aeroport de Barcelona-El Prat.
També és bona la notícia de l’acord per a modificar la llei de finançament dels partits polítics. Trobareu un resum de les principals innovacions en aquesta crònica signada per Anabel Díez a El País.
També m’ha cridat molt l’atenció i de forma ben positiva la crònica de Juan Carlos Merino publicada a La Vanguardia sobre l’assumpció per part del PSOE de diversos projectes inspirats pel President Maragall que figuren de forma destacada en la “Guia de bones pràctiques” elaborada per la responsable de política autonòmica del PSOE, Carmeli Hermosín.
Aquesta setmana he pogut assistir a dos reconeixements ben merescuts. L’atorgament de la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya als “Setze Jutges” i l’homenatge a Marta Mata organitzat per l’Associació de Mestres “Rosa Sensat”. Sobre els “Setze Jutges” us recomano que llegiu l’article de Jordi García Soler. I sobre Marta Mata us proposo la lectura de sengles articles de Raimon Obiols i Pere Darder així com la visita al lloc web de l’homenatge. Un homenatge que, per cert, i no de forma casual es va celebrar el 14 d’abril, és a dir, el dia de la proclamació de la 2a República.
Aquesta setmana he anat també a la presentació pública dels EuroGames 2008, és a dir de la celebració l’any vinent d’uns jocs esportius d’àmbit europeu organitzats per la Comunitat GLTB i oberts a tota la població. Barcelona acollirà 5.000 esportistes que participaran en 27 especialitats. L’eslògan dels EuroGames 2008 és “Come south. Play with us”. Trobareu tots els detalls al seu lloc web.
Acabo recomanant-vos la lectura del Manifest conjunt CC.OO.-UGT de Catalunya sobre el Primer de Maig d’enguany.
“Perles” del programa Polònia emès el 5 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Franco: "Por qué dicen que la cárcel de Guantánamo es ilegal? acaso la dirigen judíos, masones, homosexuales o todos juntos? ... ah se refieren a la gente sin juicios, ni pruebas, pero... qué problema hay? no se puede estar por minucias y arriesgarse a tener celdas infrautilizadas... que se tortura, me parece muy normal... será una protesta laboral de los torturadores... pues hay que mejorar sus condiciones, porque un torturador tiene que trabajar alegre, motivado..."
- Montilla: "Castells t'ho demano per favor, ho hem de solucionar ja". Castells: "Ja ho tinc. Si sumem la taxa de l'Euribor i ho dividim per l'IPC interanual i no sé què més el resultat és.... 4". Montilla [al telèfon]: "Cariño díle a la niña que se ponga... sí son 4 pomes." Castells: "Merda m'he equivocat, m'he descuidat de sumar-hi el 3%."
- Adrià&Ruski, amb un convidat especial. En Max, suposat nebot Karlos Arguiñano i fillol de tots dos. Com que els padrins han de seguir la tradició i li han de regalar el palmó i la mona, a l'Adrià no se li ocorre res més que inventar-se una nova recepta, la Palmona.
EL MILLOR [Va a ser que no]
EL PITJOR
- Els tres capítols del colobrot "La Consellera s'enamora". Dept. Interior. Novembre 2003. Primera detenció d'"el perla". Tura: "Ja l'interrogaré jo mateixa... vine xato". Dept. Justícia. Novembre 2006. "Consellera, li portem el pres amb qui volia parlar... "el perla". Dept. Treball. Gener 2008. "Hola perlita, ja estàs a punt per rehabilitar-te?"
LA PREGUNTA DEL MILIÓ
- Qué passaria si Catalunya fos independent? "Els Pets anirien a Eurovisió"
LA PICADA D'ULLET
- Mateu Prados homologat: "En aquest país la pluja no sap ploure" com diria Raimon "de la comunitat valenciana"
ARXIU HISTÒRIC (o com repetir uns quants gags per estalviar-nos feina)
- La reunió dels jutges del Suprem és una espiral de despropòsits, sobretot quan apliquen el codi penal de 1944 i el retrat de Franco comença a aplaudir.
- Mas convida Piqué a dinar per intentar fer oblidar el notari. El dinar és al seu despatx perquè, segons Mas "no cal abusar del Via Veneto", i el càtering és del xino Familia Feliz: "ells són els únics que ens fien perquè Pujol els va donar una subvenció per posar el menú en català". En un altre despatx hi ha el mateix notari, lligat i emmordassat. Mas li enxufa un rotllet de primavera a la boca i li diu: "Paciència, notari, quan tothom s'oblidi de tu podràs sortir". Però Mas hi té tirada en això del notari i li diu a Piqué: "No penso pactar amb ERC, ara mateix truco a un notari perquè en doni fe" [sona el mòbil del pobre notari a l'altra habitació]
- El disc dur del President Montilla es "penja". El Conseller Saura se n'adona i intenta el reset... res... caldrà reinstal·lar el sistema operatiu amb el nou Windows Vista! Molts bons els efectes especials de la trepanació cerebral.... però s'han passat, ara el President va massa espitat! El Conseller Maragall es tem el pitjor: "Per mi que té un virus, com en Pasqual"
- El mític anunci de l'Acebes-Bruce Lee:
VO: Open your mind... free the forms... like acid boric... a one, a page, a garra adenauer... touch me the pinga, dominga... and it becooomes very big... but from loosers to the river you will be... the king of the Kentucky Fried Chicken... and now the river is the eye... the acid boric, my friend.
VOS: Obre la ment... allibera't de les formes... com l'àcid bòric... l'àcid bòric serveix per tot... elimina la pudor de peus... mata insectes... però si apareix a casa.. d'un etarra i al pis d'un islamista... pot ser la bomba... sigues àcid bòric, amic.
No t'adaptis a la realitat, sigues la realitat.
- Otegui a peu de barra de bar: "Patxi, la tregua se ha ido al garete. Voy a llamar al Servicio de atención al cliente de ETA". Al telèfon: "Le atiende Nerea, alias palurda. Si quiere pagar el impuesto revolucionario marque uno, si quiere formar parte de un comando pulse dos." Amb l'operadora tampoc hi ha massa sort: "La tregua? En el ordenador me aparece como vigente". Otegui s'emprenya: "No me venga con matices, que soy vasco."
- "A por ellos, oe", el crit de celebració d'Espe, Rajoy, Acebes i Zaplana en sentir Carod anunciant l'acord de govern. Brindant amb un cava valencià "rico en cemento" que els porta el cambrer-Ciutadans. "Uña, uña, uña, se hunde Cataluña, nos vamos a ahorrar más en publicidad que Sharon Stone en bragas".
- Franco se solidaritza amb Montilla, que malgrat tenir menys vots serà President. Diu "bueno, yo no tuve ninguno y aguanté lo que aguanté.... y por cierto por qué le llaman Generalidad si no hay ningún General?".
LA NOVETAT
- La Sonsoles, dona del ZP. Trist paper de massatgista del seu marit, amb una tendinitis galopant a l'esquena a causa del problema d'ETA personificat en un encaputxat (res a veure amb la Setmana Santa) "que no me lo quito de encima". Sonsoles: "Jose, tu no has tocado el plato, pero... este señor va a querer algo más?"
LA IMATGE DEL DIA
- Mas i Duran amb sengles gorros de dutxa a la ídem.
EL CAMEO
- La Marta Marco, detinguda per error pel Comissari Setvalls, que en comptes de mirar les pantalles de seguretat, havia decidit mirar Ventdelplà. Incomprensiblement Saura se n'adona: "l'hem cagaaaaaat."
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MONTILLA ("Cabòries, s'han llargat tots de vacances!")
- Catalans, catalans?? Suposo que tothom està nogensymenys de vacances esquiant. A mi no m'agrada esquiar. És que jo sóc un socialista del Baix Llobregat. Si fos de Sant Gervasi, encara. I a més, després te cuentan que estaven esquiant i van xocar i resulta que era el rei.... a qui volen enganyar! Com l'altre dia, que va anar l'Iceta a Esparreguera i diu que va veure en Mas a la Passió. Ei, que no és que no m'agradi la passió però jo em passaré aquesta setmana santa llegint les declaracions d'Esquerra, que això sí que és un calvari... BUM! "Ay, perdón, me he salido de la pista." És Sa Majestat el Rei en persona... Catalans, catalanes, bona setmana santa i visca Catalunya. [Algú sap perquè en comptes de tenir la mà al cor la posa a la cartera?].
“Perles” del programa Polònia emès el 12 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Rajoy vestit de vailet amb barretina i Acebes d'explorador Iradier de visita a les comarques catalanes amb un Piqué de suposat guia que no sap ni on és: "a cubierto, se acerca un nativo!".
- La plana major del PP reunida: "no hay que dar tregua al polanquismo, hay que boicotear todos los medios de PRISA". Zaplana no vol boicotejar l'As: "qué sería de los funcionarios!... para quitarme el As tendréis que recalificarme!"
- Franco disposat a presentar una queixa formal al Vaticà pel procés de beatificació de Joan Pau I. No entén que la candidatura del papa hagi de passar per davant de la seva: "Yo voy primero en el escalafón... además, también era yo de misa diaria y tenía un montón de obispos que me hacían la pelota. Ah, y si gobernar durante 40 años sin tener idea de política y economía no es un milagro, pues ya me dirán".
EL MILLOR [Va a ser que no, 2]
EL PITJOR
- La imitació del soldat anglès en típic programa de Telecinco [nuestro invitado no sabe que en el plató también está el presidente Ahmadinejad]
L'ENQUESTA
- Sobre els viatges a l'espai: El pijo: "Està molt bé, cuando ya has ido a Miami y Santo Domingo, què et queda... por una mica més ja te'n vas a l'espai". El progre: "Ah, sí, jo faig viatges a Comarruga en tren". El segurata: "Ui, no, mira com va quedar el Pedro Duque de grogui".
ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS
- Les noves tècniques a Can Barça per estimular l'equip. Faran un 3-4-3 però no em refereixo a la tàctica futbolística, no... el 3-4-3 es veu que ara serà la distribució de jugadors en els cotxes per anar-se'n de parranda.
LA PICADA D'ULLET
- Sant tornem-hi amb València. Acebes i Zaplana volen convèncer a Toni Soler que només ell té la clau per desencallar la negociació sobre l'afer dels repetidors de TV3. "Mira la letra pequeña [què bo, i li donen una lupa], tendrás que ser el nuevo presentador de Tómbola". Soler sembla que està disposat al sacrifici, però al final diu que no. La parella no sembla gaire afectada "Vamos a Marina d'Or a hacer una paella? Sí, me parece una idea muy edificante".
ARXIU HISTÒRIC (reciclatge de gags)
- El President Macià al balcó de Palau: "Catalans, d'això que... si us va bé faríem això de la República, eh... vam dir que ho faríem i...". Sona el telèfon: "Nena, no em destorbis que estic proclamant.... no, al final Companys no ve a dinar, no, diu que picarà alguna cosa per aquí la plaça"
LA NOVETAT
- El polígraf a La nit al dia "que no l'Anita al dia, eh, que jo em dic Mònica". La primera víctima és Artur Mas que aconsegueix fer embogir la màquina "perquè no pot captar la complexitat dels meus arguments".
LA IMATGE DEL DIA
- Els Consellers amb barnús i xancletes. Patètics, els pobres.
EL CAMEO
- El president nomena Gemma Mengual Jefa de Coordinació del Govern. Per començar les pràctiques, intenta ensenyar exercicis de sincronització als consellers del Govern. I no cal dir que no hi ha manera.
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
- Amb bata sí, però amb paraigua també: "No, no sóc Gene Kelly a Cantando bajo la lluvia. Sóc Pasqual Maragall. Per cert, heu notat que sempre que parlen d'aquestes pel·lícules diuen el títol en castellà? Ei, però pitjors són els que diuen les notícies del Pellicer [pronunciis la c castellana]. Vaig amb el paraigua perquè portem uns dies que déu-n'hi-do. Que s'ompliran els pantans, i els rius, i els governs de Múrcia i València ens tornaran a demanar aigua, i ens farem un fart de suar i ens haurem de dutxar i ens tornarem a quedar sense aigua. Així que naranjas de la china, perquè això ja és com La historia interminable.... Visca Catalunya humida.
I'm singing in the rain...
que cabroooon
Just singing in the rain...
que cabroooon"
ZW núm. 80 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
Codi de Conducta per als Bloggers
L’impulsor del concepte Web 2.0, Tim O'Reilly, junt amb Jimmy Wales, creador de la Wikipèdia, estan tractant de promoure un Codi de Conducta per als Bloggers que ha aixecat controvèrsia a la bloguesfera. Són molts els bloggers que aquests dies debaten sobre el tema a través dels seus posts i, encara que la majoria coincideix amb els promotors en la idea de que un codi de conducta bàsic és necessari, els seus detractors acusen O'Reilly i Wales de burocratitzar la xarxa i voler convertir els blogs en mitjans de comunicació tan censurats com ho poden ser els mitjans tradicionals.
El debat pot seguir-se, per exemple, a Slashdot. El codi existeix en forma de esborrany en una versió oberta (en anglès), on qui ho desitgi pot deixar la seva aportació amb l’objectiu de millorar i/o ampliar la proposta.
En molts dels fòrums es destacava el fet que aconseguir el consens sobre aquest tipus de codis és impossible (ja que Technorati apunta, per exemple, que existeixen 70 milions de blogs i diàriament s’afegeixen més d’un milió d’entrades).
Per acabar, comentar-vos que demà dilluns, 16 d’abril, i fins al dia 19, tindrà lloc a Barcelona la 9ª Edició de l’Internet Global Congress, un fòrum de referència sobre els avenços i les aplicacions de la tecnologia i el desenvolupament de la societat digital, estructurat en tres grans blocs: empresa, societat i tecnologia. El Congrés impulsa també dos premis: El Premi IGC Ciutat del Coneixement i el Premi IGC a la Innovació Digital (aquest amb tres categories específiques).
ZV (Zona Vídeo). ITVS (Independent Television Service) una iniciativa de la Corporation for Public Broadcasting que ofereix una àmplia oferta de continguts artístics i creatius de productors independents que reflecteixen la pluralitat en el seu tractament i forma, i que té com a objectius arribar a la màxima audiència, facilitant l’accés a la informació i recollint diferents punts de vista, així com explorar les oportunitats que ofereixen les NTIC. ITVS considera la llibertat d’expressió i l’accés a la informació com a pilars bàsics d’una societat democràtica.
Com sempre, resulta molt difícil triar per on començar. Ho faré per les declaracions del President Montilla a Madrid, en les que deixa molt clara la seva posició al respecte de l’Estatut i les deliberacions del Tribunal Constitucional. Va reprendre aquest tema amb motiu de la seva presència de suport a la campanya dels socialistes bascos. Llegiu, doncs, la intervenció del President Montilla davant el Foro Europa Press el dia 12 d’abril i el seu discurs a Donosti. De l’estada del President a Madrid, recomano llegir l’opinió al respecte de José Antich, director de La Vanguardia.
Curiosament, mentre el President de la Generalitat defensa l’Estatut que van votar els catalans, el líder de l’oposició sols sap que criticar-lo negant-li la capacitat de defensar-lo. Ja vaig dir al Parlament que Artur Mas i CiU són incapaços d’admetre que hi hagi altra gent que no siguin ells capaç de defensar Catalunya adequadament. I en aquests moments, quan tots hauríem de fer pinya darrera del President en defensa de l’Estatut, CiU es dedica a intentar erosionar-lo. ¿Quan serà capaç Artur Mas de pensar més en el país i menys en el seu propi interès? Sr. Mas, és hora de patriotisme i no d’egoisme. És hora de cercar acords i no de promoure divisions. Però CiU s’ha ficat en un carreró sense sortida, que l’impossibilita fer una reflexió d’aquest tipus. Com quan diuen que a les eleccions municipals cal votar en clau catalana... Ho sento pels qui haguessin volgut votar en clau danesa o belga! I és que CiU no està preparant les eleccions municipals en clau municipal, i per això les tornaran a perdre. Els nervis de CiU s’han accentuat després de conèixer el Baròmetre d’Opinió Pública de la Generalitat corresponent al mes de març. Aquí trobareu un petit resum que he fet de l’estudi.
Abans de passar a d’altres qüestions vull tornar-me a referir als Pressupostos de la Generalitat per al 2007 ja que l’amic Vicenç Navarro em fa notar que no se’ls atorga la importància que mereixen. Podeu llegir la informació sobre els Pressupostos de la Generalitat publicada a El País i dos argumentaris (I i II) que m’han fet arribar els serveis tècnics del nostre grup parlamentari.
És evident que ben sovint no donem prou importància als temes que tenen més a veure amb les preocupacions ciutadanes. I per això trobo adient, abans d’entrar en les polèmiques polítiques més comuns, destacar la proposta de pacte per l’habitatge formulada pel Govern de la Generalitat. Aquí trobareu les paraules del President Montilla en presentar públicament la proposta de pacte per l’habitatge, així com les informacions al respecte publicades pel diari El País i signades, respectivament, per Francesc Arroyo i Serafí del Arco.
Però la notícia d’aquests dies sobre la que més s’ha escrit és l’evidència definitiva que el govern del PP va intentar enganyar la ciutadania sobre l’autoria dels atemptats de l’11-M. A partir d’ara podrem dir sense embuts que el PP, fins que no separi els responsables d’aquesta operació d’engany –Aznar, Acebes, Zaplana i Rajoy-, és el “Partido de la Patraña”. Mentre, en referència als atemptats de l’11-M, Ruiz Gallardón ja ha admès que no ha vist ETA per enlloc, el Diputat Calomarde s’ha vist obligat a marxar del PP i incorporar-se al Grup Mixt.
El judici sobre els atemptats de l’11-M i les darreres peripècies d’Agustín Díaz de Mera, antic Director General de la Policia i actual eurodiputat del PP, han posat de relleu la magnitud de la mentida i la falsedat que el PP volia escampar.
El Periódico de Catalunya, en la seva edició de divendres dia 13 d’abril, ho explicitava de forma clara en portada: “La vista de l’11-M posa en evidència el PP”, “Deixi-ho córrer, Sr. Acebes”. I donava totes les claus de l’engany comparant declaracions d’Acebes amb el que la Policia ha confirmat en el judici.
* Dijous 11-M, 13.30h. Acebes: “Les forces de seguretat i el ministeri no tenen cap dubte que el responsable d’aquest atemptat és [...] ETA”.
En el judici ha quedat establert que dijous al matí no hi havia una línia d’investigació definida, però l’explosiu semblava que era l’utilitzat per ETA.
* Dijous 11-M, 20.20h. Acebes: “[L’explosiu] és dinamita, [...] l’habitual d’ETA [...]. Els cossos de seguretat treballen amb la línia prioritària d’ETA, però s’han d’investigar totes les possibilitats.
A les 18h. s’havia descartat que l’explosiu fos de la banda, i a les 15.30h. s’havien descobert, en una furgoneta trobada al matí, pistes que portaven a Al-Qaida.
* Divendres 12-M, 18.14h. Acebes: “ETA segueix sent la principal línia d’investigació. Així m’ho han manifestat els responsables de la investigació”.
Tot i que no s’havia tancat la via d’investigació sobre ETA, l’anàlisi d’una bomba que no havia explotat a Atocha centrava la investigació en els islamistes.
* Dissabte 13-M, 14.30h. Acebes: “La prioritat en la investigació és la banda que fa 30 anys que mata [...]. Cap responsable policial [ha comunicat] que hi hagués una preferència per Al-Qaida”.
L’autoria d’ETA perdia força i amb el pas de les hores anava quedant pràcticament descartada.
* Dissabte 13-M, 20h. Acebes: “No hem de descartar res. No es renuncia a altres vies [...] ni connexions ni col·laboracions”.
A les 15.30h., la detenció de Zugam, un dels presumptes terroristes, confirmava la pista islamista.
Dijous, 12 d’abril de 2007, Acebes: “El que han declarat [parlant dels caps policials en el judici] coincideix absolutament [amb el que vaig dir] en cadascuna de les compareixences [després de l’11-M]”.
Davant de fets com aquests no han d’estranyar ningú els editorials d’El Periódico de Catalunya i d’El Pais del dia 13 d’abril. O l’exigència de catarsi de Carlos Carnicero en un article publicat a El Periódico en el que demanava que “ningú que hagi tingut relació amb les mentides sobre l’11-M té lloc en la política espanyola”. També podeu llegir l’article de Pilar Rahola dedicat a Angel Acebes, l’editorial d’El País on es critica el paper del PP i la seva utilització indigne del periodisme sensacionalista, l’article de Javier Pradera titulat amb tota intenció, “¿Quién voló los trenes?”, o l’article publicat avui per Josep Ramoneda a El País.
Pels que vulguin aprofundir en com s’ha anat desmuntant la teoria de la conspiració o, més ben dit, la mentida que el PP va fabricar per intentar guanyar les eleccions i amagar la seva manca de previsió sobre el terrorisme d’arrel yihadista, podeu llegir els dos articles publicats per José Manuel Romero (I i II) els dies 8 i 9 d’abril, i els tres articles publicats per Ernesto Ekáizer (I, II i III) els dies 11, 12 i 13 d’abril.
La funesta estratègia del PP ha estat diseccionada en els articles d’Alberto Oliart i José Blanco, mentre Jordi García Soler alertava sobre la “falsa simetria” entre els que crispen i els que intenten acabar amb la crispació a través del raonament.
Per donar una nota d’optimisme, Jaime Arias a La Vanguardia, subratllava la confiança que mereixen els responsables econòmics Rato, Solbes i Castells.
Però no és menys cert que aquest ambient de crispació i l’estratègia de mentides i “terra cremada” impulsada pel PP no és el millor ambient perquè el Tribunal Constitucional faci bé la feina que té encomanada. Llegiu l’opinió al respecte de Ramon Jáuregui en aquest article publicat a El País.
Un ambient que s’ha caldejat també al voltant d’un pretès programa informatiu en el que Telemadrid denuncia la “persecució del castellà a Catalunya”. Llegiu al respecte els articles de Josep Pernau i Tomàs Delclós, així com l’editorial de La Vanguardia. A mi em fa l’efecte que aquesta polèmica vol aixecar un tema de cara a les municipals per ajudar un partit que no té altre palanca mobilitzadora que aquesta.
Certament, encara queda en l’ambient algun ressò del debat parlamentari sobre el desplegament de l’Estatut i alguna reflexió sobre el futur del catalanisme. Vull destacar l’article de Joan Tapia sobre “El perill del miratge nacionalista”, una aguda reflexió de Carles Duarte que porta el títol “Moció de censura”, l’article de José Antonio González Casanova amb el títol “Nacionalistas contra la nación”, l’article de Vicenç Navarro que porta el títol “Nacionalismo conservador o catalanismo social”, la reflexió de Lluís Foix que porta el títol “De Quebec a Escocia”, un extraordinari toc d’atenció de Miquel Roca amb el títol “La subasta”, el comentari de David Miró sobre el paper de David Madí a CiU, i l’opinió de Maria Dolores García a La Vanguardia que porta l’expressiu títol de “CiU necessita una vacuna anti-Esquerra”.
No totes les aportacions al debat de responsables polítics són sols soroll. I em plau recomanar la lectura d’un article de Josep Piqué sobre la gestió de l’aeroport. No comparteixo al 100% els seus criteris, però crec que és imprescindible tenir-los presents en el moment de prendre les decisions que afectaran el futur de l’aeroport de Barcelona-El Prat.
També és bona la notícia de l’acord per a modificar la llei de finançament dels partits polítics. Trobareu un resum de les principals innovacions en aquesta crònica signada per Anabel Díez a El País.
També m’ha cridat molt l’atenció i de forma ben positiva la crònica de Juan Carlos Merino publicada a La Vanguardia sobre l’assumpció per part del PSOE de diversos projectes inspirats pel President Maragall que figuren de forma destacada en la “Guia de bones pràctiques” elaborada per la responsable de política autonòmica del PSOE, Carmeli Hermosín.
Aquesta setmana he pogut assistir a dos reconeixements ben merescuts. L’atorgament de la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya als “Setze Jutges” i l’homenatge a Marta Mata organitzat per l’Associació de Mestres “Rosa Sensat”. Sobre els “Setze Jutges” us recomano que llegiu l’article de Jordi García Soler. I sobre Marta Mata us proposo la lectura de sengles articles de Raimon Obiols i Pere Darder així com la visita al lloc web de l’homenatge. Un homenatge que, per cert, i no de forma casual es va celebrar el 14 d’abril, és a dir, el dia de la proclamació de la 2a República.
Aquesta setmana he anat també a la presentació pública dels EuroGames 2008, és a dir de la celebració l’any vinent d’uns jocs esportius d’àmbit europeu organitzats per la Comunitat GLTB i oberts a tota la població. Barcelona acollirà 5.000 esportistes que participaran en 27 especialitats. L’eslògan dels EuroGames 2008 és “Come south. Play with us”. Trobareu tots els detalls al seu lloc web.
Acabo recomanant-vos la lectura del Manifest conjunt CC.OO.-UGT de Catalunya sobre el Primer de Maig d’enguany.
“Perles” del programa Polònia emès el 5 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Franco: "Por qué dicen que la cárcel de Guantánamo es ilegal? acaso la dirigen judíos, masones, homosexuales o todos juntos? ... ah se refieren a la gente sin juicios, ni pruebas, pero... qué problema hay? no se puede estar por minucias y arriesgarse a tener celdas infrautilizadas... que se tortura, me parece muy normal... será una protesta laboral de los torturadores... pues hay que mejorar sus condiciones, porque un torturador tiene que trabajar alegre, motivado..."
- Montilla: "Castells t'ho demano per favor, ho hem de solucionar ja". Castells: "Ja ho tinc. Si sumem la taxa de l'Euribor i ho dividim per l'IPC interanual i no sé què més el resultat és.... 4". Montilla [al telèfon]: "Cariño díle a la niña que se ponga... sí son 4 pomes." Castells: "Merda m'he equivocat, m'he descuidat de sumar-hi el 3%."
- Adrià&Ruski, amb un convidat especial. En Max, suposat nebot Karlos Arguiñano i fillol de tots dos. Com que els padrins han de seguir la tradició i li han de regalar el palmó i la mona, a l'Adrià no se li ocorre res més que inventar-se una nova recepta, la Palmona.
EL MILLOR [Va a ser que no]
EL PITJOR
- Els tres capítols del colobrot "La Consellera s'enamora". Dept. Interior. Novembre 2003. Primera detenció d'"el perla". Tura: "Ja l'interrogaré jo mateixa... vine xato". Dept. Justícia. Novembre 2006. "Consellera, li portem el pres amb qui volia parlar... "el perla". Dept. Treball. Gener 2008. "Hola perlita, ja estàs a punt per rehabilitar-te?"
LA PREGUNTA DEL MILIÓ
- Qué passaria si Catalunya fos independent? "Els Pets anirien a Eurovisió"
LA PICADA D'ULLET
- Mateu Prados homologat: "En aquest país la pluja no sap ploure" com diria Raimon "de la comunitat valenciana"
ARXIU HISTÒRIC (o com repetir uns quants gags per estalviar-nos feina)
- La reunió dels jutges del Suprem és una espiral de despropòsits, sobretot quan apliquen el codi penal de 1944 i el retrat de Franco comença a aplaudir.
- Mas convida Piqué a dinar per intentar fer oblidar el notari. El dinar és al seu despatx perquè, segons Mas "no cal abusar del Via Veneto", i el càtering és del xino Familia Feliz: "ells són els únics que ens fien perquè Pujol els va donar una subvenció per posar el menú en català". En un altre despatx hi ha el mateix notari, lligat i emmordassat. Mas li enxufa un rotllet de primavera a la boca i li diu: "Paciència, notari, quan tothom s'oblidi de tu podràs sortir". Però Mas hi té tirada en això del notari i li diu a Piqué: "No penso pactar amb ERC, ara mateix truco a un notari perquè en doni fe" [sona el mòbil del pobre notari a l'altra habitació]
- El disc dur del President Montilla es "penja". El Conseller Saura se n'adona i intenta el reset... res... caldrà reinstal·lar el sistema operatiu amb el nou Windows Vista! Molts bons els efectes especials de la trepanació cerebral.... però s'han passat, ara el President va massa espitat! El Conseller Maragall es tem el pitjor: "Per mi que té un virus, com en Pasqual"
- El mític anunci de l'Acebes-Bruce Lee:
VO: Open your mind... free the forms... like acid boric... a one, a page, a garra adenauer... touch me the pinga, dominga... and it becooomes very big... but from loosers to the river you will be... the king of the Kentucky Fried Chicken... and now the river is the eye... the acid boric, my friend.
VOS: Obre la ment... allibera't de les formes... com l'àcid bòric... l'àcid bòric serveix per tot... elimina la pudor de peus... mata insectes... però si apareix a casa.. d'un etarra i al pis d'un islamista... pot ser la bomba... sigues àcid bòric, amic.
No t'adaptis a la realitat, sigues la realitat.
- Otegui a peu de barra de bar: "Patxi, la tregua se ha ido al garete. Voy a llamar al Servicio de atención al cliente de ETA". Al telèfon: "Le atiende Nerea, alias palurda. Si quiere pagar el impuesto revolucionario marque uno, si quiere formar parte de un comando pulse dos." Amb l'operadora tampoc hi ha massa sort: "La tregua? En el ordenador me aparece como vigente". Otegui s'emprenya: "No me venga con matices, que soy vasco."
- "A por ellos, oe", el crit de celebració d'Espe, Rajoy, Acebes i Zaplana en sentir Carod anunciant l'acord de govern. Brindant amb un cava valencià "rico en cemento" que els porta el cambrer-Ciutadans. "Uña, uña, uña, se hunde Cataluña, nos vamos a ahorrar más en publicidad que Sharon Stone en bragas".
- Franco se solidaritza amb Montilla, que malgrat tenir menys vots serà President. Diu "bueno, yo no tuve ninguno y aguanté lo que aguanté.... y por cierto por qué le llaman Generalidad si no hay ningún General?".
LA NOVETAT
- La Sonsoles, dona del ZP. Trist paper de massatgista del seu marit, amb una tendinitis galopant a l'esquena a causa del problema d'ETA personificat en un encaputxat (res a veure amb la Setmana Santa) "que no me lo quito de encima". Sonsoles: "Jose, tu no has tocado el plato, pero... este señor va a querer algo más?"
LA IMATGE DEL DIA
- Mas i Duran amb sengles gorros de dutxa a la ídem.
EL CAMEO
- La Marta Marco, detinguda per error pel Comissari Setvalls, que en comptes de mirar les pantalles de seguretat, havia decidit mirar Ventdelplà. Incomprensiblement Saura se n'adona: "l'hem cagaaaaaat."
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MONTILLA ("Cabòries, s'han llargat tots de vacances!")
- Catalans, catalans?? Suposo que tothom està nogensymenys de vacances esquiant. A mi no m'agrada esquiar. És que jo sóc un socialista del Baix Llobregat. Si fos de Sant Gervasi, encara. I a més, després te cuentan que estaven esquiant i van xocar i resulta que era el rei.... a qui volen enganyar! Com l'altre dia, que va anar l'Iceta a Esparreguera i diu que va veure en Mas a la Passió. Ei, que no és que no m'agradi la passió però jo em passaré aquesta setmana santa llegint les declaracions d'Esquerra, que això sí que és un calvari... BUM! "Ay, perdón, me he salido de la pista." És Sa Majestat el Rei en persona... Catalans, catalanes, bona setmana santa i visca Catalunya. [Algú sap perquè en comptes de tenir la mà al cor la posa a la cartera?].
“Perles” del programa Polònia emès el 12 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Rajoy vestit de vailet amb barretina i Acebes d'explorador Iradier de visita a les comarques catalanes amb un Piqué de suposat guia que no sap ni on és: "a cubierto, se acerca un nativo!".
- La plana major del PP reunida: "no hay que dar tregua al polanquismo, hay que boicotear todos los medios de PRISA". Zaplana no vol boicotejar l'As: "qué sería de los funcionarios!... para quitarme el As tendréis que recalificarme!"
- Franco disposat a presentar una queixa formal al Vaticà pel procés de beatificació de Joan Pau I. No entén que la candidatura del papa hagi de passar per davant de la seva: "Yo voy primero en el escalafón... además, también era yo de misa diaria y tenía un montón de obispos que me hacían la pelota. Ah, y si gobernar durante 40 años sin tener idea de política y economía no es un milagro, pues ya me dirán".
EL MILLOR [Va a ser que no, 2]
EL PITJOR
- La imitació del soldat anglès en típic programa de Telecinco [nuestro invitado no sabe que en el plató también está el presidente Ahmadinejad]
L'ENQUESTA
- Sobre els viatges a l'espai: El pijo: "Està molt bé, cuando ya has ido a Miami y Santo Domingo, què et queda... por una mica més ja te'n vas a l'espai". El progre: "Ah, sí, jo faig viatges a Comarruga en tren". El segurata: "Ui, no, mira com va quedar el Pedro Duque de grogui".
ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS
- Les noves tècniques a Can Barça per estimular l'equip. Faran un 3-4-3 però no em refereixo a la tàctica futbolística, no... el 3-4-3 es veu que ara serà la distribució de jugadors en els cotxes per anar-se'n de parranda.
LA PICADA D'ULLET
- Sant tornem-hi amb València. Acebes i Zaplana volen convèncer a Toni Soler que només ell té la clau per desencallar la negociació sobre l'afer dels repetidors de TV3. "Mira la letra pequeña [què bo, i li donen una lupa], tendrás que ser el nuevo presentador de Tómbola". Soler sembla que està disposat al sacrifici, però al final diu que no. La parella no sembla gaire afectada "Vamos a Marina d'Or a hacer una paella? Sí, me parece una idea muy edificante".
ARXIU HISTÒRIC (reciclatge de gags)
- El President Macià al balcó de Palau: "Catalans, d'això que... si us va bé faríem això de la República, eh... vam dir que ho faríem i...". Sona el telèfon: "Nena, no em destorbis que estic proclamant.... no, al final Companys no ve a dinar, no, diu que picarà alguna cosa per aquí la plaça"
LA NOVETAT
- El polígraf a La nit al dia "que no l'Anita al dia, eh, que jo em dic Mònica". La primera víctima és Artur Mas que aconsegueix fer embogir la màquina "perquè no pot captar la complexitat dels meus arguments".
LA IMATGE DEL DIA
- Els Consellers amb barnús i xancletes. Patètics, els pobres.
EL CAMEO
- El president nomena Gemma Mengual Jefa de Coordinació del Govern. Per començar les pràctiques, intenta ensenyar exercicis de sincronització als consellers del Govern. I no cal dir que no hi ha manera.
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
- Amb bata sí, però amb paraigua també: "No, no sóc Gene Kelly a Cantando bajo la lluvia. Sóc Pasqual Maragall. Per cert, heu notat que sempre que parlen d'aquestes pel·lícules diuen el títol en castellà? Ei, però pitjors són els que diuen les notícies del Pellicer [pronunciis la c castellana]. Vaig amb el paraigua perquè portem uns dies que déu-n'hi-do. Que s'ompliran els pantans, i els rius, i els governs de Múrcia i València ens tornaran a demanar aigua, i ens farem un fart de suar i ens haurem de dutxar i ens tornarem a quedar sense aigua. Així que naranjas de la china, perquè això ja és com La historia interminable.... Visca Catalunya humida.
I'm singing in the rain...
que cabroooon
Just singing in the rain...
que cabroooon"
ZW núm. 80 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
Codi de Conducta per als Bloggers
L’impulsor del concepte Web 2.0, Tim O'Reilly, junt amb Jimmy Wales, creador de la Wikipèdia, estan tractant de promoure un Codi de Conducta per als Bloggers que ha aixecat controvèrsia a la bloguesfera. Són molts els bloggers que aquests dies debaten sobre el tema a través dels seus posts i, encara que la majoria coincideix amb els promotors en la idea de que un codi de conducta bàsic és necessari, els seus detractors acusen O'Reilly i Wales de burocratitzar la xarxa i voler convertir els blogs en mitjans de comunicació tan censurats com ho poden ser els mitjans tradicionals.
El debat pot seguir-se, per exemple, a Slashdot. El codi existeix en forma de esborrany en una versió oberta (en anglès), on qui ho desitgi pot deixar la seva aportació amb l’objectiu de millorar i/o ampliar la proposta.
En molts dels fòrums es destacava el fet que aconseguir el consens sobre aquest tipus de codis és impossible (ja que Technorati apunta, per exemple, que existeixen 70 milions de blogs i diàriament s’afegeixen més d’un milió d’entrades).
Per acabar, comentar-vos que demà dilluns, 16 d’abril, i fins al dia 19, tindrà lloc a Barcelona la 9ª Edició de l’Internet Global Congress, un fòrum de referència sobre els avenços i les aplicacions de la tecnologia i el desenvolupament de la societat digital, estructurat en tres grans blocs: empresa, societat i tecnologia. El Congrés impulsa també dos premis: El Premi IGC Ciutat del Coneixement i el Premi IGC a la Innovació Digital (aquest amb tres categories específiques).
ZV (Zona Vídeo). ITVS (Independent Television Service) una iniciativa de la Corporation for Public Broadcasting que ofereix una àmplia oferta de continguts artístics i creatius de productors independents que reflecteixen la pluralitat en el seu tractament i forma, i que té com a objectius arribar a la màxima audiència, facilitant l’accés a la informació i recollint diferents punts de vista, així com explorar les oportunitats que ofereixen les NTIC. ITVS considera la llibertat d’expressió i l’accés a la informació com a pilars bàsics d’una societat democràtica.
divendres, abril 13, 2007
Més clar l'aigua
El President de la Generalitat ha estat clar i contundent a Madrid. No us podeu perdre la conferència que va pronunciar dijous dia 12 al Foro Europa Press.
dijous, abril 12, 2007
Rajoy, Aznar i Acebes han de donar la cara
Quan ja és evident que han quedat desmuntades totes les teories de la conspiració al voltant de l'atemptat de l'11-M i quan ha quedat acreditat que el govern d'aleshores ja sabia el mateix dia de l'atemptat que la masacre era obra de l'anomenat terrorisme d'arrel islamista, Rajoy, Aznar i Acebes han de donar la cara, i assumir responsabilitats polítiques per intentar enganyar la ciutadania. Aixó és el que avui els ha exigit formalment la direcció del PSOE.
Declaració de la Comissió Executiva Federal del PSOE llegida pel seu secretari d'organització, Pepe Blanco
En primer lugar, quiero reiterar nuestra más categórica repulsa y condena por el salvaje atentado terrorista que se produjo ayer en Argel. Es un hecho que demuestra, una vez más, la necesidad de que todos los países y todos los gobiernos se comprometan a fondo, de forma coordinada, en la lucha contra la amenaza del terrorismo internacional. Enviamos nuestra solidaridad a los familiares de las víctimas mortales de este atentado, a los heridos y a todo el pueblo argelino.El 11 de abril de 2007 en Argel, ha pasado a engrosar el calendario de la infamia. Un calendario en el que ya estaban escritas fechas como el 11 de septiembre de 2001 en Nueva York y Washington, el 11 de julio de 2006 en Bombay o el 11 de marzo de 2004 en Madrid. Una cadena que sacudió también a Londres el 7 de julio de 2005.
En un momento en el que todo el planeta se encuentra unido y alerta para erradicar esa lacra del siglo XXI llamada terrorismo internacional, en España existe un partido político que se empeña todavía en sembrar dudas sobre la autoría del mayor atentado terrorista de nuestra historia y sobre el trabajo que realizaron y realizan la policía, los fiscales y los jueces para castigar a los responsables.
Esta comparecencia está motivada por dos hechos muy relevantes:
Primero: Las revelaciones realizadas ayer en sede judicial por quienes eran los máximos responsables policiales en el momento de los atentados del 11 de marzo.
Y segundo y fundamental: Por el comportamiento del señor Acebes y del resto de dirigentes del Partido Popular que, pese a esas revelaciones, continúan instalados en la estrategia de la mentira tratando de engañar a los españoles sobre lo que sucedió tras el 11-M.
No podemos olvidar que estos hechos se producen después del triste episodio que ha protagonizado un eurodiputado y miembro de la dirección del PP. El señor Díaz de Mera comenzó mintiendo y negándose a colaborar con el tribunal. Y posteriormente prefirió tratar de tapar esa mentira con una mentira todavía mayor. Será la Justicia la que dirima si ha cometido un delito, pero es el momento de reprobar una conducta política que no es digna de un demócrata.
El Partido Socialista ha mostrado desde el principio su máximo respeto por el procedimiento judicial en relación al 11-M. Establecer los hechos tal como sucedieron, calificarlos jurídicamente, enjuiciar a los acusados y aplicar las penas que correspondan es tarea de los jueces. Como partido político lo único que hemos hecho es respetar su trabajo durante la instrucción, respetarlo también ahora durante el juicio y respetar la sentencia cuando se produzca. No todos pueden decir lo mismo.
En el día de ayer, las personas que dirigieron la investigación policial declararon en sede judicial que el mismo día 11 de marzo por la tarde, el Gobierno tenía información suficiente para saber que el atentado no era obra de ETA, sino del terrorismo islamista. Sin embargo, durante la tarde del día 11, y los días 12 y 13 de marzo, el Gobierno siguió atribuyendo el atentado a ETA.
El Ministro del Interior aseguró que el Gobierno no tenía ninguna duda sobre este asunto, el Presidente del Gobierno calificó de miserables a quienes sostuvieran lo contrario, el candidato Rajoy expresó su convencimiento moral de que había sido ETA y la Ministra de Asuntos Exteriores dio orden a nuestros embajadores de que insistieran en la autoría de ETA ante todos los gobiernos del mundo.
Lo que ayer quedó en evidencia, en sede judicial, fue algo que la mayoría sospechamos desde el principio: que durante esos días la policía transmitió una información al Gobierno y el Gobierno transmitió la información contraria a los ciudadanos. Muy singularmente el Presidente, señor Aznar, el ministro del Interior, señor Acebes y el entonces candidato, señor Rajoy.
No entramos en la relevancia que esos testimonios tengan para el proceso judicial. Pero su relevancia política es máxima. Porque esas personas que así se comportaron en el momento más trágico que ha vivido la democracia española siguen ocupando la dirección política del Partido Popular. Y porque no se limitaron a mentir en esos días, sino que han enturbiado toda la Legislatura tratando de sostener y encubrir aquella mentira con muchas más mentiras, intoxicaciones, bulos y falsificaciones de toda clase. Lo que les ha llevado a poner en cuestión el trabajo de la policía, del poder judicial, de los fiscales y de todas las instituciones relacionadas con la investigación de aquellos hechos.
El atentado del 11 de marzo lo cometieron terroristas islamistas. El Gobierno lo supo ese mismo día y mintió deliberadamente porque interpretó que la versión falsa convenía más a sus intereses que la verdadera.
El tribunal establecerá las responsabilidades penales por aquel crimen. Pero está cada día más cerca la hora de exigir la responsabilidad de quienes quisieron convertir una tragedia en una oportunidad electoral y luego han contaminado durante tres años la vida política manteniendo una falsedad que ahora queda plenamente al descubierto.
Rajoy, Aznar y Acebes están en deuda con los españoles y en deuda con la verdad. Esperamos que ahora demuestren el sentido de la ética democrática que entonces les faltó y obren en consecuencia.
Declaració de la Comissió Executiva Federal del PSOE llegida pel seu secretari d'organització, Pepe Blanco
En primer lugar, quiero reiterar nuestra más categórica repulsa y condena por el salvaje atentado terrorista que se produjo ayer en Argel. Es un hecho que demuestra, una vez más, la necesidad de que todos los países y todos los gobiernos se comprometan a fondo, de forma coordinada, en la lucha contra la amenaza del terrorismo internacional. Enviamos nuestra solidaridad a los familiares de las víctimas mortales de este atentado, a los heridos y a todo el pueblo argelino.El 11 de abril de 2007 en Argel, ha pasado a engrosar el calendario de la infamia. Un calendario en el que ya estaban escritas fechas como el 11 de septiembre de 2001 en Nueva York y Washington, el 11 de julio de 2006 en Bombay o el 11 de marzo de 2004 en Madrid. Una cadena que sacudió también a Londres el 7 de julio de 2005.
En un momento en el que todo el planeta se encuentra unido y alerta para erradicar esa lacra del siglo XXI llamada terrorismo internacional, en España existe un partido político que se empeña todavía en sembrar dudas sobre la autoría del mayor atentado terrorista de nuestra historia y sobre el trabajo que realizaron y realizan la policía, los fiscales y los jueces para castigar a los responsables.
Esta comparecencia está motivada por dos hechos muy relevantes:
Primero: Las revelaciones realizadas ayer en sede judicial por quienes eran los máximos responsables policiales en el momento de los atentados del 11 de marzo.
Y segundo y fundamental: Por el comportamiento del señor Acebes y del resto de dirigentes del Partido Popular que, pese a esas revelaciones, continúan instalados en la estrategia de la mentira tratando de engañar a los españoles sobre lo que sucedió tras el 11-M.
No podemos olvidar que estos hechos se producen después del triste episodio que ha protagonizado un eurodiputado y miembro de la dirección del PP. El señor Díaz de Mera comenzó mintiendo y negándose a colaborar con el tribunal. Y posteriormente prefirió tratar de tapar esa mentira con una mentira todavía mayor. Será la Justicia la que dirima si ha cometido un delito, pero es el momento de reprobar una conducta política que no es digna de un demócrata.
El Partido Socialista ha mostrado desde el principio su máximo respeto por el procedimiento judicial en relación al 11-M. Establecer los hechos tal como sucedieron, calificarlos jurídicamente, enjuiciar a los acusados y aplicar las penas que correspondan es tarea de los jueces. Como partido político lo único que hemos hecho es respetar su trabajo durante la instrucción, respetarlo también ahora durante el juicio y respetar la sentencia cuando se produzca. No todos pueden decir lo mismo.
En el día de ayer, las personas que dirigieron la investigación policial declararon en sede judicial que el mismo día 11 de marzo por la tarde, el Gobierno tenía información suficiente para saber que el atentado no era obra de ETA, sino del terrorismo islamista. Sin embargo, durante la tarde del día 11, y los días 12 y 13 de marzo, el Gobierno siguió atribuyendo el atentado a ETA.
El Ministro del Interior aseguró que el Gobierno no tenía ninguna duda sobre este asunto, el Presidente del Gobierno calificó de miserables a quienes sostuvieran lo contrario, el candidato Rajoy expresó su convencimiento moral de que había sido ETA y la Ministra de Asuntos Exteriores dio orden a nuestros embajadores de que insistieran en la autoría de ETA ante todos los gobiernos del mundo.
Lo que ayer quedó en evidencia, en sede judicial, fue algo que la mayoría sospechamos desde el principio: que durante esos días la policía transmitió una información al Gobierno y el Gobierno transmitió la información contraria a los ciudadanos. Muy singularmente el Presidente, señor Aznar, el ministro del Interior, señor Acebes y el entonces candidato, señor Rajoy.
No entramos en la relevancia que esos testimonios tengan para el proceso judicial. Pero su relevancia política es máxima. Porque esas personas que así se comportaron en el momento más trágico que ha vivido la democracia española siguen ocupando la dirección política del Partido Popular. Y porque no se limitaron a mentir en esos días, sino que han enturbiado toda la Legislatura tratando de sostener y encubrir aquella mentira con muchas más mentiras, intoxicaciones, bulos y falsificaciones de toda clase. Lo que les ha llevado a poner en cuestión el trabajo de la policía, del poder judicial, de los fiscales y de todas las instituciones relacionadas con la investigación de aquellos hechos.
El atentado del 11 de marzo lo cometieron terroristas islamistas. El Gobierno lo supo ese mismo día y mintió deliberadamente porque interpretó que la versión falsa convenía más a sus intereses que la verdadera.
El tribunal establecerá las responsabilidades penales por aquel crimen. Pero está cada día más cerca la hora de exigir la responsabilidad de quienes quisieron convertir una tragedia en una oportunidad electoral y luego han contaminado durante tres años la vida política manteniendo una falsedad que ahora queda plenamente al descubierto.
Rajoy, Aznar y Acebes están en deuda con los españoles y en deuda con la verdad. Esperamos que ahora demuestren el sentido de la ética democrática que entonces les faltó y obren en consecuencia.
diumenge, abril 01, 2007
CiU perd centralitat
Aquesta setmana l’actualitat política catalana ha estat marcada per la celebració al Parlament de Catalunya del debat sobre el desplegament de l’Estatut instat per CiU. El debat venia fortament condicionat per la polèmica que es va aixecar arrel de les declaracions del Vicesecretari de coordinació interna d’ERC, Xavier Vendrell, en les que oferia a Artur Mas la presidència de la Generalitat si aquest es comprometia a celebrar un referèndum d’autodeterminació.
Us convido a llegir la meva intervenció en el debat i també la intervenció de José Montilla davant del Consell Nacional del PSC celebrat ahir. En la crònica feta per El Periódico trobareu un resum de la meva intervenció al Parlament.
Veurem que consideràvem que aquest debat era prematur ja que se celebrava sols quatre mesos després d’iniciar el desplegament estatutari i, per tant, sense possibilitat real de fer-ne un balanç rigorós. El debat va posar de manifest que sols hi ha una estratègia de desenvolupament estatutari solvent que no és sinó la definida pel govern i que té el ple suport dels tres socis, com ho van demostrar les intervencions del President Montilla i el Conseller Saura. El debat, doncs, també va servir per posar de manifest que la majoria que dóna suport al Govern no té fissures. Però aquestes dues constatacions no amaguen d’altres elements remarcables sobre el debat i el context polític en què es va celebrar.
També caldria dir que CiU va intentar arrossegar ERC en una subhasta pel sobiranisme aprofitant les declaracions de Vendrell, que el propi Carod ha qualificat d’inoportunes. La qüestió és que CiU no se’n va sortir però, en canvi, en el seu esforç per seduir ERC va anar més enllà del que mai ha anat i, de forma clar, la seva posició s’ha descentrat en abraçar reivindicacions més pròpies de l’independentisme que de l’ambigüitat nacionalista que va caracteritzar el pujolisme.
Aquesta subhasta es posa clarament de manifest en les propostes de resolució presentades. Llegiu primer la proposta inicial de CiU que posava davant d’ERC l’ham de l’autodeterminació. Seguidament llegiu la proposta d’ERC, redactada amb tota la intenció que CiU no pogués seguir endavant amb la subhasta. I, finalment, llegiu la proposta que CiU va fer a ERC, abraçant per primer cop la reivindicació d’un referèndum d’autodeterminació perquè Catalunya se separi d’Espanya i esdevingui un Estat membre de la Unió Europea.
Aquí trobareu la crònica dels fets descrita per Francesc Bracero a La Vanguardia, Toni Sust i Josep Tordera a El Periódico, i Miquel Noguer a El País.
Per a molts resultarà xocant saber que el Parlament de Catalunya ja s’ha pronunciat favorablement al dret d’autodeterminació en quatre ocasions. Calia, doncs, que el tema es plantegés novament? Com diu Joan Ferran, hi ha partits que semblen guardar aquest dret al congelador i de tant en tant el treuen de la nevera per ficar-lo al microones per a comprovar el grau de nacionalisme d’uns i altres.
Aquest cop, si més no, s’ha produït un element de clarificació, l’exercici del dret d’autodeterminació que ERC i CiU plantegen té el sentit d’assolir la separació de Catalunya i Espanya, per tal que Catalunya esdevingui un Estat independent. Cal agrair la claredat, perquè ja no estem davant un plantejament de l’autodeterminació com a principi democràtic, que molts podríem compartir, sinó com a instrument per a exercir el dret a la secessió. En tot cas, sobta molt –i ho dic sobretot pels partidaris d’aquesta via, que n’hi ha, i que compten amb el meu respecte des de la discrepància- que CiU i ERC plantegin un tema tan seriós de forma estrictament oportunista.
En tot cas, ERC era i segueix essent un partit independentista. CiU sembla disposada a esdevenir també un partit independentista tot i que em sembla que una part molt significativa dels seus electors no ho sigui. Queda certificat, doncs, que la CDC de Mas vol trencar amb la trajectòria de la CiU de Pujol i Duran. Caldrà estar molt amatents a aquesta evolució.
Nosaltres creiem que plantejar aquestes qüestions de forma tant frívola i irresponsable no ajuda a afermar l’autogovern. I, d’altra banda, si considerem l’autodeterminació com a principi democràtic, el que cal és exigir a tothom respecte a la decisió dels catalans que encara no fa un any es van manifestar inequívocament a favor del nou Estatut. Es van autodeterminar, vaja. Correspon ara, per tant, defensar amb ungles i dents l’Estatut votat pels catalans i assegurar el seu desplegament.
Sobre el debat i el context polític en el que es va desenvolupar podeu trobar interessants els articles de Xavier Bru de Sala, Joan Manuel Perdigó, Joaquim Coello, Joan Tapia, David Miró, Josep Ramoneda, Pilar Rahola i els dos articles de Lluís Foix, un publicat el dia 27 i l’altre el dia 28. Per cert, Pilar Rahola parla de la faula de “la tortuga i l’escorpí” que jo sempre havia cregut que era “la granota i l’escorpí”. Afortunadament en aquest cas la tortuga seria el president Montilla i no hi ha dubte que la tortuga té la pell bastant més dura que la granota i pot resistir bastant millor les fiblades de l’escorpí...
No us hauríeu de perdre els editorials que sobre el debat van fer El País i El Periódico i els dos editorials de La Vanguardia al respecte, un el dia 28 i l’altre el dia 30.
Per cert, i des de la discrepància, m’ha interessat moltíssim la reflexió d’Enric Marín (ERC) publicada a El Periódico sobre la necessitat d’actualitzar l’estratègia sobiranista.
Del meu arxiu de papers sobre el procés negociador de l’Estatut, n’he recuperat un que pot tenir interès de cara al futur. És la proposta de “Pacto sobre transporte” feta pel PSOE i no acceptada per la part catalana perquè contemplava una presència majoritària dels representants de l’Estat en el consorci que havia de gestionar l’aeroport de Barcelona-El Prat. Alguns dèiem que caldria haver continuat la negociació per assegurar que no es poguessin prendre acords sense l’aquiescència de la Generalitat més que no pas centrar-nos solament en la majoria de seients en l’òrgan directiu del Consorci. En canvi, aquest pacte resolia satisfactòriament el tema dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell i la qüestió de la gestió dels ports.
Aquí trobareu les resolucions del debat parlamentari sobre desplegament de l’Estatut. Com veureu es parla també dels aeroports. CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA ens varem poder posar d’acord en el tema dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell. I PSC, ERC, PPC, ICV-EUiA ens varem posar d’acord en el tema de l’aeroport de Barcelona-El Prat. En aquest aspecte també, CiU segueix instal·lada en una posició demagògica.
Sobre el debat parlamentari va pesar moltíssim la perspectiva d’una sentència del Tribunal Constitucional que eventualment arribés a desvirtuar greument l’avenç de l’autogovern contingut en l’Estatut. Convé llegir les reflexions al respecte de Miquel Roca, Josep Maria Terricabras i Francisco J. Laporta.
L’estabilitat del Govern de la Generalitat s’ha posat de manifest també en l’aprovació divendres del projecte de Pressupostos per al 2007. Podeu visitar l’espai web de la Generalitat dedicat a explicar amb detall el seu contingut.
La situació política espanyola segueix marcada per l’estratègia de terra cremada practicada pel Partit Popular. Podeu llegir al respecte els articles de Javier Pradera, Santiago Carrillo, Ignacio Sánchez Cuenca, Antoni Segura i l’editorial d’El País sortint al pas de l’argumentari que el PP esgrimeix per justificar el boicot que ha declarat al Grup Prisa. Josep Ramoneda es nega a acceptar una visió apocalíptica de les coses i qualifica l’estratègia del PP de “soroll”. M’ha semblat interessant el Manifest promogut per la plataforma No Nos Resignamos i Ciutadans pel canvi, en defensa d’un clima polític menys crispat.
Menció apart mereix la derrota definitiva de les tesis de la conspiració segons les quals eta hauria estat al darrera dels atemptats de l’11-M. L’últim i més sonat episodi ha estat la negativa de l’antic director general de la Policia, Agustín Díaz de Mera que s’ha negat a revelar quina és la font que el va informar de l’existència d’un informe que vinculava eta amb l’atemptat. L’informe en qüestió no troba vincles rellevants entre islamistes i etarres però va servir de base a les teories de la conspiració finalment desmuntades. És rellevant saber que avui Díaz de Mera és Diputat al Parlament europeu elegit en les llistes de .... del Partit Popular, naturalment. Llegiu al respecte dos interessants articles d’Ernesto Ekáizer apareguts a El País els dies 30 i 31 de març.
“Perles” del programa Polònia emès el 22 de març, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Franco: "Qué bien me lo paso en las manifestaciones. Lástima que lo he descubierto tarde. Por la calle con la bandera [la del pollastre], la de toda la vida, y esa nueva que llevan ahora. Como un desfile militar pero sin tanques... bueno, sin tanques de momento, que yo ya tengo alguna idea... lo único que me sabe mal es que las convoquen a la hora de Cine de Barrio..."
- La globalització ha arribat a la Generalitat. El SEAT Toledo es dirà SEAT Bratislava. Li diuen uns treballadors de SEAT al President. Montilla decideix cridar el Director General d'Indústria.... i és xinès. Això és la integració total. Montilla es defensa: "és que cobra molt menys i no es queixa... ah, i la Conselleria de Treball s'ha deslocalitzat al Marroc." Montilla també proposa a Soler deslocalitzar Polònia a Pequín, però per sort no cola.
- El "sistema métrico popular" que s'aplica a la seu del PP: un foli són 213, un estornut són 10, 1 manifestant són 1.000, etc.
- Acebes s'està fent un gran embolic amb l'argumentari polític: "Si Navarra ha de poder escollir lliurement amb qui vol estar i no doblegar-se als desitjos d'ETA, vol dir això que s'ha de poder autodeterminar? Sort que Rajoy és a temps de fer-lo callar."
- Adrià&Rusqui (filla predilecta de Sant Pol). Avui sabreu quin és l'ingredient secret de la Coca-Cola, un dels grans misteris de la humanitat: la Pepsi! (per això s'assemblen tant). Què doleeeeent.
- Felipe V amb el Conde-duque Zapatares. Hi ha un problema pq als catalans no els acabava d'agradar el seu decret de Nova Planta. I a sobre ve Pau Claris (antes Via Layetana) a protestar per l'excés d'hores de castellà.... deixant de banda els desajustaments cronològics el gag era bo!
EL MILLOR
- La brillant idea d'un jutge de l'Audiència per permetre que Batasuna es presenti a les eleccions sense crear alarma social: que en comptes de dir-se Batasuna es diguin Btsna, és a dir, pronunciant-ho rapidíssim perquè no s'entengui. I de propina, els imposa un nou vocabulari per als seus mítings:
ON DIU: Gora. HA DE DIR: Xistorra
ON DIU: Autodeterminación. S'HA DE FER: Dues picades de mans.
ON DIU: Lluita armada. HA DE DIR: El vino que tiene asunción.
ON DIU: ETA. S'HA DE FER: Ajupir-se tres cops seguits.
La mostra del míting d'Otegui segons les instruccions del jutge és delirant (i amb un punt Martes y 13)
EL PITJOR
- Fer de Mas un addicte de l'escena catalana després del seu pas per la Passió d'Esparreguera: de mexicà a Port Aventura, de mascota de l'Espanyol, de palmero a la Fira d'Abril...
KA FORT
- Imatges captades per un videoaficionat de la seu de CiU. Duran i Mas discuteixen acaloradament (casualment, davant la finestra, com allò de l'edifici Windsor de Madrid). Duran estira dels cabells a Mas i oh, resulta que el tupè és fals i porta perruca! Mas s'emprenya encara més i tira Duran daltabaix de la finestra.
SURREALISTA
- La trobada Llach-Papa on aquest mostra un graaaaan interès en anar a l'últim concert de Llach i aquest després de dir-li que no hi ha entrades intenta colocar-n'hi dues de la revenda.
ARXIU HISTÒRIC
- El gag del segon aniversari de l'arribada de ZP al Govern en què ZP desitjava que Carod i Maragall desapareguessin.... ui..... quasi!
L'ENQUESTA
- "La immigració". El pijo: "El gran problema dels immigrants és que són un poco feos". El políticament correcte, que al final no se sap què ha dit. El guarda de seguretat: "Jo no sóc immigrant, sóc de Cornellà". L'argentí, que se sent "invadido por los inmigrantes". La mare enrrollada.... uf me n'he cansat.
ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS
- El dilema de l'aeroport està entre una línia low-cost i una altra que costa unou.
LA NOVETAT
- La parella Cuní-Melero amb tòpping de Rahola. Brillants les imitacions i felicitacions especials a l'equip de maquillatge (bé, a la Rahola li falta una mica d'epilady i de lluentons). Esteu d'acord en què aquesta incorporació és un gran encert? Matins.si, matins.no.
LA IMATGE DEL DIA (o de la dècada)
- El President Maragall vestit de fallera major.
EL CAMEO
- Pellicer buscant el plató d'informatius troba un Montilla molt entusiasmat amb el canvi que li regala un pernil. Pq? "Perquè te'l mereixes, i més que te'l mereixeràs quant més bé parlis del Govern". El següent en felicitar-lo (pilotejar-lo, vull dir) és Puigcercós, i un altre pernil! I el tercer pernil ve de la mà de Piqué. I el quart ve de Mas "entre guapos ens hem de donar suport", que hi afegeix una caixa de cerveses.
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
- Catalans, potser em noteu alguna cosa estranya. Fixeu-vos-hi bé. Exacte. Vaig vestit de fallera. Quin flash, no? Qué cabróooon? Era com una dèria que tenia des de petit. I sortint d'aquí me'n vaig a una recepció amb ambaixadors. Direu, faràs el ridícul. No, perquè m'he posat corbata. M'he vestit així per fer la pilota al Govern valencià, que ha decidit tallar les emissions de TV3, com si fossin emissions de gas tòxic. Què faran els valencians que ens miren? Però si ara veiem cadenes de tots els països! L'altre dia buscant el 3/24 vaig pillar la tele del Marroc? Vaig pensar, on va la Bàrbara Arqué amb xilaba, i sense depilar? I si veiem la tele dels marroquins podem veure la tele dels veïns, no? Sobretot si parlem el mateix idioma, o semblant. Com a mínim, paella es diu igual. Així que, porfi, Govern valencià, deixeu que els valencians puguin seguir veient TV3. A canvi nosaltres us donarem... aigua. Va, i el castell de Montjuïc, no se'n parli més. Visca els Països.... valencians.
“Perles” del programa Polònia emès el 29 de març, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Els avis del casal de Verges són les primeres víctimes de la retirada de Llach, incapaç de moure fitxa al dòmino sense cantar.... Soler li pregunta "què faràs a partir d'ara Lluís?" Tot i més sobre el concert de comiat (el llibre, el DVD, el video-joc, sis hores d'entrevista al mes amb en Bassas...)
- La pugna entre Acebes i ZP per trobar un "regalet" que agradi al jutge [de l'11-M, s'entén]. L'estrella és un Mercedes descapotable negre, "el color le hace juego con la toga".
- Cuní planteja la pregunta del dia: "Creieu que l'AVE hauria d'anar pel litoral? Matins.si, matins.no. Bé, si sou Mònica Terribas podeu posar matins.perque. Ha tingut molta gràcia l'embolic de Cuní amb la seva pròpia pregunta que naturalment no pot repetir perquè és enrevessada que no vegis.
- Franco: "Pero bueno, a quién se le ocurre devolverle el castillo de Montjuïc al Ayuntamiento, que no saben que es democrático? Esto es como entregarle la caña de pescar a la trucha!"
- Els empresaris catalans okupen les pistes de l'aeroport. La diferència amb la vaga de l'estiu passat és que aquest any AENA no ha suspès el tràfic aeri i se'ls ha carregat a tots.
- El lema del Govern imposat per Montilla: "El bon governant, parla poc i va tirant".
- Adrià&Rusqui. Adrià rep a la seva cuina al proveïdor de la NASA i els seus invents per la nova temporada: un accelerador espectral crepuscular, un corpusculador posicional que fa ketchup i, sobretot, un millorador tèrmic integral que, convenientment aplicat al propi Adrià, el converteix en Rusqui!
EL MILLOR
- Autogag. Crisi de l'equip de guionistes de Polònia. Soler: "Ja sé que no hi ha maragallades, però home, no teniu idees??". Salta la notícia: "Ja sabeu això d'Esquerra? Poseu la tele!" [El més fort és que es veu el tall real de la calçotada de Vendrell]. Oe, oe oe oe, oe, oe.... "ràpid, tots a escriure gags! Gràcies, Esquerra, amb tu els humoristes estem salvats" Com diu el Mateu Prados, "Esquerra s'ha tornat a superar".
EL PITJOR
- El pare que porta els seus espermatozous a fer-se una hipoteca, perquè si s'espera a què facin 18 anys no seran a temps a pagar-la...
KA FORT
- El Mateu Prados proposa que qui vulgui ajudar a Losantos a pagar la indemnització de 60.000 € a Puigcercós i Carod marqui amb una creu la casella de l'església catòlica a la pròxima declaració de renda.
SURREALISTA
- M. Teresa va a veure ZP amb les últimes enquestes a la mà que acosten el PP a dos punts del PSOE.... tant s'hi acosten els del PP que ZP és Rajoy, Rajoy és ZP, ZP té cara de ZP però veu de Rajoy, i a l'inrevés.... M. Teresa és Acebes amb cara de M. Teresa.... ui quin embolic!
ARXIU HISTÒRIC
- El gag del príncep Felip demanant una assegurança pel cotxe i responent el qüestionari: "¿Trabajo: Artesano, trabajo mucho con las manos [saludant, vol dir]... Familiares a su cargo: No, al suyo!"
LA CANÇÓ (a ningú se li escapa que la música és la de Viatge a Itaca)
[Llach] Surto per fer el viatge cap a Itaca
els catalans esteu tots desolats
sé que ploreu per ma retirada
ara què escoltareu, si el Serrat no s'aguanta
I ara què pensareu sense el meu lideratge
[Acebes i Rajoy] Més lluny, ves-te'n molt més lluny
y no vuelvas más
a tocar la pera
Si no, pronto nos verás
ante un tribunal denunciando
o en la calle manifestando
ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS
- Sembla que al final Esquerra no canviarà de socis, però el seu dirigent Xavier Vendrell podria participar en el programa "Cambio radical" per millorar la seva imatge.
LA NOVETAT
- El personatge del conseller Castells (poc lograt, de fet). El que m'ha encantat és la idea que se li acut per fer diners.... trobar un patrocinador per la senyera davant l'astorament de Puigcercós. El patrocinador no triga a aparèixer... la Caixa, parlem?
LA PICADA D'ULLET
- Soler llegeix La Vanguardia [claro, claro] i arriba Montilla dient que ell sempre llegeix els diaris abans de decidir res. Bé, l'horòscop, més aviat. Però hi ha trampa. La versió de l'horòscop que li llegeix Soler s'assembla sospitosament a la "desafortunada" expressió de Toni Bolaño a Jordi Barbeta...
EL CAMEO
- El Conseller Tresserras se'n surt molt bé. Es cola en una reunió de Govern i davant la sorpresa de Soler li diu "Home, és que a vegades costa diferenciar el Govern de Polònia del de debò". I encara, deixa pasmat a un Soler molt pilota quan li diu: "No em faci la pilota, no serà que vol demanar-me una subvencioneta o una cosa d'aquestes, no?"
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
- Catalans, què divertit això d'Esquerra, el referèndum, amb Mas i tot. Si fins em va trucar Montilla desesperat... bé, d'aquella manera que es desespera ell [l'imita] "escucha, Pasqual, estic nogensmenys"... El tio no està acostumat als imprevistos, penseu que té una agenda amb tot apuntat, reunions, projectes, les bronques que ha de fotre als nens (als conselleres, vull dir).... ja està bé que tingui algun marrón, així es divertirà una mica. Aquest Montilla fa cara d'avorrit, pensava jo, i se'm va acudir fer-li una brometa, i vaig trucar al Vendrell, que és molt amic meu des que el vaig fer conseller i al cap de 25 dies el vaig fer petar. I li vaig dir, per què no dius que Esquerra es planteja pactar amb Mas? Ara direu, què cabróoooon! Doncs sí, però el Montilla també em va fer una brometa un dia i aquí estic. Doncs ara, que pringui una mica, què collons! Visca Catalunya.
ZW núm. 79 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.bottup.com/
El protagonisme dels ciutadans en l’era Web 2.0 es fa evident també en els nous mitjans de comunicació que sorgeixen a la xarxa. Bottup.com es defineix com un mitjà de comunicació online, on els usuaris (Periodistes Ciutadans), a més d’informar-se, exerceixen de periodistes donant a conèixer aquelles notícies que l’ interessen i establint una xarxa social que interactua, permetent contactar directament amb altres usuaris per elaborar notícies de manera conjunta, compartir projectes, etc.
En aquesta línia existeixen altres iniciatives com l’americana Newsvine.com o el portal coreà OhmyNews (el sisè mitjà amb més influència a Corea, que basa els seus continguts en les informacions rebudes de nombrosos ciutadans).
Si del que es tracta és de promocionar continguts ja existents en l’àmbit de la bloguesfera, a més del conegut Menéame (en les seves versions idiomàtiques Digg o Chuza) ha sorgit una nova eina: PromotingBlogs. El seu objectiu és oferir un espai als bloggers per publicar els seus diaris i, a la vegada, promocionar les seves notícies per a que es coneguin i puguin augmentar així les visites, a més de poder llegir les notícies més interessants de la bloguesfera (segons els votants).
De blogs i ciutadans tractaven també les 2ª Jornadas “Blog + Ciudadanía” que finalitzen avui a València, organitzades per la Red de Blogs Socialistas i l’Organització Sectorial de Participació Ciutadana del PSOE. A principis de maig, tindran lloc a Segòvia unes Jornades sobre bloguesfera i la ciutadania digital de les quals podreu obtenir informació aquí: Jornadas eSeg 2007.
ZV (Zona Vídeo). Fooooo un nou buscador de vídeos a Internet que prioritza la cerca per tags o paraules clau i és capaç d’indexar més de 23 milions de vídeos de diferent procedència: YouTube, MySpace, Google Video, Stickam, Dailymotion, etc. Es pot accedir en espanyol, anglès o japonès.
Us convido a llegir la meva intervenció en el debat i també la intervenció de José Montilla davant del Consell Nacional del PSC celebrat ahir. En la crònica feta per El Periódico trobareu un resum de la meva intervenció al Parlament.
Veurem que consideràvem que aquest debat era prematur ja que se celebrava sols quatre mesos després d’iniciar el desplegament estatutari i, per tant, sense possibilitat real de fer-ne un balanç rigorós. El debat va posar de manifest que sols hi ha una estratègia de desenvolupament estatutari solvent que no és sinó la definida pel govern i que té el ple suport dels tres socis, com ho van demostrar les intervencions del President Montilla i el Conseller Saura. El debat, doncs, també va servir per posar de manifest que la majoria que dóna suport al Govern no té fissures. Però aquestes dues constatacions no amaguen d’altres elements remarcables sobre el debat i el context polític en què es va celebrar.
També caldria dir que CiU va intentar arrossegar ERC en una subhasta pel sobiranisme aprofitant les declaracions de Vendrell, que el propi Carod ha qualificat d’inoportunes. La qüestió és que CiU no se’n va sortir però, en canvi, en el seu esforç per seduir ERC va anar més enllà del que mai ha anat i, de forma clar, la seva posició s’ha descentrat en abraçar reivindicacions més pròpies de l’independentisme que de l’ambigüitat nacionalista que va caracteritzar el pujolisme.
Aquesta subhasta es posa clarament de manifest en les propostes de resolució presentades. Llegiu primer la proposta inicial de CiU que posava davant d’ERC l’ham de l’autodeterminació. Seguidament llegiu la proposta d’ERC, redactada amb tota la intenció que CiU no pogués seguir endavant amb la subhasta. I, finalment, llegiu la proposta que CiU va fer a ERC, abraçant per primer cop la reivindicació d’un referèndum d’autodeterminació perquè Catalunya se separi d’Espanya i esdevingui un Estat membre de la Unió Europea.
Aquí trobareu la crònica dels fets descrita per Francesc Bracero a La Vanguardia, Toni Sust i Josep Tordera a El Periódico, i Miquel Noguer a El País.
Per a molts resultarà xocant saber que el Parlament de Catalunya ja s’ha pronunciat favorablement al dret d’autodeterminació en quatre ocasions. Calia, doncs, que el tema es plantegés novament? Com diu Joan Ferran, hi ha partits que semblen guardar aquest dret al congelador i de tant en tant el treuen de la nevera per ficar-lo al microones per a comprovar el grau de nacionalisme d’uns i altres.
Aquest cop, si més no, s’ha produït un element de clarificació, l’exercici del dret d’autodeterminació que ERC i CiU plantegen té el sentit d’assolir la separació de Catalunya i Espanya, per tal que Catalunya esdevingui un Estat independent. Cal agrair la claredat, perquè ja no estem davant un plantejament de l’autodeterminació com a principi democràtic, que molts podríem compartir, sinó com a instrument per a exercir el dret a la secessió. En tot cas, sobta molt –i ho dic sobretot pels partidaris d’aquesta via, que n’hi ha, i que compten amb el meu respecte des de la discrepància- que CiU i ERC plantegin un tema tan seriós de forma estrictament oportunista.
En tot cas, ERC era i segueix essent un partit independentista. CiU sembla disposada a esdevenir també un partit independentista tot i que em sembla que una part molt significativa dels seus electors no ho sigui. Queda certificat, doncs, que la CDC de Mas vol trencar amb la trajectòria de la CiU de Pujol i Duran. Caldrà estar molt amatents a aquesta evolució.
Nosaltres creiem que plantejar aquestes qüestions de forma tant frívola i irresponsable no ajuda a afermar l’autogovern. I, d’altra banda, si considerem l’autodeterminació com a principi democràtic, el que cal és exigir a tothom respecte a la decisió dels catalans que encara no fa un any es van manifestar inequívocament a favor del nou Estatut. Es van autodeterminar, vaja. Correspon ara, per tant, defensar amb ungles i dents l’Estatut votat pels catalans i assegurar el seu desplegament.
Sobre el debat i el context polític en el que es va desenvolupar podeu trobar interessants els articles de Xavier Bru de Sala, Joan Manuel Perdigó, Joaquim Coello, Joan Tapia, David Miró, Josep Ramoneda, Pilar Rahola i els dos articles de Lluís Foix, un publicat el dia 27 i l’altre el dia 28. Per cert, Pilar Rahola parla de la faula de “la tortuga i l’escorpí” que jo sempre havia cregut que era “la granota i l’escorpí”. Afortunadament en aquest cas la tortuga seria el president Montilla i no hi ha dubte que la tortuga té la pell bastant més dura que la granota i pot resistir bastant millor les fiblades de l’escorpí...
No us hauríeu de perdre els editorials que sobre el debat van fer El País i El Periódico i els dos editorials de La Vanguardia al respecte, un el dia 28 i l’altre el dia 30.
Per cert, i des de la discrepància, m’ha interessat moltíssim la reflexió d’Enric Marín (ERC) publicada a El Periódico sobre la necessitat d’actualitzar l’estratègia sobiranista.
Del meu arxiu de papers sobre el procés negociador de l’Estatut, n’he recuperat un que pot tenir interès de cara al futur. És la proposta de “Pacto sobre transporte” feta pel PSOE i no acceptada per la part catalana perquè contemplava una presència majoritària dels representants de l’Estat en el consorci que havia de gestionar l’aeroport de Barcelona-El Prat. Alguns dèiem que caldria haver continuat la negociació per assegurar que no es poguessin prendre acords sense l’aquiescència de la Generalitat més que no pas centrar-nos solament en la majoria de seients en l’òrgan directiu del Consorci. En canvi, aquest pacte resolia satisfactòriament el tema dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell i la qüestió de la gestió dels ports.
Aquí trobareu les resolucions del debat parlamentari sobre desplegament de l’Estatut. Com veureu es parla també dels aeroports. CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA ens varem poder posar d’acord en el tema dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell. I PSC, ERC, PPC, ICV-EUiA ens varem posar d’acord en el tema de l’aeroport de Barcelona-El Prat. En aquest aspecte també, CiU segueix instal·lada en una posició demagògica.
Sobre el debat parlamentari va pesar moltíssim la perspectiva d’una sentència del Tribunal Constitucional que eventualment arribés a desvirtuar greument l’avenç de l’autogovern contingut en l’Estatut. Convé llegir les reflexions al respecte de Miquel Roca, Josep Maria Terricabras i Francisco J. Laporta.
L’estabilitat del Govern de la Generalitat s’ha posat de manifest també en l’aprovació divendres del projecte de Pressupostos per al 2007. Podeu visitar l’espai web de la Generalitat dedicat a explicar amb detall el seu contingut.
La situació política espanyola segueix marcada per l’estratègia de terra cremada practicada pel Partit Popular. Podeu llegir al respecte els articles de Javier Pradera, Santiago Carrillo, Ignacio Sánchez Cuenca, Antoni Segura i l’editorial d’El País sortint al pas de l’argumentari que el PP esgrimeix per justificar el boicot que ha declarat al Grup Prisa. Josep Ramoneda es nega a acceptar una visió apocalíptica de les coses i qualifica l’estratègia del PP de “soroll”. M’ha semblat interessant el Manifest promogut per la plataforma No Nos Resignamos i Ciutadans pel canvi, en defensa d’un clima polític menys crispat.
Menció apart mereix la derrota definitiva de les tesis de la conspiració segons les quals eta hauria estat al darrera dels atemptats de l’11-M. L’últim i més sonat episodi ha estat la negativa de l’antic director general de la Policia, Agustín Díaz de Mera que s’ha negat a revelar quina és la font que el va informar de l’existència d’un informe que vinculava eta amb l’atemptat. L’informe en qüestió no troba vincles rellevants entre islamistes i etarres però va servir de base a les teories de la conspiració finalment desmuntades. És rellevant saber que avui Díaz de Mera és Diputat al Parlament europeu elegit en les llistes de .... del Partit Popular, naturalment. Llegiu al respecte dos interessants articles d’Ernesto Ekáizer apareguts a El País els dies 30 i 31 de març.
“Perles” del programa Polònia emès el 22 de març, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Franco: "Qué bien me lo paso en las manifestaciones. Lástima que lo he descubierto tarde. Por la calle con la bandera [la del pollastre], la de toda la vida, y esa nueva que llevan ahora. Como un desfile militar pero sin tanques... bueno, sin tanques de momento, que yo ya tengo alguna idea... lo único que me sabe mal es que las convoquen a la hora de Cine de Barrio..."
- La globalització ha arribat a la Generalitat. El SEAT Toledo es dirà SEAT Bratislava. Li diuen uns treballadors de SEAT al President. Montilla decideix cridar el Director General d'Indústria.... i és xinès. Això és la integració total. Montilla es defensa: "és que cobra molt menys i no es queixa... ah, i la Conselleria de Treball s'ha deslocalitzat al Marroc." Montilla també proposa a Soler deslocalitzar Polònia a Pequín, però per sort no cola.
- El "sistema métrico popular" que s'aplica a la seu del PP: un foli són 213, un estornut són 10, 1 manifestant són 1.000, etc.
- Acebes s'està fent un gran embolic amb l'argumentari polític: "Si Navarra ha de poder escollir lliurement amb qui vol estar i no doblegar-se als desitjos d'ETA, vol dir això que s'ha de poder autodeterminar? Sort que Rajoy és a temps de fer-lo callar."
- Adrià&Rusqui (filla predilecta de Sant Pol). Avui sabreu quin és l'ingredient secret de la Coca-Cola, un dels grans misteris de la humanitat: la Pepsi! (per això s'assemblen tant). Què doleeeeent.
- Felipe V amb el Conde-duque Zapatares. Hi ha un problema pq als catalans no els acabava d'agradar el seu decret de Nova Planta. I a sobre ve Pau Claris (antes Via Layetana) a protestar per l'excés d'hores de castellà.... deixant de banda els desajustaments cronològics el gag era bo!
EL MILLOR
- La brillant idea d'un jutge de l'Audiència per permetre que Batasuna es presenti a les eleccions sense crear alarma social: que en comptes de dir-se Batasuna es diguin Btsna, és a dir, pronunciant-ho rapidíssim perquè no s'entengui. I de propina, els imposa un nou vocabulari per als seus mítings:
ON DIU: Gora. HA DE DIR: Xistorra
ON DIU: Autodeterminación. S'HA DE FER: Dues picades de mans.
ON DIU: Lluita armada. HA DE DIR: El vino que tiene asunción.
ON DIU: ETA. S'HA DE FER: Ajupir-se tres cops seguits.
La mostra del míting d'Otegui segons les instruccions del jutge és delirant (i amb un punt Martes y 13)
EL PITJOR
- Fer de Mas un addicte de l'escena catalana després del seu pas per la Passió d'Esparreguera: de mexicà a Port Aventura, de mascota de l'Espanyol, de palmero a la Fira d'Abril...
KA FORT
- Imatges captades per un videoaficionat de la seu de CiU. Duran i Mas discuteixen acaloradament (casualment, davant la finestra, com allò de l'edifici Windsor de Madrid). Duran estira dels cabells a Mas i oh, resulta que el tupè és fals i porta perruca! Mas s'emprenya encara més i tira Duran daltabaix de la finestra.
SURREALISTA
- La trobada Llach-Papa on aquest mostra un graaaaan interès en anar a l'últim concert de Llach i aquest després de dir-li que no hi ha entrades intenta colocar-n'hi dues de la revenda.
ARXIU HISTÒRIC
- El gag del segon aniversari de l'arribada de ZP al Govern en què ZP desitjava que Carod i Maragall desapareguessin.... ui..... quasi!
L'ENQUESTA
- "La immigració". El pijo: "El gran problema dels immigrants és que són un poco feos". El políticament correcte, que al final no se sap què ha dit. El guarda de seguretat: "Jo no sóc immigrant, sóc de Cornellà". L'argentí, que se sent "invadido por los inmigrantes". La mare enrrollada.... uf me n'he cansat.
ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS
- El dilema de l'aeroport està entre una línia low-cost i una altra que costa unou.
LA NOVETAT
- La parella Cuní-Melero amb tòpping de Rahola. Brillants les imitacions i felicitacions especials a l'equip de maquillatge (bé, a la Rahola li falta una mica d'epilady i de lluentons). Esteu d'acord en què aquesta incorporació és un gran encert? Matins.si, matins.no.
LA IMATGE DEL DIA (o de la dècada)
- El President Maragall vestit de fallera major.
EL CAMEO
- Pellicer buscant el plató d'informatius troba un Montilla molt entusiasmat amb el canvi que li regala un pernil. Pq? "Perquè te'l mereixes, i més que te'l mereixeràs quant més bé parlis del Govern". El següent en felicitar-lo (pilotejar-lo, vull dir) és Puigcercós, i un altre pernil! I el tercer pernil ve de la mà de Piqué. I el quart ve de Mas "entre guapos ens hem de donar suport", que hi afegeix una caixa de cerveses.
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
- Catalans, potser em noteu alguna cosa estranya. Fixeu-vos-hi bé. Exacte. Vaig vestit de fallera. Quin flash, no? Qué cabróooon? Era com una dèria que tenia des de petit. I sortint d'aquí me'n vaig a una recepció amb ambaixadors. Direu, faràs el ridícul. No, perquè m'he posat corbata. M'he vestit així per fer la pilota al Govern valencià, que ha decidit tallar les emissions de TV3, com si fossin emissions de gas tòxic. Què faran els valencians que ens miren? Però si ara veiem cadenes de tots els països! L'altre dia buscant el 3/24 vaig pillar la tele del Marroc? Vaig pensar, on va la Bàrbara Arqué amb xilaba, i sense depilar? I si veiem la tele dels marroquins podem veure la tele dels veïns, no? Sobretot si parlem el mateix idioma, o semblant. Com a mínim, paella es diu igual. Així que, porfi, Govern valencià, deixeu que els valencians puguin seguir veient TV3. A canvi nosaltres us donarem... aigua. Va, i el castell de Montjuïc, no se'n parli més. Visca els Països.... valencians.
“Perles” del programa Polònia emès el 29 de març, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Els avis del casal de Verges són les primeres víctimes de la retirada de Llach, incapaç de moure fitxa al dòmino sense cantar.... Soler li pregunta "què faràs a partir d'ara Lluís?" Tot i més sobre el concert de comiat (el llibre, el DVD, el video-joc, sis hores d'entrevista al mes amb en Bassas...)
- La pugna entre Acebes i ZP per trobar un "regalet" que agradi al jutge [de l'11-M, s'entén]. L'estrella és un Mercedes descapotable negre, "el color le hace juego con la toga".
- Cuní planteja la pregunta del dia: "Creieu que l'AVE hauria d'anar pel litoral? Matins.si, matins.no. Bé, si sou Mònica Terribas podeu posar matins.perque. Ha tingut molta gràcia l'embolic de Cuní amb la seva pròpia pregunta que naturalment no pot repetir perquè és enrevessada que no vegis.
- Franco: "Pero bueno, a quién se le ocurre devolverle el castillo de Montjuïc al Ayuntamiento, que no saben que es democrático? Esto es como entregarle la caña de pescar a la trucha!"
- Els empresaris catalans okupen les pistes de l'aeroport. La diferència amb la vaga de l'estiu passat és que aquest any AENA no ha suspès el tràfic aeri i se'ls ha carregat a tots.
- El lema del Govern imposat per Montilla: "El bon governant, parla poc i va tirant".
- Adrià&Rusqui. Adrià rep a la seva cuina al proveïdor de la NASA i els seus invents per la nova temporada: un accelerador espectral crepuscular, un corpusculador posicional que fa ketchup i, sobretot, un millorador tèrmic integral que, convenientment aplicat al propi Adrià, el converteix en Rusqui!
EL MILLOR
- Autogag. Crisi de l'equip de guionistes de Polònia. Soler: "Ja sé que no hi ha maragallades, però home, no teniu idees??". Salta la notícia: "Ja sabeu això d'Esquerra? Poseu la tele!" [El més fort és que es veu el tall real de la calçotada de Vendrell]. Oe, oe oe oe, oe, oe.... "ràpid, tots a escriure gags! Gràcies, Esquerra, amb tu els humoristes estem salvats" Com diu el Mateu Prados, "Esquerra s'ha tornat a superar".
EL PITJOR
- El pare que porta els seus espermatozous a fer-se una hipoteca, perquè si s'espera a què facin 18 anys no seran a temps a pagar-la...
KA FORT
- El Mateu Prados proposa que qui vulgui ajudar a Losantos a pagar la indemnització de 60.000 € a Puigcercós i Carod marqui amb una creu la casella de l'església catòlica a la pròxima declaració de renda.
SURREALISTA
- M. Teresa va a veure ZP amb les últimes enquestes a la mà que acosten el PP a dos punts del PSOE.... tant s'hi acosten els del PP que ZP és Rajoy, Rajoy és ZP, ZP té cara de ZP però veu de Rajoy, i a l'inrevés.... M. Teresa és Acebes amb cara de M. Teresa.... ui quin embolic!
ARXIU HISTÒRIC
- El gag del príncep Felip demanant una assegurança pel cotxe i responent el qüestionari: "¿Trabajo: Artesano, trabajo mucho con las manos [saludant, vol dir]... Familiares a su cargo: No, al suyo!"
LA CANÇÓ (a ningú se li escapa que la música és la de Viatge a Itaca)
[Llach] Surto per fer el viatge cap a Itaca
els catalans esteu tots desolats
sé que ploreu per ma retirada
ara què escoltareu, si el Serrat no s'aguanta
I ara què pensareu sense el meu lideratge
[Acebes i Rajoy] Més lluny, ves-te'n molt més lluny
y no vuelvas más
a tocar la pera
Si no, pronto nos verás
ante un tribunal denunciando
o en la calle manifestando
ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS
- Sembla que al final Esquerra no canviarà de socis, però el seu dirigent Xavier Vendrell podria participar en el programa "Cambio radical" per millorar la seva imatge.
LA NOVETAT
- El personatge del conseller Castells (poc lograt, de fet). El que m'ha encantat és la idea que se li acut per fer diners.... trobar un patrocinador per la senyera davant l'astorament de Puigcercós. El patrocinador no triga a aparèixer... la Caixa, parlem?
LA PICADA D'ULLET
- Soler llegeix La Vanguardia [claro, claro] i arriba Montilla dient que ell sempre llegeix els diaris abans de decidir res. Bé, l'horòscop, més aviat. Però hi ha trampa. La versió de l'horòscop que li llegeix Soler s'assembla sospitosament a la "desafortunada" expressió de Toni Bolaño a Jordi Barbeta...
EL CAMEO
- El Conseller Tresserras se'n surt molt bé. Es cola en una reunió de Govern i davant la sorpresa de Soler li diu "Home, és que a vegades costa diferenciar el Govern de Polònia del de debò". I encara, deixa pasmat a un Soler molt pilota quan li diu: "No em faci la pilota, no serà que vol demanar-me una subvencioneta o una cosa d'aquestes, no?"
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
- Catalans, què divertit això d'Esquerra, el referèndum, amb Mas i tot. Si fins em va trucar Montilla desesperat... bé, d'aquella manera que es desespera ell [l'imita] "escucha, Pasqual, estic nogensmenys"... El tio no està acostumat als imprevistos, penseu que té una agenda amb tot apuntat, reunions, projectes, les bronques que ha de fotre als nens (als conselleres, vull dir).... ja està bé que tingui algun marrón, així es divertirà una mica. Aquest Montilla fa cara d'avorrit, pensava jo, i se'm va acudir fer-li una brometa, i vaig trucar al Vendrell, que és molt amic meu des que el vaig fer conseller i al cap de 25 dies el vaig fer petar. I li vaig dir, per què no dius que Esquerra es planteja pactar amb Mas? Ara direu, què cabróoooon! Doncs sí, però el Montilla també em va fer una brometa un dia i aquí estic. Doncs ara, que pringui una mica, què collons! Visca Catalunya.
ZW núm. 79 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.bottup.com/
El protagonisme dels ciutadans en l’era Web 2.0 es fa evident també en els nous mitjans de comunicació que sorgeixen a la xarxa. Bottup.com es defineix com un mitjà de comunicació online, on els usuaris (Periodistes Ciutadans), a més d’informar-se, exerceixen de periodistes donant a conèixer aquelles notícies que l’ interessen i establint una xarxa social que interactua, permetent contactar directament amb altres usuaris per elaborar notícies de manera conjunta, compartir projectes, etc.
En aquesta línia existeixen altres iniciatives com l’americana Newsvine.com o el portal coreà OhmyNews (el sisè mitjà amb més influència a Corea, que basa els seus continguts en les informacions rebudes de nombrosos ciutadans).
Si del que es tracta és de promocionar continguts ja existents en l’àmbit de la bloguesfera, a més del conegut Menéame (en les seves versions idiomàtiques Digg o Chuza) ha sorgit una nova eina: PromotingBlogs. El seu objectiu és oferir un espai als bloggers per publicar els seus diaris i, a la vegada, promocionar les seves notícies per a que es coneguin i puguin augmentar així les visites, a més de poder llegir les notícies més interessants de la bloguesfera (segons els votants).
De blogs i ciutadans tractaven també les 2ª Jornadas “Blog + Ciudadanía” que finalitzen avui a València, organitzades per la Red de Blogs Socialistas i l’Organització Sectorial de Participació Ciutadana del PSOE. A principis de maig, tindran lloc a Segòvia unes Jornades sobre bloguesfera i la ciutadania digital de les quals podreu obtenir informació aquí: Jornadas eSeg 2007.
ZV (Zona Vídeo). Fooooo un nou buscador de vídeos a Internet que prioritza la cerca per tags o paraules clau i és capaç d’indexar més de 23 milions de vídeos de diferent procedència: YouTube, MySpace, Google Video, Stickam, Dailymotion, etc. Es pot accedir en espanyol, anglès o japonès.
versión castellana
FEEVIES
PODCAST
Enllaços
- Envia'm un email
- Visita el meu web
- Materials de consulta
- Web Montilla President
- PSC
- UGT de Catalunya
- PSOE
- Partit dels Socialistes Europeus
- Internacional Socialista
- Fundació Rafael Campalans
- Generalitat de Catalunya
- Parlament de Catalunya
- Nou Cicle
- eFUTUR
- Societat-integració-diversitat
- CEDESC
- Diari de Campanya 2003
- Una passejada per la blogosfera
Documents
- Manifest PSC - municipals 2007
- Entesa Nacional pel Progrés
- Programa PSC - eleccions catalanes
- Programa PSC - eleccions generals
- Programa PSOE - generals
- Programa PSC - eleccions europees
- Programa PSOE - europees
- Programa Socialistes Europeus
- Resolucions del 10è Congrés PSC
- Estatut de Catalunya
- Estatuto de Cataluña
Blogs amics
- Aintzane Conesa
- Alain Jordà
- Albert Aixalà
- Albert Balada
- Albert Fauria
- Albert Torra
- Albert Torrents
- Alfons Jiménez
- Alejandro Caballero
- Alex Masllorens
- Alex Valiente
- Ana del Frago
- Antoni Cuadras
- Antoni Espanya
- Antonio Balmón
- A quatre mans
- Arnau Ramírez
- Bartomeu Muñoz
- Bernardo Fernández
- Carlos Guadián
- Carlos Serrano
- Carme Figueras
- Carme Mas
- Carmen Bastida
- Celestino Corbacho
- Consol Prados
- Cristian Rastrojo
- Daniel Fernández
- David Gutiérrez
- David Maldonado
- Enrique Castro
- Estanis Puig
- Estefania Molina
- Eulàlia Mas
- Ferran Bello
- Ferran Villaseñor
- Flora Vilalta
- Francesc Amat
- Francesc González
- Francesc López Guardiola
- Francesc Xavier Marín
- Guillem Espriu
- Hayotrosmas
- Higini Clotas
- Javier Montes
- Javier Naya
- Joan Antoni Baron
- Joan Armangué
- Joan Ferran
- Joan López
- Joaquim Paladella
- Jordi Ballart
- Jordi Pedret
- Jordi Terrades
- José Antonio Donaire
- José Crespín
- José Ramón Francia
- José Rodríguez
- Josep Maria Alvarez
- Josep Maria Rañé
- Josep Maria Balcells
- Juan Antonio Vázquez
- Juan Parralejo
- Laia Gomis
- Lluís Miquel Pérez
- Lourdes Muñoz
- Manel Mas
- Manuel Bustos
- Mario Alvarez
- Miguel Comino
- Montserrat Capdevila
- Nadia Quevedo
- Núria Segú Ferré
- Olivié Bayón
- Oriol Vaquer
- Paco Aranda
- Paco Boya
- Paqui Soriano
- Pau Solanilla
- Pep Fèlix Ballesteros
- Pep Ribal
- Pere Güell
- Pia Bosch
- Pilar Ventura Py
- Rafel Bruguera
- Raimon Obiols
- Ramon Bassas
- Ramon Vinyes
- Roberto Labandera
- Rocío Martínez Sampere
- Rubén Carroza
- Sergi Pérez
- Sergio García
- Socialdemocracia
- Temps de canvi
- Toni Comín
- Uno de los nuestros
- Víctor Martínez
- Xavier Amor
- Xavier Domínguez
- Xavier Sabaté
- Xesco Gomar
Notes anteriors
- Arrenca la campanya!
- Facta non verba
- Un article de Pasqual Maragall
- El debat al PS francès
- Més municipals
- Bravo Ségolène!
- Visca el Primer de Maig!
- Ara toca municipals
- Bravo, Ségo!
- Pour moi, c'est elle
Arxius
- juliol 2004
- agost 2004
- setembre 2004
- octubre 2004
- novembre 2004
- desembre 2004
- gener 2005
- febrer 2005
- març 2005
- abril 2005
- maig 2005
- juny 2005
- juliol 2005
- agost 2005
- setembre 2005
- octubre 2005
- novembre 2005
- desembre 2005
- gener 2006
- febrer 2006
- març 2006
- abril 2006
- maig 2006
- juny 2006
- juliol 2006
- setembre 2006
- octubre 2006
- novembre 2006
- desembre 2006
- gener 2007
- febrer 2007
- març 2007
- abril 2007
- maig 2007
